Nou intent de rebaixar el llistó electoral al 3% al País Valencià
La pèrdua de suport electoral de Ciutadans podria facilitar que la formació voti a favor de la norma
ValènciaDesprés de l'intent fallit de la legislatura passada, les formacions progressistes del País Valencià, PSPV, Compromís i Unides Podem, han decidit tornar a provar sort amb la reforma de la llei electoral valenciana i aquest dijous han registrat una proposició de llei per a la seva modificació. En aquest cas, sembla que inicien la jugada amb millors cartes que el 2018 després de la pèrdua de vots patida per Ciutadans durant els últims comicis estatals. La debilitat de la formació taronja podria abocar-la a donar suport a una norma que té com a eix la rebaixa del 5% al 3% en el percentatge de vots necessaris, tant a nivell provincial com autonòmic, per obtenir representació a les Corts. Aquesta modificació gairebé garantiria l'elecció de diputats de Cs al Parlament en la següent legislatura.
Per donar suport a la reforma, que necessita una majoria de dos terços, Ciutadans reclama que la llei s'acosti al principi que "tots els vots valguin el mateix" independentment de la circumscripció provincial a la qual pertanyin. Aquest objectiu es podria materialitzar en part amb la rebaixa dels diputats assignats a la circumscripció de Castelló, que amb 571.000 habitants escull 24 escons, davant dels 35 de la d'Alacant, amb 1.839.000 residents, i els 40 de la de València, amb 2.548.000.
El portaveu del PSPV a les Corts, Manolo Mata, s'ha mostrat disposat a negociar l'assignació d'escons de cada circumscripció provincial i ha afirmat que estan "convençuts" que trobaran els suports necessaris per aprovar una norma que requereix una majoria de dos terços del Parlament. Menys optimista, potser per garantir la seva posició negociadora, s'ha manifestat la diputada de Cs Ruth Merino, que ha afirmat que la seva formació està "un poc decebuda" amb la proposta i que el seu posicionament, a hores d'ara, és "similar al de la legislatura anterior".
Des de Compromís, el seu portaveu a les Corts, Fran Ferri, ha defensat que la reforma permetria un Parlament "més representatiu de la societat valenciana". En la mateixa línia s'ha expressat la síndica d'Unides Podem, Naiara Davó, que ha dit que la nova llei atorgaria "més poder a la ciutadania per damunt dels partits polítics". Molt més crítics s'han mostrat des del Partit Popular, que ja ha anunciat el seu vot negatiu. La seva coportaveu a les Corts, Eva Ortiz, ha dit que en aquests moments el debat que preocupa a la ciutadania és el de la pandèmia de coronavirus i no "el repartiment de cadires" dels polítics.
Llistes desbloquejades i paritàries
La nova proposta de reforma de la llei electoral es basa en la presentada el 2018 i inclou el sufragi preferencial a través de llistes desbloquejades. Aquesta fórmula permet que l’elector pugui expressar la seva preferència per un màxim de tres candidats d'una mateixa llista electoral. Els candidats que comptin amb aquests vots preferencials en una quantitat equivalent o superior al 10% del total de vots vàlids obtinguts per la seva candidatura, pugen dins de la seva llista i són elegits en detriment d'altres candidats ubicats en posicions més elevades. D'aquesta opció únicament en queden exclosos els caps de llista i els suplents.
La proposta també planteja fixar llistes paritàries i que les candidatures comptin amb, com a mínim, un 50% de dones. La norma estatal estableix un 40%. A més, es fixen incompatibilitats com la limitació a un únic càrrec, per evitar així la condició, per exemple, de regidor municipal i diputat autonòmic. Finalment, també incentiva les primàries dels partits assumint l'administració les seves despeses, estableix l'obligatorietat de fer debats electorals a la televisió pública en horari de màxima audiència i acorda un enviament de paperetes i publicitat electoral unificat, entre altres modificacions.
