Ximo Puig afirma que el problema territorial d'Espanya no és Catalunya, sinó el "centralisme"

El líder dels socialistes valencians anuncia que no tornarà a optar a liderar el PSPV d'ací quatre anys

El secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha edificat el seu discurs de cloenda del XIII congrés dels socialistes valencians que s'ha celebrat a Elx (Baix Vinalopó) en tres grans pilars. El primer ha estat la recomposició de la unitat de la federació després que es qüestionés el lideratge de Puig, que es va iniciar durant la celebració de les primàries del PSOE i que es va reforçar amb les del PSPV. El segon eix de la intervenció del polític morella l'ha protagonitzat la defensa de l'autonomia de la federació valenciana i de la consideració del País Valencià com un "subjecte polític" dins d'un estat federal i plurinacional. Finalment, el cap del Consell no ha oblidat destacar la gestió del govern de l'Acord del Botànic, tot just quan acaba de superar-se l'equador de la legislatura. La sorpresa de la jornada ha estat l'anunci de Puig que ha desvelat que aquesta ha estat l'última vegada que ha optat a ser escollit secretari general del PSPV. 

Pel que fa al debat sobre la configuració de l'Estat, el cap del Consell ha reclamat abandonar "el centralisme" i ha assegurat que "el problema territorial d'Espanya no és Catalunya, sinó que esclata a Catalunya". El president del govern valencià ha assegurat que la sortida a aquest atzucac es troba en el reconeixement de l'existència "d'una Espanya nació de nacions" que s'articuli mitjançant un estat federal.

Puig també ha defensat l'aposta per la normalització lingüística duta terme pel seu govern, i que està patint continus entrebancs judicials. El polític morellà ha emfatitzat que " tindre dues llengües no és un problema, sinó una riquesa".

Un govern del canvi d'un dècada

Sobre la situació del govern de l'Acord del Botànic, el cap del Consell ha alertat els seus companys de partit: "No podem permetre que aquests quatre anys siguin un parèntesi entre dos res (en referència als anys de gestió del Partit Popular i a una possible recuperació del govern de la Generalitat pels conservadors) i ha subratllat que "tenim majoria política, però necessitem una hegemonia social. El nostre objectiu és fer del canvi un període d'una dècada, perquè en quatre anys no se'n resolen 20".

Puig també ha valorat les crítiques que ha rebut pel paper que va desenvolupar en la crisi que va propiciar la dimissió de Pedro Sánchez la tardor passada, i que van fer perillar la seva reelecció, fins al punt que l'altre candidat, l'alcalde de Burjassot, Rafa García, va aconseguir un 42% del vot durant les passades primàries del PSPV. El reelegit secretari general ha utilitzat una citació de la política catalana Carme Chacón per convidar els seus companys de partit a girar full: "Comencem de nou, però no comencem de zero".

L'encarregada de liderar aquesta represa serà la nova executiva, que ha estat aprovada amb un 73,2% dels vots. Hi destaquen tres homes forts de Puig, el portaveu a les Corts, Manolo Mata, que assumirà la vicesecretaria general; el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, que es farà càrrec de la funció de portaveu, i el diputat José Muñoz, que assumirà la secretaria d'organització.

L'oposició interna no es dilueix

Malgrat els desitjos de Puig, l'oposició interna que encapçala Rafa García es manté activa. Una prova són les crítiques que han realitzat a la composició del comitè nacional i del comitè federal, perquè consideren que "no s'ha produït integració" i només s'ha dut a terme "una representació parcial de la voluntat expressada per la militància en les primàries".

Fonts pròximes a Rafa García han indicat a Europa Press que des del partit "no s'ha volgut respectar la voluntat de la militància i donar la representació real del 42%" dels vots que l'alcalde de Burjassot (l'Horta) va obtenir en les primàries.

Entre dissabte i diumenge, els partidaris de Puig i García han negociat la composició dels dos òrgans, a diferència de l'executiva, que el cap del Consell ha triat lliurement. Mentre els afins a García reclamaven un 42%, els propers a Puig els oferien un 30%, percentatge corresponent al nombre de delegats que han tingut els 'sanchistes' en el congrés.

Aquesta posició va propiciar que els partidaris de García plantejaren una llista alternativa en els dos òrgans, tot i que finalment els dos corrents van pactar un 35% de membres per als 'sanchistes' i un 65% per als representants de Ximo Puig.