Plataforma per la Llengua reclama la suspensió d'una ginecòloga per haver-se negat a atendre pacients que parlaven en valencià

ValènciaLa Plataforma per la Llengua al País Valencià ha reclamat al Consell "la suspensió de funcions i retribucions per un període d'entre tres i sis anys" a una ginecòloga que hauria protagonitzat dos casos de discriminació lingüística durant els últims mesos pel fet de negar-se a atendre dues pacients perquè parlaven en valencià, l'última de les quals és la periodista Núria Cadenes, que ja ho va denunciar la setmana passada.

Des de l'entitat es basen en el capítol II de la llei 10/2010 de 9 de juliol, d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana, que considera faltes molt greus l'incompliment del deure d'acatament de l'Estatut d'Autonomia o la discriminació per raó de llengua. També citen l'article 145 de la norma, que afirma que per faltes molt greus es podrà adoptar "la separació del servei o la revocació del nomenament del personal funcionari interí", o "la suspensió de funcions i retribucions per un període d'entre tres i sis anys".

L'ONG defensa que negar l'atenció sanitària a un ciutadà pel fet de parlar valencià és un cas de discriminació que vulnera l'Estatut d'Autonomia valencià, la llei d'ús i ensenyament del valencià, la llei estatal de l'estatut bàsic de l'empleat públic i, fins i tot, l'article 14 de la Constitució espanyola. "Cal recordar que l'article 9 de l'Estatut d'Autonomia del 2006 proclama els drets dels valencians a dirigir-se a l'administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada, així com que l'article sisè estableix que tothom té dret d'usar el valencià, que la Generalitat garantirà l'ús normal i oficial de les dues llengües i que ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua", subratllen des de la plataforma.

En el mateix sentit, l'entitat destaca que l'article cinquè de la llei d'ús i ensenyament del valencià explicita que "l'administració adoptarà les mesures que calguin per impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d'usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per garantir l'ús normal, la promoció i el coneixement del valencià", i que l'article 54.11 del text refós de l'estatut bàsic del treballadors públic preveu que els funcionaris "garanteixin l'atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·liciti sempre que sigui oficial al territori".

Dues denúncies en menys de dos mesos

El primer dels episodis que hauria protagonitzat la ginecòloga va passar el 28 d'agost a València, quan la metge hauria interromput una pacient quan estava explicant el seu estat de salut per reclamar-li que "hable en castellano", i l'hauria amenaçat de no atendre-la si ho parlava en valencià. Segons el relat de la ciutadana, quan la metge va preguntar a la dona, embarassada de 30 setmanes, com es trobava, aquesta li va respondre: "Bé, excepte l'hèrnia umbilical". Aleshores la ginecòloga no va deixar acabar la frase a la pacient i li va dir: "Hable en castellano". En aquell moment la dona embarassada, acompanyada pel seu company i per la seva filla de 6 anys, va defensar que tenia dret a expressar-se en valencià, si bé en cap moment va demanar a la metge que canviés de llengua.

El segon episodi va tenir lloc el 16 d'octubre a Torrent (l'Horta), en una consulta que segons la pacient, la periodista Núria Cadenes, va durar dos minuts, durant els quals la facultativa va decidir no atendre-la perquè Cadenes es va negar a canviar de llengua. Un detall impactant que va compartir Cadenes va ser que la metge va afegir a l'expedient de la pacient la frase "parla valencià", i que ho va fer en el camp del concepte "anamnesi", que recull l'historial clínic d'un malalt, així com els seus antecedents familiars, fisiològics o patològics.