Requisit lingüístic
País Valencià 28/12/2022

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua també dubta sobre l'acreditació del títols de català que preveu el requisit lingüístic

Des de la institució no veuen clar que amb el sistema educatiu s'assoleixi la competència lingüística que el Consell pressuposa

Ara
2 min
La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, durant l'obertura del curs acadèmic 2022-2023

ValènciaL’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha mostrat la seva preocupació per les possibles conseqüències de l'aplicació del decret del requisit lingüístic que ha de regular els nivells del coneixement de català que la Generalitat i els ajuntaments del País Valencià exigiran als treballadors públics.

L'acord del Consell determina que el nivell que s'exigirà serà diferent segons la categoria i la feina que cada empleat desenvolupi i inclou dues grans excepcions: el professorat, que té requisits propis i més elevats, i el personal sanitari, per al qual el domini del català continuarà sent un mèrit. A més, la norma permet que algunes acreditacions s'obtinguin automàticament cursant l'ESO o el batxillerat. En concret, l'acreditació del nivell B1 s'aconseguirà automàticament aprovant l'assignatura de valencià en els quatre cursos de l'ESO, mentre que el B2 s'obtindrà superant la matèria de valencià en els dos cursos de batxillerat. El C1 s'aconseguirà aprovant l'assignatura de valencià amb una nota mínima de 7 en els dos cursos d'aquesta etapa educativa.

Pel que fa als nivells que es requeriran per a cada feina, les persones que accedeixin als grup A1 i A2, és a dir, els alts funcionaris amb estudis universitaris, hauran de comptar amb un nivell C1. Per la seva banda, les del grup B hauran d'acreditar un nivell B2. Les del subgrup C1 hauran de comptar amb un nivell B2, i les del subgrup C2, amb un nivell B1. Finalment, les persones que aspirin a una agrupació professional funcionarial hauran d'acreditar l'A2 de valencià.  

Les acreditacions automàtiques que es concediran cursant l'ESO o el batxillerat són l'element que més reticències genera entre els membres de l'AVL, que mitjançant un comunicat han destacat que el decret assumeix que el sistema educatiu valencià garanteix la competència lingüística que indica el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MECR), que en el cas del B2 i C1 requereix una alta fluïdesa en l’expressió i un grau important de comprensió oral i escrita en temes i textos complexos. Es tracta d'un nivell d'aprenentatge que des de la institució dubten que s'assoleixi de forma generalitzada.

Davant aquesta disparitat de criteris, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anunciat que sol·licitarà reunir-se amb els representants del govern valencià i, alhora, elaborarà un informe sobre la qüestió que pugui "contribuir a una major entesa social i que aborde solucions més satisfactòries". 

Les reticències expressades per l'AVL se sumen a les formulades per les Unitats per a l’Educació Multilingüe de les Universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, el departament de filologia catalana de la Universitat d’Alacant i entitats com Escola Valenciana, El Tempir o sindicats com Intersindical Valenciana, que han demanat la modificació del decret per, entre altres aspectes, la seva oposició a l'acreditació automàtica del coneixement de català al sistema educatiu que introdueix la norma.

stats