Absolta la primera alcaldessa jutjada per l'1-O
Montserrat Mindan, alcaldessa de JxCat a Roses, s'enfrontava a un any d'inhabilitació per desobediència
BarcelonaEl jutjat penal número 1 de Figueres ha absolt l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, jutjada arran de l'1-O. Es tracta de la primera sentència absolutòria per a un alcalde processat pel seu suport i col·laboració amb el referèndum del 2017. La Fiscalia l'acusava d'un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional per haver permès la consulta i demanava per a ella una pena d'un any d'inhabilitació. D'entre els prop de 700 alcaldes acusats pels mateixos fets –la majoria assenyalats per l'ex fiscal general de l'Estat José Manuel Maza–, Mindan (JxCat) va ser la primera a asseure's al banc dels acusats després de ser denunciada per un veí de la ciutat. Malgrat que el jutge havia arxivat inicialment la causa, l'Audiència de Girona va ordenar reobrir-la i ara, finalment, ha acabat en absolució.
En la sentència, que encara no és ferma, el jutjat de Figueres conclou que no està provat que l'alcaldessa donés "ordres expresses ni tàcites" per contravenir la resolució del Constitucional que li ordenava impedir el referèndum. La magistrada no veu provat que Mindan facilités l'obertura de locals de titularitat municipal per utilitzar-los com a centres de votació. Tampoc creu que obrís l'Ajuntament o donés la clau a algun regidor perquè s'hi pogués fer la consulta ni que, amb "ànim de desatendre i menysprear el requeriment del Constitucional", donés suport o facilités l'obertura del col·legi Els Grecs.
Durant el judici, que es va celebrar al novembre, Mindan ja va sostenir que en cap moment va fer res per facilitar que els locals municipals s'obrissin per al referèndum i va negar, per exemple, que anés a obrir l'escola Els Grecs o l'Ajuntament, ni que ho manés a alguna altra persona. El veí que la va portar a judici, de fet, va admetre que la denúncia que li va interposar es basava en imatges extretes de xarxes socials. La defensa de l'alcaldessa en va demanar l'absolució i va subratllar que no hi havia "res objectiu" que provés que ella va facilitar l'obertura dels col·legis.
