Alerta màxima a l'Alt Pirineu i Aran

Les dades actuals de risc de contagi de la Covid-19 a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran són una mostra evident que les persones que hi vivim, per molt disseminades que estiguem, som sensibles a la infecció. I si tenim en compte els qui superem els seixanta anys, el perill s'agreuja. El tòpic que la natura ens protegeix i els comentaris freqüents de l'«aquí estem bé, això allà baix» són falsos: no hi ha res més natural que un virus, una espècie animal que habitava el planeta molts milions d'anys abans que nosaltres.

Durant el juliol i l'agost no se'ns ha informat bé, potser perquè si s'hagués fet s'hauria reduït el turisme, que prou ingressos ha dut. En aquest aspecte no ens podem queixar. I ara, al setembre, quan s'han realitzat els primers testos massius al personal exposat —sanitari, de l'Administració, docent, de comerços...—, han sortit les dades reals. Diuen que un 60% de la gent és asimptomàtica. I pregunto: també ho serà quan agafi un refredat o una grip comuna a l'hivern?

Culpar el turisme d'aquest risc és massa fàcil. Les coses no s'han fet bé: manca d'informació, festes d'amagat, locals sense les distàncies, cues de cotxes en pistes i d'excursionistes en certes muntanyes... Tothom té una part de responsabilitat en el que ens està passant. Personalment crec que tornar al confinament global seria un error, però sí que s'han de seguir estrictament les mesures de prevenció sense excepcions i sense la paranoia de si ens estan controlant.