Turisme: de solució a factor de desequilibri?
Barcelona és una de les grans destinacions turístiques. La cinquena a nivell urbà del món i la primera al sud del Vell Continent, segons uns rànquings que, any rere any, mostren que la ciutat supera els registres. La crisi no ha aturat la tendència, perquè la capital no només no perd atractiu, sinó que en guanya: s'ha deixat seduir pel concepte de l'allotjament barat, i les grans cadenes d'albergs, ara batejats com a youth hostels (allotjaments per a joves), hi han desembarcat.
Però aquest èxit ha portat també una part negativa, com és la proliferació sense control dels llits il·legals: apartaments turístics no censats i fins i tot albergs que no ho són ben bé del tot. Com si fos una taca d'oli, l'allotjament barat ha saltat del centre a barris com Sants i Gràcia, i en més d'una zona està tibant massa les costures de la convivència. I si la ciutat acaba sent inhabitable per als barcelonins, no en traurem res de bo, del turisme.
En aquesta situació hi juga un rol destacat el mercat immobiliari. Pisos sense sortida en troben una com a apartaments turístics il·legals. Molts diners en poc temps i acords de lloguer que es desfan ràpidament. I un mig buit legal: la comunitat de veïns ho ha de tenir prohibit explícitament i a l'avançada. Camp lliure per a qui no vol perdre el temps.
Amb un perfil de client d'un 90% de joves estrangers de 18 a 28 anys que busquen experiències , alguns albergs legals ja alerten que es concreta en botellón al carrer, perquè dins l'establiment no es pot. Als apartaments il·legals ja no cal baixar al carrer. És fàcil d'imaginar la tensió que això provoca als veïns, com també és fàcil d'imaginar, aquests dies, que l'acumulació d'aquesta mena d' experiències a Gràcia o a Sants tampoc no ajuda en la convivència al barri. Diversos col·lectius denuncien que el fenomen està fent de Gràcia un parc temàtic i en destrueix el teixit sociocultural.
¿Hi pot venir gaire gent més, a Barcelona? ¿Es pot esprémer més el turisme? Cal no fer tard a l'hora de reglamentar amb sentit comú i controlar aquest fenomen. A qui li toqui: l'Ajuntament pel que fa als apartaments i el Consell Comarcal en relació als albergs. S'ha fet molta demagògia contra el turisme, és cert, però no pot ser que un abús el converteixi en un factor de desequilibri.
