El Tribunal Suprem acorda que l'expresident del PP de Castelló, Carlos Fabra, pugui ser jutjat per suborn

L'audiència de Castelló va admetre el recurs de Fabra i, contravenint el criteri del jutge instructor, va excloure el delicte de suborn de la causa contra l'exdirigent del PP

La sala penal del Tribunal Suprem ha deixat sense efecte la resolució de l'Audiència Provincial de Castelló, que va excloure el delicte de suborn de la causa que segurament porti l'expresident del PP de Castelló, Carlos Fabra, al banc dels acusats. Així, la decisió dels jutges de l'Alt Tribunal dóna suport al jutge instructor de Nules, que va decidir, ara fa un any, obrir judici oral contra Fabra pels presumptes delictes de suborn, tràfic d'influències i contra la Hisenda pública.

El Suprem ha adoptat aquesta decisió per unanimitat després d'admetre els tres recursos de cassació presentats per l'Advocacia de l'Estat, el fiscal i la Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana contra la decisió de l'Audiència de Castelló d'excloure el delicte de suborn en aquest cas, tal com va demanar en un recurs el mateix imputat, Carlos Fabra.

En l'acte emès pel Tribunal Suprem, es dóna "total llibertat" al jutge de Nules, Jacobo Pin, perquè "dicti nou acte d'obertura de judici oral amb expressió de les persones contra les quals s'obre i dels delictes que se'ls imputen, concretant el tipus de procediment tenint en compte les regles de connexió delictiva". El 20 de gener del 2012, el jutge va decidir obrir judici oral contra l'actual mandatari de l'aeroport de Castelló i li va interposar una fiança de 4,2 milions d'euros.

La causa judicial es va iniciar arran de la denúncia de l'empresari Vicente Vilar, que va acusar el president del PP a Castelló de cobrar-li quantioses comissions per fer-li de mitjancer en l'obtenció de llicències per elaborar productes fitosanitaris. Fabra hauria utilitzat les seves influències per aconseguir aquests permissos. L'empresa que els fabricava estava a nom de les dones de Fabra i Vilar i es deia Naranjax, nom amb què també es coneix el cas Fabra.

Més continguts de