25/6: L’Europa retràctil

SEMBLAVA que Europa només podia créixer: des que es va començar després de les dues grans guerres, el procés cap a la unitat sempre havia estat expansiu, més espai i més intensitat. Ahir es va començar a encongir. I el Brexit potser és només el primer símptoma d’aquesta Europa retràctil. Aquest intent d’unificació ha tocat sostre i comença a anar enrere. No al punt zero; algunes pantalles enrere, que potser no havien madurat prou, no s’havien construït amb prou solidesa, potser perquè les úniques eines previstes (les econòmiques) no són prou eficaces.

Certament, això és molt gros, però no és etern. És tan gros que converteix en ridículs alguns arguments que hem sentit per aquí. És ridícul, quan ja saps que la majoria democràtica vol una cosa, considerar que el problema és haver-ho preguntat. I és ridícul també fixar-se massa en efectes secundaris molt menors: quan el ministre Margallo diu que afavoreix un Gibraltar espanyol és com si en un congrés sobre les catàstrofes del canvi climàtic algú digués que gràcies a tot això el seu test amb clavells florirà abans. Europa es podia encongir. Per tant, créixer no era una cosa segura, irreversible. Si vol créixer ho haurà de fer d’una altra manera. Tornar-ho a pensar, tornar-ho a provar.