Torna la guerra de l’aigua, ara pel Tajo-Segura

ValènciaManifestants amb cartells amb lemes com "Si ens treuen el transvasament adeu a l'hort d'Europa", "Milers d'agricultors a l'atur" o "Ens ofeguen i no amb aigua" a la porta del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a Madrid, acompanyats de representants dels governs valencià, murcià i andalús, i també dels secretaris generals del Partit Popular i Vox, Teodoro García Ejea i Javier Ortega Smith. És la imatge que exemplifica millor l'oposició a la proposta del govern espanyol de modificar el transvasament Tajo-Segura. Una iniciativa que enfronta Castella-la Manxa, la comunitat que cedeix el recurs, amb les tres autonomies receptores, en la que amenaça de ser una nova guerra de l'aigua. I aquesta vegada agreujada per un canvi climàtic que, segons l'Agència Estatal de Meteorologia i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, podria provocar una reducció dels recursos hídrics del Tajo d'entre un 3% i un 8% en el període 2010-2040.

La proposta de modificació del govern espanyol, la tercera en els 42 anys de vida de la infraestructura, consisteix a rebaixar l’aigua que es pot transferir en el nivell dos (n'hi ha quatre) de reserves dels embassaments d’Entrepeñas i Buendía, situats a les províncies de Guadalajara i Conca. Aquest grau dos s’activa quan els pantans acumulen menys de 1.300 hectòmetres cúbics d'aigua, que equivalen al 35% de la seva capacitat. En aquest context, el ministeri proposa reduir els 38 hm³ mensuals que es transvasen fins a 27. La mesura té el suport del Consell Nacional de l'Aigua, que la va aprovar amb 43 vots a favor, 19 en contra i 19 en blanc. Es tracta, però, d’un òrgan consultiu i la decisió recau en l'executiu que presideix Pedro Sánchez. Complementàriament, el ministeri prepara una futura modificació del pla hidrològic del Tajo, que inclourà un cabal ecològic del riu, i que podria reduir la quantitat d'aigua a transferir. Es preveu que aquest segon canvi s’aprovi durant la primavera del 2022.

Tot i les nombroses pressions rebudes, la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, no sembla disposada a recular. Almenys això va donar a entendre després d'una trobada amb el cap del Consell, Ximo Puig, feta el 19 de maig al Palau de la Generalitat Valenciana. Durant la conferència de premsa posterior, Ribera va qualificar l'actual transferència de 38 hm³ en el grau dos de "barbaritat" que afavoreix que els embassaments assoleixin "ràpidament el nivell d'emergència" en el qual ja no es pot fer cap transvasament. També va defensar que el nou mètode aportarà "estabilitat" al sistema i permetrà poder transferir aigua més mesos a l'any. Finalment, va afegir que per suplir la mancança caldrà apostar per la dessalinització. Les afirmacions de la ministra es basen en les dades d'un informe elaborat pel Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques que defensa que la nova regla no redueix les aportacions, i que afirma que si des de la inauguració del transvasament s'hagués aplicat la nova norma s'haurien transferit 326 hm³ cada any de mitjana, dos menys dels que s'han transvasat aplicant el model inicial i el vigent.

Una bombolla de l'aigua?

Les paraules de Teresa Ribera no van convèncer Ximo Puig, l'únic president del PSOE d'una comunitat receptora, que va reiterar que per al País Valencià el transvasament és "irrenunciable" i que el Consell recorrerà la modificació, si s'aprova. Un pèl més contundent es va mostrar dilluns a Madrid el dirigent del PP i president murcià Fernando López Miras, que va qualificar la rebaixa d'“inadmissible i inacceptable”. En el costat contrari, hi ha el president castellanomanxec, el socialista Emiliano García-Page, que va defensar que la mesura és "valenta" i "equilibrada".

Els altres dos grans actors del debat són les entitats agràries i les ecologistes. Al capdavant de les primeres, hi ha el Sindicat de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS), que s'oposa a modificar un transvasament que afirma que té un impacte de 2.364 milions d'euros i genera 100.000 llocs de treball. Entre les segones destaquen organitzacions com WWF i l'Asociación de Naturalistas del Sureste, que denuncien que a la Regió de Múrcia hi ha "una bombolla de l'aigua", i que només del 2007 al 2017 es va passar de 170.000 hectàrees de regadiu a gairebé 190.000. També acusen l'SCRATS de rebutjar els canvis perquè la irregularitat en els nivells dels embassaments d’Entrepeñas i Buendía i el tancament del transvasament alguns mesos a l'any facilita que el govern espanyol aprovi declaracions extraordinàries de sequera que inclouen exempcions del pagament de les tarifes d'aigua i accés als cabals de les comunitats de regants tradicionals.