10/5: Treure llaços

EscriptorQuan era petit, de vegades em trobava, camí de l’escola, una paret amb una mena de taca quadrada pintada d’un color diferent. En molts casos era una pintada política que havia estat immediatament tapada amb pintura. La devia haver fet l’oposició antifranquista la nit anterior, i de seguida venia una brigada del règim i la tapava. Jo no la podia llegir, però sabia que allà sota hi havia un crit contra el franquisme. No sabia què deia, però sabia que hi era. I, per tant, feia la seva funció de protesta. La sensació era semblant a la que va tenir Alfons XIII quan en plena dictadura de Primo de Rivera va venir a Barcelona i va dir al dictador que hi veia moltes banderes catalanes. Primo de Rivera li va dir, sorprès, que no n’hi havia cap, perquè havien estat expressament prohibides. I Alfons XIII li va contestar: per això; a cada balcó buit hi veig una bandera catalana. Hi he tornat a pensar quan he vist aquests dies gent traient llaços grocs o prohibint xapes o pancartes. De vegades, una paret, una finestra o una barana absolutament buides poden estar, de fet, plenes de llaços grocs, de pancartes o de banderes. Això passa quan hi ha alguna dictadura o algú amb mentalitat dictatorial que les prohibeix, els arrenca o les tapa amb pintura.