Àgueda Micó: "El meu objectiu és fer del valencianisme que representa el Bloc l'opció política hegemònica al País Valencià"

La candidata a liderar el Bloc aposta per engegar mecanismes que adapten l'estructura del partit a les necessitats d'una formació que governa en la Generalitat i en centenars de municipis

Àgueda Micó ha apurat fins el dia abans del congrés del Bloc Nacionalista Valencià per recórrer de nord a sud i d'est a oest el País Valencià explicant als militants el seu projecte per a una formació política que ha viscut en pocs anys una transformació excepcional que l'ha dut a ocupar dos conselleries del govern valencià i centenars d'alcaldies arreu el país. Secretària d'Organització del Bloc i responsable del mateix àrea en Compromís des de 2012, Micó aspira aquest cap de setmana a convertir-se en la primera secretària general del partit nacionalista amb la incògnita, encara per resoldre, si s'enfrontarà en les votacions de diumenge a Rafa Carbonell o tots dos finalment arribaran a un consens per presentar una llista única.

Quines són les línies programàtiques del seu projecte per al Bloc?

El meu objectiu prioritari és fer que el valencianisme polític i per tant el Bloc, a través de Compromís, siga un projecte polític hegemònic al País Valencià. Pense que estem en disposició d'aconseguir-ho perquè des de les passades eleccions locals i nacionals tenim més presència institucional que mai i llavors ara és el moment de consolidar eixe treball que durant tants anys ha fet la gent militant del Bloc a favor d'aquest país.
L'objectiu és claríssim: volem transformar la societat des de les institucions. Per fer-ho possible necessitem que l'estructura orgànica del partit estiga a l'alçada de les necessitats institucionals que tenim ara mateix. Això és fonamental i per això necessitem professionalitzar el partit. També cal empoderar l'estructura del partit separant els càrrecs orgànics dels institucionals de manera que les sis o set persones que dirigisquen el Bloc des de la permanent o la direcció nacional siguen persones que es dediquen en exclusiva a fer eixe treball. I és molt important tindre el concepte clar que estem 365 dies de l'any en campanya electoral i això ho hem de tindre clar com a formació que sustenta l'actual govern valencià.
A nivell local i comarcal des d''Un país per construir' tenim un pla per seguir augmentant el nombre de militants del Bloc que passa per posar alliberats comarcals que es dediquen a fer treballs d'implantació allà on tenim presència política i, d'altra banda, creguem que és fonamental fomentar el treball dels col·lectius locals més enllà de la tasca que facen als seus ajuntaments.
Un altre dels aspectes que considere essencial i que han de ser prioritaris per al futur del valencianisme polític és potenciar la creació i foment dels lideratges que en els pròxims anys han de ser les cares del Bloc i de Compromís. En aquest moment tenim persones com Joan Baldoví, al Congrés; Vicent Marzà i Rafa Climent, a la Generalitat; i Fran Ferri, dirigint el nostre grup parlamentari a les Corts, que són imprescindibles per visualitzar el valencianisme que defensem.

Ara com ara segueixen optant a liderar el partit dos candidatures. Què diferencia el seu projecte del que representa Rafa Carbonell?

No hi ha diferències ni polítiques ni de manera d'entendre el partit. Els dos volem enfortir el Bloc i la nostra estructura orgànica, i els dos volem millorar les relacions amb la militància i els mecanismes interns de relacionar-nos amb les institucions.

Aleshores que hi haja dos candidatures per al congrés és una qüestió de noms i persones?

Doncs no ho sé, però si veiem el que jo propose i el que proposa l'altra candidatura no hi ha diferències... Jo el que crec és que és l'actitud l'única cosa que ens diferencia; l'actitud que hem pres uns per encarar aquest congrés i la que han pres uns altres.
A més a més, aquesta setmana que ja ens hem segut a parlar d'una possible candidatura única s'ha vist que no hi ha diferències, que ens hem posat d'acord a les primeres de canvi sobre com es podria articular una executiva amb representació de les dos candidatures. Per aquest motiu no entenc moltes de les crítiques i moltes de les qüestions que planteja l'altra candidatura quan diu que no volem el mateix projecte de partit.

Rafa Carbonell considera que ja ha demostrat quin és el seu projecte per al Bloc durant els 10 mesos que ell creu que portes com a secretària general de facto.

Jo no he sigut secretària general ni ho sóc. De moment sóc la secretària d'Organització d'aquest partit i com a tal he exercit no sols durant els últims 10 mesos sinó durant els darrers 4 anys, així que jo puc retre comptes del meu treball com a secretària d'Organització però mai com a secretària general. Potser els que haurien de donar vertaderes explicacions són aquelles persones que van adquirir una responsabilitat davant la militància en un congrés i més tard van dimitir. Que expliquen perquè no van donar la cara ni en els bons ni en els moments dolents.

Però llavors, l'actual no és el seu projecte.

Si jo fóra secretària general jo haguera dirigit el partit amb un grup de persones amb el qual haguérem fet moltes coses que ara no hem pogut fer. Amb tot, aquesta executiva nacional i els herois i les heroïnes que ens hem quedat treballant en el partit i l'executiva el que hem fet és donar la cara per aquest projecte polític i fer tot el que estava en les nostres mans perquè el Bloc arribara a aquest congrés de la millor manera possible. I crec que ho hem aconseguit malgrat que les circumstàncies han sigut molt complicades. Vam fer una campanya electoral per al 20-D magnífica, vam traure uns resultats molt bons i hem sigut protagonistes d'unes negociacions que han fet que Compromís actualment tinga una imatge pública que no havia tingut mai i que el valencianisme polític a través de Baldoví estiga més present que mai en la política espanyola. Dit açò, no entenc per tant les crítiques de persones que formen part de l'executiva, com és el cas de Rafa Carbonell, i que per tant tenen la mateixa responsabilitat que puga tenir jo d'allò que ha passat en els últims quatre mesos.

L'última setmana el to de la campanya per al congrés s'ha rebaixat però temps enrere les postures semblaven irreconciliables.

En cap moment ha sigut el nostre cas. La que jo lidere és una candidatura integradora. Ho he dit des del primer moment i ho reitere, la gent que coneix el Bloc des de dins sap que la gent que forma part de la meua candidatura provenen de sensibilitats diferents del partit. Nosaltres sempre hem tingut clar que l'única manera de tirar endavant aquest projecte és amb una candidatura d'integració.

Però és innegable que la campanya ha sigut dura i plena de retrets...

Sincerament crec que més per la seua part que per la nostra. Nosaltres hem fet una campanya molt en positiu, presentant el nostre projecte polític però sense criticar a la gent que ha optat per donar suport a l'altra candidatura.

Carbonell li acusa de ser jutge i part en el Congrés. De ser la màxima responsable de l'organització del conclave i alhora una de les candidates.

Rafa porta massa temps en aquesta organització com per dir aquestes coses... La Comissió Organitzadora del Congrés (COC) va ser triada pel Consell Nacional i, a més, ho va fer amb una majoria molt àmplia. Eixes són les persones que s'han encarregat de l'organització del congrés i jo no tinc cap vinculació ni cap responsabilitat sobre els treballs que la COC ha fet durant els últims mesos.

Demà s'obri el 7è congrés del Bloc sense un acord per presentar una candidatura unitària. És optimista? Creu que l'entesa encara és possible?

Des del primer moment nosaltres ens hem proposat enfortir el Bloc mitjançant la integració de tots els sectors del partit. De fet, vam presentar una esmena per obrir la porta al consens i des de la setmana passada els vam instar a seure a negociar, però no ha sigut fins a aquesta setmana quan ells han volgut que ens posàrem a parlar de manera seriosa de la possibilitat de bastir una llista única. Portem des de dilluns negociant i pel que fa al 'què' i el 'com' hi ha acord. Ara continuem parlant per veure si podem acabar de resoldre les qüestions relatives al 'qui'. Jo no sé si serà possible o no, però per la nostra part no quedarà; tenim totes les portes obertes per arribar a un acord.

Quines són les bases d'eixe acord?

Encara s'ha d'acabar de perfilar, però el 'què' i el 'com' passa per una executiva amb persones que tinguen capacitat de treball, que vinguem de sectors diferents, i que tinga capacitat d'integrar a tots i totes. També crec que estem tots d'acord en què aquesta ha de ser una executiva en què compartim lideratges a tots els nivells, almenys jo no tinc cap problema que així siga. De fet l'oferta perquè Rafa Carbonell ocupara el càrrec de portaveu anava en eixe sentit, el de compartir lideratges no sols mediàticament i públicament sinó també orgànicament. En aquest moment estem mirant com podem fer que això acabe quadrant, però mai en una fórmula que acabe sent la de dos executives en una –amb una que treballe per al Bloc i una altra per a Compromís, com proposava la candidatura de Rafa Carbonell– sinó com una única executiva que treballe per l'objectiu que tots tenim clar i que és convertir el valencianisme que representa el Bloc en l'opció política hegemònicaal País Valencià.

Però una executiva amb una o dues secretaries generals?

Cap partit té dues secretaries generals, així que el que estem buscant és altres fórmules que ens permeten compartir lideratges.

Si no hi ha consens i vostè guanya el congrés, ¿quin paper jugarà Rafa Carbonell en el seu projecte?

El que ell vulga jugar. Jo estic ací per treballar per aquest projecte polític i faré tot el necessari a favor del Bloc. Estic totalment disposada a què Rafa i la seua gent participen en el meu projecte polític si guanye el congrés .

Quan passe aquest cap de setmana, ¿quins creu que són els principals i més urgents reptes que té per davant el Bloc?

Engegar els mecanismes per millorar la relació dels ajuntaments i del govern amb el partit i engegar també mecanismes que millore la relació comunicativa entre les bases i la direcció nacional. Totes dues coses són fonamentals i les hem de fer ja. Ens ha canviat la vida en molt poc de temps i cal millorar la forma en què comunica i es relaciona el partit amb les seues bases.
A nivell polític és evident que el primer i més important repte que té el partit per davant és el de guanyar les eleccions del pròxim 26 de juny.

Aquestes mancances que detectes en el partit justifiquen que el congrés s'haguera de celebrar ja i no ajornar-ho a després d'eleccions?

Era necessari que la nova executiva es posara a treballar ja per donar formació als regidors tal com reclamen des de la candidatura de Carbonell, per engegar els mecanismes de relació amb el partit que abans comentava, per tindre els alliberats comarcals, per poder celebrar els congressos comarcals i locals que renovaran l'estructura del partit a tots els nivells... Si açò ho haguérem deixat per setembre no haguérem acabat el procés de renovació fins a desembre i no podem perdre ni un minut perquè allò que està en joc és el futur dels valencians i les valencianes.

En el pròxim mandat del Bloc segurament Compromís haurà de pensar si vol seguir mantenint l'actual estructura o vol reformular-se. Si únicament depenguera de vostè, ¿quin seria el model ideal per a Compromís?

Considere que el millor seria que Compromís fóra una única organització. Entre d'altres coses perquè crec que la millor forma d'aconseguir que cada persona siga un vot i que totes les persones tinguem la mateixa capacitat de participar i decidir en Compromís. Malauradament no depèn tan sols del Bloc i molt menys de mi, però treballaré en aquesta direcció perquè pense que és el millor per a Compromís.

Més continguts de