Jo voto, tu votes, ell vota, nosaltres votem...

Aquestes eleccions difícilment aclariran de manera estable el panorama polític, però això no les fa menys importants. El vot de moltes persones estarà marcat en un sentit o altre pels esdeveniments de l’1 d’octubre i per la posterior actuació del govern català, del govern espanyol i els seus aliats, i de la Justícia. El cas és que el nus de la política necessitarà temps per desfer-se i que avui es començarà amb el mandat dels catalans a les urnes. Ha sigut la campanya més estranya i no es pot oblidar que no tots els candidats han estat en igualtat de condicions. Molts ciutadans dubten de la utilitat del seu vot quan la previsió és d’un empat entre diversos partits o una gran complexitat per a la formació d’aliances per governar. És un error. Els catalans, sobiranistes o no, hauran de demostrar reiteradament, obstinadament, que aquest és un conflicte polític que necessita solucions polítiques i només pot acceptar ser gestionat amb mètodes democràtics. El d’avui serà en part un vot de protesta i també serà un vot emocional en un context molt extravagant. Això fa els resultats imprevisibles, però sigui quin sigui el resultat de la decisió popular, cal que pugui ser unànimement reconegut. Per això s’ha de garantir la tranquil·litat de la jornada, evitar provocacions i donar informació transparent i solvent. L’anomalia ja és la mateixa convocatòria sota el 155 i amb candidats independentistes a la presó o fora del país, però si hi ha urnes, s’hi va. Oi que tothom acceptarà el resultat?