25/7: Espanya és reformable?

Joan Maragall ja demanava una Espanya moderna, europea, plurinacional. No era cap radical

Escriu Juan Carlos Monedero, un dels ideòlegs de Podem, que l’independentisme català hauria de reconsiderar la premissa segons la qual Espanya és irreformable. Ho veig al revés: els hipotètics reformistes espanyols haurien de convèncer els catalans que Espanya és reformable. Perquè, amb la història contemporània a la mà, no hi ha cap prova ni tan sols cap indici que ho sigui. Certament, depèn de què entenguem per reformes. N’hi ha que sí que es poden fer, ja s’ha vist. Però la reforma profunda, el canvi de la idea mateixa d’Espanya, de la uniformitat al pluralisme, no s’ha demostrat possible. Joan Maragall escrivia fa més d’un segle l’'Oda a Espanya' i demanava aquestes reformes essencials: una Espanya moderna, europea, plurinacional, plurilingüe. No era cap radical. I en un segle llarg hi ha hagut llargues dictadures i democràcies de vegades, han governat molt les dretes i a estones les esquerres, però aquesta Espanya ni ha existit ni ha demostrat voler existir. I quan hi ha hagut aproximacions tímides, s’han avortat. L’independentisme ha crescut amb la decepció dels qui han deixat de creure, sovint amb dolor, que Espanya es podia reformar i que podia voler-se reformar. I han dit, com Maragall, "Adeu, Espanya".