Amnistia Internacional envia una carta a la Fiscalia per tornar a demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

L'ONG defensa que, un cop acabat el judici, és el moment d'excarcerar-los i demana també que es revisi la presó provisional de la resta de presos

Un cop vist per a sentència el judici al Procés, Amnistia Internacional torna a demanar la llibertat de l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. "És el moment de revisar la seva situació de presó provisional i procedir a excarcerar-los", afirma l'organització en un comunicat, en què també demana que es revisi la presó provisional de la resta de líders independentistes.

Amnistia Internacional exigeix l'alliberament "immediat" de Sànchez i Cuixart

No és la primera vegada que Amnistia Internacional demana que es posin en llibertat "immediatament" els Jordis. En aquesta ocasió, l'ONG ha fet arribar la petició a la Fiscalia a través d'una carta en què torna a insistir que els Jordis siguin posats en llibertat i lamenta que el ministeri públic s'hi hagi tornat a posicionar en contra.

Amnistia Internacional recorda que el Tribunal Suprem, en les interlocutòries de l'11 d'abril i el 14 de maig d'aquest any, va posar el judici com un "element de ponderació indispensable" com a argument per negar la llibertat a Jordi Sànchez, concretament, i assegurava que el seu empresonament era bàsicament per assegurar-se "la presència del processat durant el desenvolupament del judici oral". En la mateixa línia, el 7 de maig el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d'empara de Jordi Cuixart afirmant, també, que la finalitat de la presó provisional era, precisament, "assegurar la presència de l'imputat en el judici". 

Arran d'aquesta situació, l'organització alerta que, "segons els estàndards internacionals de drets humans", com més s'allarga la presó provisional "més necessitat hi ha d'un examen rigorós que determini si continua sent necessària i proporcionada". A més, Amnistia Internacional recorda que, encara que les manifestacions del 20 i 21 de setembre del 2017 fossin objecte "de retret penal", la resposta de les autoritats "no pot suposar una restricció excessiva i desproporcionada de drets humans com són els d'expressió i de reunió pacífica". De fet, l'organització posa en dubte les acusacions de rebel·lió i sedició.

Més continguts de