Política 27/09/2016

De reportera de TVE a presidenta del Parlament: 10 coses que (potser) no saps de Carme Forcadell

Ebrenca de naixement i vallesana d'adopció, Forcadell ha passat de l'activisme polític a presidir la segona institució del país. Ara està a l'espera que el Constitucional decideixi si l'inhabilita per desobediència

Francina Bosch
5 min
Carme Forcadell durant la seva intervenció PERE VIRGILI

BarcelonaViu a Sabadell des de fa més de 40 anys, però Carme Forcadell i Lluís va néixer a Xerta, al Baix Ebre, ara en fa 60. Compromesa des de l'inici amb la llengua i la cultura catalanes, va arraconar les aules per centrar-se en l'activisme polític i, el 2012, va agafar les regnes -juntament amb Muriel Casals- de la reivindicació d'un estat propi per a Catalunya des de la societat civil.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Presidenta del Parlament des de l'octubre del 2015, es troba a l'espera que el Tribunal Constitucional decideixi si l'inhabilita per desobediència i aquesta setmana dirigirà el ple de la qüestió de confiança de Carles Puigdemont, un tipus de debat molt poc habitual.

Repassem 10 aspectes de la seva vida, alguns dels quals poc coneguts:

1. Reportera de TVE

Llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Forcadell va començar la seva carrera professional en el món del periodisme, col·laborant al programa 'Giravolt' de TVE de Catalunya, a finals dels anys 70. A les imatges de sota es pot veure una jove Forcadell fent de reportera en un programa sobre la discriminació social de les treballadores de la llar, emès el 29 de març de 1978.

Forcadell també ha col·laborat a altres mitjans de comunicació, com el 'Diari de Sabadell' o 'El Periódico de Catalunya, escrivint sobre planificació lingüística, llengua i identitat.

2. Professora i assessora lingüística

Tanmateix, la carrera professional de Forcadell s'ha desenvolupat, majoritàriament, en l'àmbit de l'ensenyament i l'assessorament lingüístic. Catedràtica d'educació secundària i màster en filologia catalana per la UAB, Forcadell va fer de professora de llengua i literatura catalanes a l'IES Escola Industrial de Sabadell, entre el 1985 i el 1991. Una feina que va combinar, primer, amb el desenvolupament de programes per a la normalització lingüística, especialment al Vallès Occidental, i posteriorment amb altres tasques d'assessorament lingüístic, recerca pedagògica i desenvolupament de programes per a l'ensenyament i ús de la llengua i en defensa de la immersió lingüística. També va ser coordinadora de normalització lingüística del Servei d'Ensenyament del Català de la Generalitat.

3. Compromís amb la llengua i la cultura catalanes

Vinculada amb diverses entitats i iniciatives cíviques per la defensa de la llengua i de la cultura catalanes, Forcadell va combinar, des d'un primer moment, la seva tasca laboral amb l'activisme cultural. Ha estat membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua i portaveu de l’entitat al Vallès Occidental fins el 2013, així com membre de l'executiva i vocal de la junta d’Òmnium Cultural de Sabadell. A més, l'any 2014 va rebre el Premi Joan Blanca de la vila de Perpinyà, que reconeix el compromís en defensa de la cultura i de la identitat catalanes.

4. Militant d'ERC i regidora per Sabadell

Forcadell es va fer militant d'ERC el 1999, on va formar part de l’executiva nacional entre el 2001 i el 2004 i va assumir la presidència de la sectorial de política lingüística. També va ser regidora a l’Ajuntament de Sabadell durant el segon mandat de Manuel Bustos, del 2003 al 2007.

Oriol Junqueras, president d’ERC, flanquejat per Marta Rovira i Carme Forcadell.

5. De l'activisme polític a la institució

Membre de la Comissió per la Dignitat; fundadora de la Coordinadora nacional de les consultes per la independència; vicepresidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir; membre del Moviment per la Independència... La faceta d'activista política de Forcadell no comença (ni acaba) amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), de la qual va ser escollida presidenta l’abril del 2012. Al capdavant de l'entitat va pilotar el moment de màxim ascens de la massa social independentista, fins que el maig del 2015 va passar el relleu a Jordi Sánchez per assumir, dos mesos després, el segon lloc a la candidatura per Barcelona de Junts pel Sí a les eleccions del 27 de setembre. Escollida diputada, el 26 d'octubre es va convertir en la segona presidenta del Parlament de Catalunya, en successió de Núria de Gispert.

6. Dues frases per a la història

Com a presidenta de l'ANC, Forcadell va ser la cara visible -juntament amb Muriel Casals- de quatre de les cinc grans manifestacions independentistes amb motiu de la Diada. Va ser justament en el discurs després de la 'V', la mobilització del 2014, que Forcadell va apel·lar directament a Artur Mas i va pronunciar la que ja s'ha convertit en una de les frases cèlebres del procés: "President, posi les urnes" [a partir del minut 6.49].

El 26 d'octubre de l'any següent, després de ser proclamada presidenta del Parlament, Forcadell tancava el seu discurs de nomenament amb una altra frase àmpliament aplaudida pel sector independentista: "Visca la democràcia, visca el poble sobirà i visca la República Catalana" [a partir del minut 11.39]

7. Possible votant de Podem o Esquerra Unida (si fos espanyola)

Independentista inqüestionable de fa molt anys, Forcadell ha admès en més d'una ocasió que la seva 'conversió' cap a les tesis sobiranistes va ser progressiva, impulsada pel seu pas per la universitat i pel fet de copsar, des de la seva vessant de filòloga, la situació d’indefensió de la llengua catalana dins d'un estat espanyol plurilingüe sense vocació per ser-ne. Tanmateix, Forcadell sempre ha defensat que l'eix nacional i el social són indissociables, i malgrat defensar la necessària transversalitat del procés, sempre ha enaltit els postulats de l'esquerra. De fet, en una entrevista al digital 'Crític, el març del 2016, admetia que si fos espanyola es "plantejaria" votar Podem o Esquerra Unida, dues opcions que, com a catalana independentista, Forcadell no contempla.

8. Roda el món i torna al Born

Viatgera empedreïda, tots els perfils que s'han escrit d'ella recullen una llarga llista de ciutats i països d'Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica que Forcadell ha trepitjat al llarg dels seus 60 anys. Ara bé, el viatge que (probablement) li ha portat 'més maldecaps' -almenys, institucionalment parlant- és el que va fer a Etiòpia aquest agost. Alguns diaris de Madrid van aprofitar les vacances de Forcadell per fer-ne una lectura política, assegurant que la presidenta marxava en un moment de màxima tensió política. I com n'hi diuen ells, "en pleno órdago independentista".

9. Els arrossars de l'Ebre

Gelosa de la seva intimitat, se saben pocs detalls de la seva esfera privada, més enllà que està casada amb un xertolí com ella, informàtic de professió, amb el qual ha tingut dos fills -ja en la trentena- que han seguit la professió del pare. També és sabut que gaudeix de l'òpera i, llegint una entrevista amb l'ONG Depana, descobrim que malgrat haver viatjat per 'mig món' escull els arrossars de l'Ebre com a paisatge predilecte.

10. 'Rescatar' la paraula 'fato'

I, en les mateixes pàgines, també ens assabentem que si Forcadell hagués participat a la iniciativa 'Apadrina una paraula', coorganitzada per l'Ateneu Barcelonès, la seva escollida hauria estat 'fato', un mot utilitzat per referir-se a 'un conjunt de coses' (perfectament equiparable a l'anglès 'stuff', una paraula que Forcadell deu haver sentit innombrables vegades en els seus viatges arreu del món), però que també serveix com a sinònim de 'feinada' (que de ben segur que no n'hi falta).

stats