Mentre la guerra dels aranzels de Trump va sumant capítols nous –i cada vegada més absurds–, és del tot indicada la lectura d'Indopacífico, de Juan Manuel López Nadal, que al llarg de la seva dilatada carrera diplomàtica ha estat ambaixador d'Espanya a Tailàndia, Cambodja, Birmània i Laos i cònsol general a Hong Kong. L'experiència acumulada serveix ara a aquest diplomàtic mallorquí per escriure un llibre absorbent, que amb una prosa clara descriu el món des d'un angle que no estem acostumats a tenir en compte però que és on es troben les claus del poder en la política global. De fet, el títol complet del llibre és Indopacífico. Eje de la geopolítica global.
Indopacífic és un concepte en construcció, tot i que assumit per la comunitat internacional, tant en l'àmbit polític com en l'acadèmic. Es refereix, evidentment, a la regió delimitada pels oceans Índic i Pacífic, que comprèn una vuitantena de països, entre els quals la Xina i l'Índia (i, per tant, més de la meitat de la població mundial). Els sintagmes “la Xina de Xi Jinping” o “l'Índia de Narendra Modi” s'han convertit en recurrents als mitjans de comunicació, però molts de nosaltres tenim una idea insuficient, o borrosa, de la concentració de poder en aquests països i la zona a la qual pertanyen. Per això, llegir un paràgraf com aquest (que traduesc del castellà) ajuda a obrir finestres mentals: “A més de fer front a l'augment de la presència i la influència de la Xina a la conca de l'Índic, i d'equilibrar-la fins on li és possible, l'Índia de Narendra Modi ha potenciat la seva activitat a les subregions de l'Àsia oriental i del Sud-est Asiàtic amb un gir de la política anomenada del Look East –iniciada per Narasimha Rao el 1991– a la més proactiva i ambiciosa de l'Act East, prioritzant l'aliança estratègica amb el Japó, donant una nova dimensió a les seves relacions amb l'ASEAN i promovent l'establiment de partenariats amb països com Austràlia, Corea del Sud, el Vietnam, Indonèsia, les Filipines, Tailàndia o Singapur, a més d'estimular la revitalització del QUAD”. Les sigles ASEAN fan referència a l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, i QUAD, al Diàleg de Seguretat Quadrilateral, un fòrum estratègic que reuneix els Estats Units, el Japó, Austràlia i l'Índia.
Hi ha, per tant, un món que bull, molt lluny i amb una independència quasi total de l'actualitat occidental, ara mateix marcada pel ritme decadent que hi fan sonar el trumpisme nord-americà i les extremes dretes europees. Això queda ben recollit a l'apartat de mapes, amb mapamundis que mostren l'Àsia al centre, els EUA en un lateral i Europa en un espai petit i remot. Rússia evidentment hi té un paper clau, en aquesta nova composició del poder en el planeta, i això em fa pensar en el darrer llibre de Llibert Ferri, Putin ens observa, que comentava aquí fa uns dies i que lliga bé amb el de López Nadal. Tots dos són eines útils i rigoroses per mirar d'ampliar la mirada i comprendre millor per on va (però no cap on va) aquest món violent i endimoniat en què de vegades vivim i en què amb tota probabilitat morirem.
