Mònica Oltra, absolta de les faltes per resistència a l'autoritat en els desallotjaments del Cabanyal
El jutge ha condemnat dos manifestants acusats d'agredir els agents de l'autoritat i ha absolt tres policies involucrats en els incidents ocorreguts al barri valencià l'any 2010
ValènciaLa portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, ha estat absolta de les acusacions de resistència a l'autoritat durant els aldarulls pels desallotjaments al barri del Cabanyal de València fa gairebé tres anys. Els fets es remunten al 6 d'abril del 2010, quan l'Ajuntament de València va iniciar l'enderroc d'algunes cases protegides per una ordre ministerial que dictaminava que havien de ser protegides.
Malgrat l'ordre del ministeri de Cultura, el consistori de Rita Barberá va considerar que la defensa del patrimoni era competència de la Generalitat Valenciana, que no considerava Bé d'Interès Cultural els edificis, en una polèmica que s'arrossega des de fa més de 10 anys. Veïns, polítics i la plataforma Salvem el Cabanyal es van interposar entre les excavadores i els edificis exigint que no s'iniciessin els enderrocs fins que el jutjat no es pronunciés sobre la demanda d'aturada dels enderrocs per part de la Delegació del govern espanyol.
Davant l'oposició dels manifestants, la policia va treure per la força la diputada de Compromís Mònica Oltra, la coordinadora d'Esquerra Unida del País Valencià, Marga Sanz, el regidor socialista Vicente González Móstoles i el responsable del PSPV-PSOE a la ciutat, Salvador Broseta, entre d'altres. Després de treure dos joves de la teulada de l'edifici, els operaris van procedir a enderrocar la casa.
Aquests són els fets que van donar origen a la causa judicial de la qual ha estat absolta Mònica Oltra. El jutjat d'instrucció número 10 de València també ha absolt cinc persones més, entre ells un dels portaveus de la plataforma Salvem el Cabanyal, Tino Villora.
El jutge ha desestimat també les denúncies per agressions presentades contra tres policies locals, però ha condemnat dos manifestants acusats de clavar puntades de peu als agents durant les càrregues per desallotjar el cordó de manifestants que tractava d'impedir l'enderroc d'un edifici. La sentència els obliga a pagar multes de 270 i 720 euros.
