Mas, Ortega i Rigau, a les portes del judici pel 9-N

El jutge considera que van actuar “coordinadament” per impulsar el procés conscients que desobeïen el TC

SARA GONZÁLEZ / ENRIC BORRÀS / ORIOL MARCH

Seure al banc dels acusats és el destí que la justícia té previst per a l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau per haver sigut les mans executores del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Joan Manel Abril els ha deixat a les portes del judici, després de desestimar ahir la petició d’arxivament de la causa i tancar la instrucció del cas. El jutge creu que hi ha prou indicis per considerar que els tres dirigents podrien haver comès delictes de desobediència i prevaricació administrativa.

La interlocutòria va caure just 48 hores després de la cita amb les urnes del 26-J, ja prou agitada per l’escàndol de les gravacions del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. No és la primera vegada que el tribunal evita interferir en la campanya electoral. Després dels comicis del 27-S va arribar la imputació de Mas pel 9-N, i el mateix ministre de Justícia, Rafael Catalá, va admetre que el TSJC probablement no la va ordenar en plena campanya per evitar “una certa contaminació d’un procés judicial i electoral”. Anant encara més enrere en el calendari, el cas Mercuri –que va esquitxar dirigents del PSC– va esclatar dos dies després dels comicis catalans del 25 de novembre del 2012.

Implicats en l’organització

Per molt que Mas, Ortega i Rigau al·leguessin que després que el Tribunal Constitucional suspengués el 9-N van deixar l’organització de la consulta en mans de voluntaris, el jutge Abril assegura que la investigació ha constatat que els tres dirigents es van mantenir al darrere dels “actes de preparació i organització”, conscients que desobeïen la resolució judicial. L’exconseller de la Presidència Francesc Homs, com a diputat al Congrés, està aforat i queda fora de la competència del TSJC, ja que el seu cas està en mans del Tribunal Suprem. La interlocutòria d’Abril apunta que Mas va “consentir” i “no va paralitzar” els contractes amb les empreses que van fer possible la votació, Ortega va continuar coordinant l’organització del centre internacional de premsa a la Fira de Barcelona i Rigau, per la seva banda, va procurar que s’obrissin els col·legis electorals.

A banda de portar a terme una actuació “coordinada”, el magistrat recorda que es va mantenir i actualitzar la pàgina web que incentivava la participació i que, per fer el recompte de vots, es van comprar 7.000 ordinadors. El jutge també atribueix a Mas, Ortega i Rigau la responsabilitat de confeccionar i distribuir les paperetes –que van fabricar presos– i de la contractació de tècnics per oferir suport. A més, subratlla que el procés participatiu va tenir un cost de 698.700 euros, a més dels 806.400 per promoure’l. Amb tot, Abril no fa referència a cap delicte de malversació de fons públics, una acusació que sí que va fer la Fiscalia.

Tot i que el jutge deixa els tres dirigents a les portes del judici, l’assumpte pot anar per llarg. Els advocats de Mas, Ortega i Rigau tenen cinc dies per apel·lar, mentre que la Fiscalia i l’acusació popular –de Manos Limpias, entre altres sindicats– tenen deu dies per demanar formalment l’obertura del judici i presentar els escrits d’acusació, en què especificaran de què acusen els polítics. L’obertura del judici oral també es pot dilatar en el temps perquè Abril, que té una excedència, traspassarà el cas al seu successor aquest estiu.

“Hi ha intencionalitat política, les clavegueres de l’Estat volien impedir les urnes”, va lamentar la consellera de la Presidència, Neus Munté, en fer-se pública la interlocutòria. La portaveu de CDC, Marta Pascal, va afegir: “Volem dir clar i meridià que estem patint una persecució política per la defensa de la llibertat de Catalunya i per l’expressió democràtica del 9-N”. La nova interlocutòria arriba en un moment de ple bloqueig del full de ruta per les desavinences entre Junts pel Sí i la CUP, però pot ser un revulsiu per començar a refer ponts de cara a la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà el president Carles Puigdemont al setembre. “Rebutgem el judici contra Mas, Rigau i Ortega. Ens declarem inductors i còmplices necessaris. I hi tornarem”, va piular ahir la CUP des del seu compte oficial de Twitter, reivindicant, a més, el referèndum unilateral. Després del veto als pressupostos, aquest ha sigut el primer punt de coincidència dels independentistes.

La reactivació política i social

La interlocutòria també va reactivar el flanc social. L’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència es van proclamar ahir “coresponsables” del procés del 9-N i van demanar “fermesa i unitat de tots els demòcrates” –tota una apel·lació als 'comuns'– per avançar cap a la independència i batallar contra el que consideren una “judicialització de la política”. Al seu comunicat van apuntar que el fet que, un cop més, la interlocutòria arribi un cop acabada la campanya electoral posa de manifest la falta d’independència del sistema judicial espanyol. Ha quedat demostrat que al PP no li passa factura.

Més continguts de