Carlos Fabra, el polític que va dirigir Castelló durant dues dècades

ValènciaCarlos Fabra, el durant dècades totpoderós polític de Castelló, on va presidir la Diputació setze anys i el PP en aquesta demarcació durant vint-i-dos, ha ingressat avui a la presó d'Aranjuez després que l'Audiència Provincial li condemnés a una pena de presó de quatre anys per quatre delictes fiscals, i el consell de ministres acordés denegar-li l'indult el passat 21 de novembre.

L'ingrés a la presó de Carlos Fabra arriba un any després de conèixer-se la sentència de la secció primera de l'Audiència de Castelló, i onze després de l'inici de la instrucció de la causa que es va engegar amb la denúncia de l'empresari Vicente Vilar, que havia estat amic íntim de l'exmandatari.

El judici contra Carlos Fabra, en el qual la Fiscalia Anticorrupció li sol·licitava 13 anys de presó pels delictes de tràfic d'influències, suborn i frau fiscal es va celebrar finalment a l'octubre de 2013. La secció primera va absoldre a Fabra dels delictes relacionats amb la corrupció i el va condemnar a quatre anys de presó per quatre delictes contra la Hisenda Pública comesos en quatre exercicis per defraudar 693.000 euros.

Fabra va interposar llavors un recurs davant el Tribunal Suprem, que va ser rebutjat, així com un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, que encara està pendent de resoldre's.

Nascut a Castelló el 1946 en el si d'una nissaga de polítics castellonencs –el seu pare i altres membres de la seva família van ser presidents de la Diputació–, aquest llicenciat en Dret va entrar en la política de la mà d'UCD, però va ser amb el PP amb el qual va forjar una carrera que li va convertir en un dels pesos pesants del partit.

Des que el 1995 accedís a la presidència de la Diputació, es va convertir en el rostre més visible i mediàtic de Castelló, tant per la seva forma d'exercir la política com per la seva personalitat, que li ha portat a afirmar alguna vegada que és "més famós que José Tomás", en referència al torero del mateix nom.

Aquest polític que porta ulleres de sol fosques, des que de nen perdés un ull, sempre ha reivindicat els èxits aconseguits a la seva província, com l'hospital provincial, encara que se li recordarà per promoure l'aeroport de Castelló, inaugurat el març de 2011 i encara sense trànsit aeri.

Fabra va presidir la societat pública que va promoure l'aeroport de Castelló, Aerocas, des de la qual va defensar la necessitat per al futur econòmic de la demarcació d'una instal·lació que s'espera que a la fi d'aquest any rebi el seu primer vol comercial.

Aficionat als toros i al golf, ha estat agraciat en diverses ocasions amb premis de loteria, i fins i tot el grup municipal de Compromís per Ontinyent, a la comarca de la Vall d'Albaida, va fer unes paperetes amb la seva imatge i la frase "La loteria que sempre toca", encara que va haver de pagar-li a Fabra 12.956 euros després de ser condemnats per una intromissió en el seu dret a la imatge.

Va ser nomenat secretari general de la Cambra de Comerç de Castelló el 1975, càrrec que posteriorment va abandonar per centrar-se en la política i al qual va tornar el 2012 després de deixar la presidència de la Diputació i del PP de Castelló, encara que va renunciar a ell de manera definitiva el 31 de desembre de 2013, un mes després de ser condemnat per frau fiscal.

El juny de 2011 va abandonar la presidència de la Diputació de Castelló i un any després va fer el mateix amb el seu lloc al capdavant del PP. Tots dos càrrecs els va ocupar Javier Moliner.

El relleu es va produir després que l'oposició demanés reiteradament la seva dimissió després d'haver estat imputat per delictes contra la Hisenda Pública, suborn i tràfic d'influències, i els plens de la Diputació es convertissin en espectacles mediàtics, amb intervencions i rèpliques més que pujades de to.

No obstant això ell va afirmar que deixar els seus càrrecs era una decisió "personal" –que va coincidir amb un trasplantament hepàtic el 2010– i va explicar que renunciava a ells "tremendament feliç" i sentint el suport dels ciutadans en les urnes.

La tradició familiar dels Fabra queda ara en mans d'Andrea, l'única de les seves filles que va decidir dedicar-se a la política i que actualment ocupa un escó al Congrés dels Diputats.

El periple judicial de Fabra va començar el 2003, quan el seu fins llavors amic i empresari Vicente Vilar el va denunciar i el va acusar d'haver-li cobrat comissions per haver intervingut al seu favor davant diferents ministeris per aconseguir la concessió de les llicències per als productes fitosanitaris que comercialitzava en la seva empresa Naranjax.

En el judici, Vilar va afirmar que la seva denúncia inicial era "falsa" i que havia denunciat al que era amic íntim seu després que aquest no li donés suport quan la seva parella d'aquell moment el va denunciar per violació, fet pel qual posteriorment va ser condemnat i va complir condemna.