València acull l'exposició més important mai vista de l'Equip Crònica

ValènciaLa Fundació Bancaixa de València acull des d'avui i fins al 8 de gener de 2017 l'exposició antològica més àmplia d'Espanya sobre els valencians Equip Crònica, 165 obres "d'una gran audàcia" que constitueixen els "batecs històrics" del final del franquisme i l'inici de la Transició.

Així s'ha expressat avui l'historiador Tomás Llorens, encarregat junt al seu fill Boye Llorens d'una mostra que, ha defensat, "té la capacitat d'evocar una època i això no és alguna cosa casual, sinó que aquest era el propòsit" dels integrants del ja històric equip: Rafael Solbes, Manuel Valdés i Joan Antoni Toledo.

"Equipo Crònica es construeix amb la voluntat de parlar de la realitat històrica que els envoltava, del present com a història", ha explicat Llorens, que va estar en contacte amb els pintors valencians durant tota la seva carrera, en la qual van desenvolupar un projecte "en contra de la tradició dominant".

L'origen del moviment Estampa Popular de València, en 1964, és l'inici del recorregut cronològic que segueix l'exposició, que para atenció al treball dels primers anys dels tres creadors, que es van convertir en dos quan Toledo va abandonar l'equip, poc després.

La mostra acull sèries de quadres tant d'Estampa Popular com d'Equip Crònica, que tracten temes com els "25 anys de pau", la recuperació de la pintura del Segle d'Or per part del règim franquista o la campanya pel retorn a Espanya del 'Guernica' de Picasso, sempre amb una "visió crítica", segons Boye Llorens.

Ja en els anys 70, ha explicat el comissari, algunes de les sèries d'obres se centren en l'ofici del pintor, com la 'Sèrie negra', 'Autòpsia d'un ofici' o 'A voltes amb la pintura', sempre des d'un punt de vista realista, allunyat de l'estil de les avantguardes.

La producció d'Equip Crònica recupera el vessant polític a la fi de la seva producció, des de 1973, amb la sèrie 'El pamflet', en la qual es pregunten per les diferències entre la pintura i la propaganda, fins al 1975 i 1976, quan les sèries 'La paredassa' i 'La trama' tracten aspectes com els afusellaments o fins i tot inventen episodis de la vida de Franco.

Amb l'arribada de la Transició, Valdés i Solbes s'embarquen en la creació d''Els viatges' i 'Els paisatges urbans', que, segons Boye Llorens, indaguen sobre "la relació de la pintura amb el món exterior", i inicien després la sèrie 'El públic i el privat', que Valdés abandona després de la mort de Solbes el 1981.

"Es tracta d'uns anys d'extrema agitació i confusió, on la consciència col·lectiva està bastant irritada i desorientada", explica Tomás Llorens, que es refereix a fites com el maig del 68 o la guerra de Vietnam com a influències en la producció artística de l'època.

Llorens destaca el discurs a contra corrent d'Equip Crònica, l'inici del qual va conviure en el temps amb avantguardes com l'expressionisme, però va desenvolupar un estil radicalment diferent.

"No solament parlaven en comú, l'un per l'altre, sinó que pintaven en comú, en contra de la tradició dominant", especifica el comissari, que subratlla el desig dels valencians de "parlar de la societat, parlar del món que els envolta".

La retrospectiva inclou obres del Reina Sofia, el IVAM, el MACA d'Alacant i el Museu de Belles arts de Bilbao, entre altres museus.