22/11: Junts pel No

L’INDEPENDENTISME anirà a les eleccions en tres llistes separades, que voldran semblar més unides del que ho estan (no pensen exactament el mateix sobre què s’ha de fer el 22 de desembre). L’unionisme anirà a les eleccions amb tres llistes separades que voldran semblar més barallades del que ho estan (pensen exactament el mateix sobre què s’ha de fer el 22 de setembre). En altres paraules, en lògica política catalana és exactament igual votar PP, PSC o Ciutadans: els vots van a parar al mateix sac. Però en campanya, s’atacaran els uns als altres. Pura gesticulació? No ben bé. Pot haver-hi en les baralles entre candidatures equivalents i intercanviables un objectiu estratègic: passar el rasclet en totes les franges on podria haver-hi abstenció unionista. Però hi ha un component no gens fictici: totes tres tenen la seva prioritat en la política espanyola. A Espanya, són tres opcions que competeixen entre elles. A Catalunya, són tres candidatures que tenen els mateixos interessos i conflueixen. Per tant, quan es barallin no estaran fent campanya electoral per Catalunya, estaran fent campanya electoral per Espanya. En lògica catalana, són les tres branques del Junts pel No. A Espanya, són adversaris (però no per la qüestió catalana, precisament).