De Musa de l'Humor a l'alcaldessa més rica: 10 coses que (potser) no saps de Rita Barberá

L'exalcaldessa de València ha tornat al focus mediàtic aquesta setmana després que el Tribunal Suprem hagi obert causa contra ella per blanqueig de diners

Nascuda a València fa 68 anys, Rita Barberá Nolla va pujar al ring de la política el 1976 com a cofundadora d' Alianza Popular a València. Però no va ser fins al 1991 que, catapultada pel suport d'Unió Valenciana, va assaborir el seu primer gran èxit polític: l' alcaldia de València. Un càrrec que va ocupar durant 24 anys, fins al juny del 2015, enllaçant cinc majories absolutes. Ara, relegada al Senat i en ple ocàs polític, la 'jefa' ha tornat al focus mediàtic aquesta setmana després que el Tribunal Suprem hagi obert causa contra ella per blanqueig de diners públics. Repassem deu aspectes de la seva vida que, potser, no són tan coneguts.

1. Musa de l'Humor

El 1973, amb 25 anys, Rita Barberá va ser proclamada Musa de l'Humor en la vuitena edició d'un concurs literari impulsat per l'Ajuntament de València, l'anomenada Olimpíada Internacional de l'Humor. Prenia el relleu a la periodista i escriptora Natalia Figueroa, que havia guanyat el certamen l'any anterior, just uns mesos abans de casar-se amb el cantant Raphael.


2. Dos pasdobles al seu nom

Fent honor al seu nomenament com a nova reina de l'humor, el llavors cap de la Policia Municipal de València, Manuel Jordán, va encarregar al músic i compositor Jesús Muñoz Monterde un pasdoble dedicat a la jove Barberá. La peça es va estrenar en un dels actes de l'Olimpíada al Saló de Cristall de l'Ajuntament de València, interpretada per la Banda Municipal. Aquesta seria la primera composició musical que l'exalcaldessa rebria al seu nom. La segona arribaria 36 anys més tard, el 2009. Seria, també, un pasdoble, obra del mestre Pablo Sánchez Torrella, director de la Banda Municipal, per encàrrec d'una comissió fallera.

3. Periodista de tribunals

Llicenciada en ciències polítiques, econòmiques i empresarials per la Universitat de València, i en ciències de la informació per la Complutense de Madrid, abans d'entrar en política, Barberá va provar sort en el món del periodisme, probablement emmirallada per la trajectòria meteorítica del seu pare, José Barberá Armelles. Entre altres llocs, va treballar a Radio Valencia, al diari falangista 'Jornada' i com a redactora de tribunals i urbanisme al diari 'Levante'.   

4. El besavi català i empresari exitós

Mentre la seva família paterna es dedicava al periodisme, la materna va erigir un imperi ceramista. L'artífex de tot plegat va ser Miquel Nolla Bruixet, besavi de l'exalcaldessa. Nascut a Reus el 1815, aquest emprenedor va posar la primera pedra de Mosaicos Nolla a Meliana (Horta Nord). L'empresa, que continua en marxa un segle i mig després, es va fer molt famosa a l'època i va rebre visites d'aristòcrates i membres de la reialesa, com Amadeu de Savoia i Alfons XII.

5. Un fracàs (polític) i cinc majories absolutes consecutives

El primer intent d'entrar en política per la porta gran va ser el 1987, quan es va presentar com a candidata d'Alianza Popular a la Generalitat Valenciana. Barberá no va arribar al mig milió de vots i es va haver de conformar amb l'oposició. Allà va aprofitar l'estada per carregar les piles i quatre anys més tard ho tornaria a intentar, aquest cop a l'alcaldia de València. Va perdre les eleccions, però el suport d'Unió Valenciana li va valdre la vara d'alcaldessa el juliol del 1991. A partir de llavors, Barberá enceta un regnat de 24 anys seguits. El 1995 aconsegueix la reelecció per majoria absoluta, un triomf que reedità fins a quatre vegades més de forma consecutiva. El millor resultat l'obtindria el 2007, amb el 56,67% dels vots.

6. Vint-i-tres anys sense moure el cotxe del pàrquing

I si Rita Barberá va ocupar el despatx d'alcaldessa durant 24 anys, fins al juny del 2015, aquests anys són (gairebé) els mateixos que el seu cotxe, un Lancia Delta matriculat el 1988, va estar aparcat al pàrquing subterrani del consistori.

Després de dos anys d'aferrissada lluita, Compromís va forçar la retirada del vehicle vell i polsegós, l'agost del 2014, un fet premonitori del 'desallotjament' polític que patiria Barberá nou mesos després

7. "Sóc molt valenciana, però t'ho dic en castellà"

I si durant dues dècades no va tenir temps per moure el cotxe del pàrquing, tampoc va trobar el moment per millorar el seu nivell de valencià. Durant el seu mandat, Rita Barberá es va encarregar de fer gala de la seva 'valencianitat' sempre que va poder, però sempre en castellà. Des d'un primer moment, el valencià el va relegar als actes folklòrics, i és molt complicat trobar en les sis legislatures que va estar al capdavant del consistori intervencions públiques de Barberá que no siguin en castellà. I potser és millor que fos així, perquè si no l'anecdòtic 'caloret' hauria passat desapercebut.

El ressò mediàtic que va tenir el discurs pronunciat per l'alcaldessa durant el tret de sortida a les Falles 2015, que va fer públic i notori que la màxima autoritat de la ciutat tenia serioses dificultats per expressar-se en valencià de manera fluida, va culminar en una de les cançons de l'estiu

8. La primera d'oficialitzar un casament civil (i d'arribar més tard que la núvia)

En el seu anecdotari com a alcaldessa, Rita Barberá es podrà anotar haver sigut la primera alcaldessa espanyola d'oficialitzar un casament civil. Va ser el 4 de març del 1995, pocs dies després que entrés en vigor la normativa que ho permetia. Barberá va ser la primera alcaldessa, però algunes fonts assenyalen que el 'títol suprem' el té l'exalcalde de Bilbao Josu Ortuondo, que hauria oficiat un casament escassament mitja hora abans que Rita Barberá. El que no sabem és si l'alcaldessa hauria pogut ser la primera sense distinció de gènere si no hagués arribat tard a l'enllaç que estava a punt d'oficiar, segons recull l'hemeroteca d''El País'.

9. L'alcaldessa més rica

Però de ben segur que l''anècdota' que marca amb lletres d'or el mandat de Barberá és haver-se convertir en el càrrec públic amb el sou més elevat de tot l'Estat. El 2013, l'alcaldessa de València va ingressar 156.000 euros per la seva activitat política. Una quantitat molt per damunt del que, per exemple, va rebre el mateix any el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra –que va declarar 50.513,95 euros de rendiments de treball. Amb tot, no deixa de ser curiós que, amb el salari gens menyspreable que ha rebut durant tants anys, Barberá no tingui una casa de propietat al seu nom.

10. Dos mil euros pel funeral de Fraga

No sabem si Barberá obre el moneder personal amb lleugeresa, però el que sí que sembla demostrat és que, mentre va ser alcaldessa, la 'jefa' no es va fixar mai gaire en el que gastava de l'erari públic, tal com revela l'anomenat Ritaleaks. D'entre la norantena de factures filtrades, destaquen els més de 2.000 euros que Barberá es va gastar per acudir al funeral del ministre franquista Manuel Fraga Iribarne, el que es pot considerar el seu mentor polític.

...i una perla final

Fent honor al títol de Musa de l'Humor amb el qual hem començat aquest repàs (anecdòtic) per la vida de Barberá, acabem amb un vídeo no gens menys humorístic que es va fer viral el 2010.

A les imatges, es veu una Rita Barberá distesa tirant petards als peus de Jorge Alarte i Carmen Alborch, líder del PSPV i cap de l'oposició al consistori, respectivament, en el moment dels fets.