"Les Falles només es canvien des de dins"

ValènciaA ulls de molts ciutadans, les Falles són una festa sorollosa, massa tradicional i amb poc esperit crític. Aquests dies només cal fer un tomb per les xarxes socials per llegir el testimoni de nombroses persones que reclamen modernitzar i adaptar la celebració. Les Falles són, però, diverses, i, com qualsevol expressió popular, inclouen un munt de sensibilitats. Entre elles, les de comissions que fa molts anys que s'esforcen per crear una festa més respectuosa, integradora i sostenible. Són agrupacions que demanen ajuda i que reclamen a aquests ciutadans enutjats que passin de les paraules als fets i que s'involucrin. "Les coses només es canvien des de dins", resumeixen.

Una de les falles que millor exemplifica aquest esperit renovador és la comissió Arrancapins, fundada l'any 1908. És, per a molts, l'agrupació alternativa per excel·lència de València. L'any 1991 ja va abolir els càrrecs de fallera major i president per considerar-los discriminatoris. També és remarcable el seu compromís amb la promoció del valencià, així com la seva col·laboració amb el teixit social del seu barri. En la mateixa línia, elabora una programació d'actes que gairebé podria fer seu un col·lectiu autogestionat. Enguany hi destaquen concerts de música amb la majoria de grups formats exclusivament per dones i amb una nit queer. "La gent que està a les Falles no és reaccionària, però li costa modificar les coses", explica el seu coordinador, Pep Romero, que també lamenta que "l'esquerra no haja volgut involucrar-se per canviar una festa" que el franquisme va reelaborar per adaptar-la als seus posicionaments ideològics. "Els anys 80 el Partit Comunista donava dues directrius als seus militants: no participar en les Falles i no ballar boleros", assenyala a tall d'exemple.

Per trencar amb aquesta herència, Romero creu fonamental democratitzar la presa de decisions. "Cal que en l'assemblea de la Junta Central Fallera votin tots els fallers i no sols els presidents que, amb les seues juntes, fan i desfan sense, a vegades, ni tan sols informar la resta de membres de les comissions", emfatitza.

Sobre els avenços assolits, Romero apunta que s'ha aconseguit superar la indumentària imposada durant el franquisme, on dominava el color negre, i recuperar la tradicional, més acolorida i inspirada en els vestits dels pagesos. També s'ha avançat "en la diversitat i la igualtat dins de les agrupacions", destaca Elena Muñoz, vicepresidenta de la falla Mossén Sorell-Corona, una altra de les comissions renovadores juntament amb la falla Plaça de Jesús, Borrull Socors, Castielfabib o les Falles Populars i Combatives.

"Queda pendent fer una festa més sostenible. Cal cuidar més als artistes, que pateixen molt per la competitivitat que impliquen els premis, reduir l'impacte que la celebració té en la ciutat amb una ocupació que dura massa dies i amb unes molèsties pel soroll i la brutícia que són excessives. Sabem que les Falles són un gran reclam turístic, però la cosa comença a anar-se'n de les mans", denuncia Muñoz, que reivindica les edicions viscudes durant la pandèmia, quan van "assaborir unes festes més familiars i tranquil·les".

Per a l'artista Reyes Pe, també és urgent renovar els monuments. "No té sentit fer el que es feia fa 20 o 30 anys i elaborar unes falles que no dialoguen amb els ciutadans. Calen falles on les persones siguen les protagonistes, per exemple, amb uns monuments infantils que els xiquets els puguen tocar, olorar, ballar...". Davant tanta feina pendent, Reyes Pe es reconeix "cansada" i "sola". "La gent que reclama una festa diferent habitualment només és consumidora o espectadora. Quan la convides a visitar o participar acudeix, però després no s'integra, i hem de recordar a tots una obvietat, que les coses només es canvien des de dins", conclou.