Imputen dos alts càrrecs de la Generalitat Valenciana per una xerrada sobre la pràctica segura del 'chemsex'

ValènciaEl magistrat titular del jutjat d'instrucció número 1 de València José Luis Rubido ha citat a declarar dos alts càrrecs de la Generalitat Valenciana després d'acceptar a tràmit la querella interposada per l'associació Abogados Cristianos contra l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) per promoure la pràctica segura de chemsex (chemical sex), és a dir, l’ús recreatiu de drogues sintètiques per a la pràctica del sexe durant hores i sense control. 

En concret, Rubido ha citat el director de l'IVAJ, Jesús Damián Martí, i la directora de Salut Pública de la Generalitat Valenciana, Ofelia Gimeno, perquè prestin declaració el dia 13 de setembre. Amb aquesta decisió, el magistrat atén la demanda de l'entitat ultra que considera que la campanya de la institució pública promociona el chemsex. Per a la presidenta d'Abogados Cristianos, Polonia Castellanos, que ha difós un comunicat per valorar la decisió judicial, ha arribat el moment que es comencin "a dirimir responsabilitats" en l'administració davant "conductes i fets tan greus".

Des de l'IVAJ han defensat que l'activitat va consistir en una jornada virtual per explicar els riscos del chemsex i difondre recomanacions per reduir els perills associats a aquesta pràctica. En aquest sentit, han destacat que la xerrada la va impartir una associació de defensa dels drets sexuals i un psicòleg del servei Orienta LGTBI. Des de l'Institut Valencià de la Joventut també han subratllat que les prohibicions no evitaran que hi hagi segments de la població que s'interessin per aquestes pràctiques, i que davant aquesta realitat el més adequat és promoure que ho facin en un entorn segur, de forma consensuada, establint límits i coneixent els orígens i efectes de les drogues.

Cal destacar que Abogados Cristianos és la mateixa entitat que va aconseguir que el jutjat contenciós administratiu número 1 de Castelló de la Plana acordés l'octubre del 2021 la retirada cautelar dels exemplars de 32 llibres "d'ideologia" LGTBIQ+ d'onze instituts públics de la ciutat i un centre de menors, que havien sigut facilitats per la regidoria de Feminisme i LGTBIQ+. Finalment, però, el tribunal es va desdir de la decisió i va anul·lar la mesura en constatar que no hi havia ni indicis ni proves que indiquessin que el contingut dels materials atemptés contra els drets humans.