El govern valencià denuncia que l'executiu de Fabra va pagar 1.000 milions en sobrecostos en la construcció d'escoles
La Generalitat Valenciana estudiarà portar a la Fiscalia la gestió de l'empresa pública Ciegsa, encarregada de les infraestructures escolars
ValènciaLa Generalitat Valenciana xifra en 997 milions d'euros els sobrecostos en la construcció de centres educatius entre 2011 i 2014 a través de l’empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives SA (Ciegsa). Així ho han fet públic aquest dimecres en roda de premsa el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i el conseller d’Educació, Vicent Marzà, que han presentat l’auditoria definitiva de la Intervenció General sobre la gestió de Ciegsa, que revela irregularitats, sobrecostos i despeses sense control.
En opinió del conseller Soler, l’informe revela "fets d’extrema gravetat" i confirma que el PP va fer "una administració educativa paral·lela, una mena de conselleria d'Educació en B, amb l'objectiu de privatitzar un servei públic essencial com és l'educació". Segons ha explicat el conseller, l'auditoria de la Intervenció General serà posada en coneixement del ple del Consell per si l’advocacia de la Generalitat considera que cal dur-lo a la Fiscalia.
Soler ha qualificat de "trama organitzada i d'"estafa institucionalitzada" l’actuació de Ciegsa, amb un sobrecost mitjà de 36% més del preu que haurien costat els centres si la construcció l’hagués gestionada directament el servei d'infraestructures de la conselleria d'Educació. Segons les dades exposades aquest dimecres, es tracta de 540 milions de sobrecostos que sumats a la gestió són 997 milions d'euros que s'haurien pogut emprar per construir 199 centres educatius nous.
L'auditoria de la Intervenció revela que Ciegsa, incloent les inversions fetes i el deute assumit per la Generalitat Valenciana de 1.734 milions, ha suposat un cost total de 2.826,27 milions d'euros entre 2001 i 2014.
De les 610 actuacions projectades en queden pendents 217, amb un cost calculat per la Intervenció de 783 milions d'euros. El conseller Marzà ha informat que, a més, 62 es van encarregar i no es va començar res. "Des de Ciegsa s'actuava i després la Generalitat ho assumia sense cap planificació de necessitats", ha lamentat. Com a exemple ha explicat que entre el 2011 i el 2013 hi havia 67,5 milions d'euros pressupostats, mentre que el volum d'obres licitades va ser de més de 1.581 milions.
El conseller d’Educació ha explicat que les desviacions del cost inicial previst són d’un 19% de mitjana i ascendeixen a 310 milions. En algun cas, ha explicat, arriben al 106% sobre el cost inicial, com a l’IES Nou de Rafal, amb un cost de 3,1 milions d'euros.
Escoles a preu de pisos
Marzà ha dit que les escoles "es construïen com si fossin pisos, el cost del metre quadrat construït dels centres educatius és de 912,31 euros, un poc menys que el preu mitjà de l'habitatge al País Valencià, que està al voltant de 1.100 euros per metre quadrat”.
La Intervenció conclou que el conveni de 2001 que dóna cobertura a les actuacions de Ciegsa és improcedent perquè no consten els informes preceptius de la Intervenció delegada ni sobre el crèdit adequat i la memòria econòmica, previstos en la llei d'hisenda pública. Així mateix, es conclou que no hi havia mecanismes de control i que el procediment seguit per contractar aules prefabricades és igualment improcedent.
En relació amb el personal de Ciegsa, la plantilla de 73 empleats ha suposat una despesa de 42,6 milions d'euros i un cost mitjà per treballador de 41.665 euros. El 2012, el cost mitjà per treballador a Ciegsa era de 55.914 euros, més que el d'un director general de la Generalitat Valenciana, segons denuncia Marzà. Els executius de Ciegsa "van tenir salaris VIP, un exemple és el sou de qui va fer de gerent fins a 2006, que l'any 2005 va cobrar 84.572 euros”. El conseller ha remarcat que hi havia quatre persones encarregades de la relació institucional entre la conselleria i Ciegsa, "que no se sap ben bé quin treball real feien".
Sobre les aules prefabricades o barracons, l’informe assenyala que els procediments per fer encàrrecs són improcedents perquè s’han negociat sense publicitat i al·legant en molts casos causa d'imperiosa urgència. L'interventor revela, per contra, que els encàrrecs tardaven a executar-se només entre 20 i 40 dies, per la qual cosa es justificà el rebuig al procediment ordinari. L'interventor conclou que raonablement no es posaven els mitjans perquè els alumnes estigueren al mínim temps possible amb una instal·lació provisional.
La compra de barracons durant l'època del PP és objecte ara d'estudi, ja que la nova Generalitat Valenciana sospita que els governs anteriors podrien haver beneficiat certes empreses que eren les principals licitadores d'aquestes infraestructures provisionals que han estat molt utilitzades en col·legis del País Valencià.
