Importants concentracions al País Valencià per rebutjar les condemnes als líders independentistes catalans

Les entitats cíviques critiquen la decisió del Suprem i reclamen l'"alliberament dels presos"

[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència del Tribunal Suprem contra el Procés]

Milers de ciutadans s'han manifestat aquesta tarda a Alacant, Benicarló, Castelló de la Plana, Elx, Gandia, Pedreguer i València per rebutjar les condemnes als líders independentistes catalans. Les mobilitzacions les ha convocades l 'associació Acció Cultural del País Valencià (ACPV), amb el suport d'entitats com Escola Valenciana, Intersindical Valenciana,  Solidaritat i República País Valencià i  la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

La protesta més nombrosa ha tingut lloc a València, on han participat prop de 2.000 persones. Entre els assistents hi havia el diputat de Compromís, Josep Nadal; el secretari general de Podem al País Valencià, Ferran Martínez, i el portaveu d'Esquerra Republicana del País Valencià a la ciutat, Paco Galiana. També s'han afegit a la concentració intel·lectuals com l'escriptor Joan Francesc Mira, el doctor en matemàtiques i històric dirigent independentista Josep Guia o el sociòleg Rafa Xambó.

Els assistents a la protesta de València s'han concentrat a la plaça de l'Ajuntament, on han desplegat un gran llaç groc. A més, han mostrat pancartes amb lemes com ara "Democràcia", "Llibertat, amnistia, autodeterminació del País Valencià" i "Solidaritat amb Catalunya, en defensa de la democràcia" . Durant la protesta, que s'ha prolongat durant prop d'una hora i mitja, els ciutadans han corejat lemes com ara "Llibertat presos polítics", "Independència" o "Solidaritat amb el poble català".

"Venjança i aberració"

El portaveu d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, ha qualificat la sentència als líders independentistes de "resolució política que suposa un gravíssim error, i que esdevindrà benzina per al conflicte polític existent entre Catalunya i Espanya". En una línia semblant s'ha expressat el número dos de Podem al País Valencià, Ferran Martínez, que ha titllat la resolució de "venjança que no ajuda en res i només enquista la situació i el divorci entre Catalunya i Espanya".

També ha estat contundent l'exdiputat de Compromís al Parlament Europeu, Jordi Sebastià, que ha qualificat la sentència d'"aberració". Sobre les poques crítiques a la decisió dels magistrats del Tribunal Suprem fetes pels actuals dirigents de la coalició valencianista, que no han anat més enllà de qualificar la resolució de "desproporcionada", el també exalcalde de Burjassot s'ha mostrat comprensiu. "Estan sent prudents, segurament excessivament prudents, però cal entendre que hi ha unes eleccions ben a prop i que el sistema mediàtic aprofitaria qualsevol crítica contundent per atacar el partit".

Menys indulgent s'ha mostrat el líder d'Esquerra Republicana del País Valencià a València, Paco Galiana, que ha reclamat més contundència, i ha verbalitzat un desig. "Esperem que la sentència provoque que molts ciutadans s'adonen que vivim en una democràcia feble. La decisió dels jutges ataca la convivència. Esperem que la societat valenciana s'expresse serenament però també, fermament", ha emfatitzat Galiana.

Comunicats de rebuig de la sentència

En un comunicat difós per Acció Cultural del País Valencià, l'associació expressa el seu "absolut rebuig" a la sentència, reclama l'"alliberament dels presos polítics catalans" i defensa el "diàleg amb les institucions catalanes com l'única possible via de solució" al conflicte polític existent entre Catalunya i Espanya.

"Atenent els fets provats, no hi ha cap base per a cap condemna. Una sentència no absolutòria és una injustícia manifesta i un càstig a l'exercici de la llibertat de manifestació i expressió de l'opinió i, consegüentment, un greu retrocés en la qualitat democràtica d'un estat que no es distingeix precisament per aquesta qualitat. A més, la sentència és un error enorme que no fa sinó empitjorar una situació que només es resoldrà des del diàleg: no es pot pretendre callar la veu de més de dos milions de persones només a base de colps, negativa al diàleg, violència policial i presó", afirma el manifest.

Des d'Escola Valenciana també han mostrat el seu rebuig a la sentència mitjançant una nota de premsa en què afirmen que "l'escenari del procés d'independència de Catalunya no es redueix a Catalunya, sinó que condiciona i condicionarà negativament, de manera inevitable, la vida parlamentària i la governabilitat de l’Estat i, per tant, devalua i devaluarà la qualitat democràtica de les institucions públiques representatives, fereix i ferirà de gravetat el desenvolupament de l'Espanya de les autonomies i és i serà l'inici d'un cicle polític recentralitzador paral·lel a la liquidació definitiva dels drets històrics i a un buidatge conceptual d’un articulat determinat de la Constitució en vigor". "Després de la sentència del Tribunal Suprem, l'exemplaritzant Transició espanyola perd significat, adquireix una funció de maquillatge institucional", diuen.

En una línia semblant, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià també ha emès un comunicat per mostrar el seu rebuig a la sentència als polítics independentistes en què assegura que a l'estat espanyol hi ha "una causa general contra el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur polític". "El futur de Catalunya correspon decidir-lo a la seva ciutadania. I és això el que estan jutjant: no només jutgen unes persones concretes, sinó tot el poble i el dret a decidir sobre les seves vides", conclou el comunicat.

Finalment, el col·lectiu  Solidaritat i República País Valencià també ha emès un comunicat en què qualifica la sentència de "culminació d’una llarga llista de despropòsits contra drets i llibertats i una vulneració dels principis de la democràcia més elementals". És per això que reclama la mobilització de la ciutadania. "Els valencians no podem ser passius davant la injustícia i les traves a la democràcia plena, perquè també són els nostres drets i les nostres llibertats els que avui estan qüestionats: la llibertat d’expressió, manifestació i participació política", afirma el text.

Més continguts de