La Fiscalia estudia demanar la imputació de l'expresident valencià Alberto Fabra en el cas de la Fórmula 1

Un testimoni afirma que el govern de Fabra coneixia la situació de Valmor, una empresa endeutada que la Generalitat va comprar per un euro

La Fiscalia Anticorrupció contempla la possibilitat de sol·licitar a la jutge que investiga possibles irregularitats en la gestió de la Fórmula 1 a València que s'investigui l'expresident de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, i el seu exvicepresident i portaveu del govern José Císcar. Segons han confirmat a Efe fonts judicials, la raó de la possible imputació és que Anticorrupció tracta de determinar de qui va ser la responsabilitat de la compra l'any 2011 de Valmor –una societat participada per Francisco Roig, Jorge Martínez 'Aspar' i Bancaixa encarregada d'organitzar el Gran Premi– per menys d'un euro i assumint un deute d'uns 40 milions.

La possibilitat que la Fiscalia demani finalment la imputació de tots dos responsables populars ve motivada per l'avanç de les investigacions i el testimoni de testimonis en la recerca oberta per presumptes irregularitats comeses per l'expresident Francisco Camps, l'exconsellera de Turisme, Cultura i Esport, Dolores Johnson, i 'Aspar' en l'organització dels cinc grans premis de Fórmula 1 que es van celebrar a València.

Igual que altres exalts càrrecs de la Societat de Projectes Temàtics i de la conselleria d'Hisenda, un dels testimonis citats a declarar avui, l'exsecretari autonòmic d'Hisenda i exdirector general de Pressupostos José Miguel Escrig, ha afirmat que tot el Consell presidit per Fabra des de juliol de 2011 coneixia la situació patrimonial de Valmor abans que es produís la compra.

Aquesta declaració, segons les fonts consultades, contradiu els testimonits de consellers del govern de Fabra com Císcar i Paula Sánchez de León, que van assegurar desconèixer el deute que arrossegava Valmor.

Escrig ha negat que negociés la contractació o la compra de Valmor i ha indicat que va ser l'exsecretari autonòmic de Turisme i Grans Projectes Luis Lobón –processat en el cas Nóos– qui va dirigir el procés de compra. Les mateixes fonts han indicat a Efe que la societat pública Circuit del Motor va facultar a Escrig per negociar l'adquisició de Valmor, extrem que ell avui ha negat davant el jutge.

Més testimonis

Avui ha declarat també com a testimoni l'exvicepresident del govern valencià entre 2007 i 2011 Vicente Rambla, qui ha reconegut que Valmor va demanar auxili a la Generalitat almenys en dues ocasions (2009 i 2011).

Segons ha explicat Rambla, el maig de 2009 es va reunir amb Roig i 'Aspar', els quals es van queixar pels escassos beneficis obtinguts en la primera edició del Gran Premi d'Europa, celebrat a València el 2008.

Rambla, segons diverses fonts properes al cas, ha indicat que va plantejar a Valmor que ampliés capital o demanés préstecs en tenir constància dels seus deutes, i que es va comprometre a traslladar aquesta inquietud al llavors president, Francisco Camps.

El juliol de 2009, la Societat de Projectes Temàtics va pagar el cànon de la F-1 de 26 milions de dòlars en lloc de Valmor, a qui corresponia aquest pagament. Aquesta acció, segons ha reconegut, va suposar una modificació del c ompromís inicial de Camps que aquesta competició no costaria un euro als valencians.

També Escrig ha explicat que va mantenir una reunió amb Roig, Aspar, Sánchez de León i altres consellers el setembre de 2011 on els responsables de Valmor van fer palès la situació insostenible de la seva empresa, van dir que estaven pràcticament en fallida i van manifestar la seva intenció de no seguir organitzant la F-1 a València. El desembre de 2011 el Consell va acordar iniciar el procés de compra de Valmor.

Rambla ha reconegut que va conèixer des del principi el projecte "polític" que va suposar l'organització de la F-1 a València, una iniciativa en la qual es va implicar tot el govern, ha explicat.

A preguntes de l'Advocacia de la Generalitat i de la defensa de Johnson, Escrig ha afirmat que l a compra de Valmor es va fer amb ple coneixement de la situació patrimonial d'aquesta empresa i per decisió del llavors president de la Generalitat, Alberto Fabra.

Més continguts de