La principal entitat blavera del País Valencià reconeix implícitament la unitat del català

El ple de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ha aprovat, gràcies al vot de qualitat del degà, una declaració per intentar superar el conflicte lingüístic

Després de més de tres dècades de conflicte latent entre els defensors de la unitat lingüística del català i els partidaris que asseguren que el valencià és una llengua diferent del que es parla a Catalunya i les Balears, les institucions de referència d'un i altre bàndol estan més a prop que mai de posar fi a aquest enfrontament estèril.

Ahir, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) –que és la principal entitat blavera del país– va aprovar una declaració conjunta amb l' Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) –que és l’ens normatiu reconegut per l'Estatut– en la qual ambdues institucions, que sempre han estat enfrontades, manifesten la seva voluntat de propiciar a través de grups de treball conjunts "les iniciatives i els mecanismes que possibilitin la cooperació efectiva entre les dues acadèmies en els aspectes que acordin, des del respecte fins a l’ordenament jurídic valencià i als àmbits competencials propis de cadascuna d’elles".

Una declaració d’intencions que l' AVL ja va aprovar el passat divendres i que té com a objectiu, segons el propi document, " anar superant conflictes que han esgarrat la societat valenciana i que en res han beneficiat l'ús social del valencià".

Reconeixement implícit

El document pactat entre les dues acadèmies reconeix que el marc jurídic de "l' idioma valencià" és la Constitució del 1978 i l’Estatut d'Autonomia del 2006, que estableix que "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià". En cap moment en la declaració es parla del valencià com una varietat dialectal del català ni tampoc de la unitat lingüística, malgrat que els més ferms defensors dels postulats blavers sempre s'han mostrat crítics amb l'acord perquè tot plegat consideren que la declaració suposa un reconeixement implícit del valencià com a part de la unitat lingüística de la llengua catalana.

El principal punt de conflicte que ha dut una part important de la institució a manifestar-se en contra del text que pot suposar la pau lingüística és que la RACV accepta, tal com marca l’Estatut, que la institució normativa és l'AVL i que té per funció "determinar i elaborar la normativa lingüística de l'idioma valencià". Una concessió, entenen alguns membres de l'entitat blavera, que suposa acceptar allò que sempre han negat i que s'havia convertit en la seva principal raó d'existir: que el valencià és català.

I és que si accepten que l’AVL és l'única institució normativa oficial, també hauran d'acceptar el seu diccionari que defineix el valencià com la "llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental de l'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català".

Una votació tensa i ajustada

El document ha estat dut endavant després que la votació hagi produït un empat, amb 17 acadèmics a favor i 17 en contra, i hagi requerit del vot de qualitat del seu degà, Federico Martínez Roda, que hi ha votat a favor. Una vintena de manifestants han protestat per la decisió, en considerar que l'entitat cedeix en els seus postulats, atès que l'AVL sí que reconeix de manera implícita que el valencià forma part de la llengua catalana.

La Generalitat tanca l'aixeta de les ajudes públiques a la RACV

El procés d'aproximació que ha fet la Real Acadèmia de Cultura Valenciana cap als postulats que defensa l'Acadèmia de la Llengua ha coincidit amb l’arribada a la Generalitat del PSPV i Compromís. Un executiu que, a diferència del PP, que regava amb diners públics la RACV, ha decidit tancar l'aixeta de les subvencions a aquesta entitat, que ha perdut els 80.000 euros que el 2015 els populars li van donar en concepte de promoció cultural. Així, als pressupostos de 2016 el nou govern només els ha atorgat 9.000 euros per un programa de responsabilitat social i foment de l'autogovern.

Més continguts de

El + vist

El + comentat