L'Audiència Nacional deixa d'investigar per terrorisme, rebel·lió i sedició Tamara i Adrià Carrasco

Envia la causa als jutjats ordinaris perquè valorin si se'ls pot acusar de desordres públics

L'Audiència Nacional, a petició de la Fiscalia, ha acordat deixar d'investigar Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, membres dels CDR, pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició, i ha enviat la causa als jutjats ordinaris perquè valorin si se'ls pot imputar per desordres públics. Ho ha anunciat l’advocat de l'activista de Viladecans al seu compte de Twitter, que ha mostrat la seva alegria, però ha deixat clar que només es tracta d'un "primer pas". Carrasco va ser arrestada per un àudio difós per les xarxes socials en què explicava l’acció d’obrir barreres de peatges i parlava d’ocupar Mercabarna o el port com a acció de protesta per la detenció del president Carles Puigdemont. 

El seu cas és paradigmàtic perquè Tamara Carrasco, que va ser detinguda el 12 d'abril, està confinada a Viladecans des de llavors perquè fins avui l'Audiència Nacional no havia concretat de quins delictes se l’acusava. Benet Salellas recordava que  els desordres públics –l’altre delicte que la justícia ha atribuït finalment a l’activista– són competència dels jutjats d’instrucció ordinaris, i ha subratllat que l’Audiència només pot encarregar-se de la causa si es confirma la investigació per terrorisme.

El jutge de l’Audiència Nacional Diego de Egea ja va decidir deixar Tamara Carrasco en llibertat dos dies després que fos detinguda, però amb mesures cautelars, i va rebaixar l’acusació del delicte de rebel·lió i pertinença a organització terrorista a desordres públics. Carrasco va declarar poc més de mitja hora davant De Egea, que no va atendre la petició de la Fiscalia de dictar presó provisional. Ara bé, el jutge li va imposar mesures cautelars restrictives i per això Carrasco només pot sortir de Viladecans per anar a treballar i cada dilluns ha de comparèixer en seu judicial i ha d’estar localitzable per telèfon en tot moment.

El magistrat que instrueix la causa, Manuel García Castellón, en una interlocutòria avançada per   'El Món'  i a la qual va tenir accés l'ARA, va mantenir el confinament de Tamara Carrasco el 10 d'octubre passat amb l'argument que l'activitat dels CDR "no ha cessat", de manera que deixava la situació de Carrasco en mans de terceres persones. Salellas va denunciar aleshores que la privació de llibertat de moviments “no té cap base jurídica” i va instar el jutge a concretar quins delictes atribuïa a l’activista, que no estaven definits sis mesos després de la seva detenció. Una concreció que ha arribat ara. 

Adrià Carrasco, que la policia  va intentar localitzar el dia que van detenir Tamara Carrasco a Viladecans, està exiliat a Brussel·les compta amb l'equip legal de Puigdemont per a la seva defensa. "He triat l'exili per la repressió indiscriminada de l'Estat contra els que pensem diferent", va assegurar en una roda de premsa el 6 de setembre a la capital belga, acompanyat del seu grup de suport, 'Adri, et volem a casa', i el seu equip legal, coordinat per Gonzalo Boye.  

Una "bona notícia que arriba massa tard"

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha celebrat la decisió de l'Audiència Nacional i l'ha considerat una "bona notícia", per bé que ha puntualitzat que "arriba massa tard" perquè "part del mal ja està fet". "Cal que s'acabi l’excepcionalitat judicial del dret penal de l'enemic contra l’independentisme", ha assenyalat Aragonès a través de Twitter.

En la mateixa línia s'ha expressat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que ha recordat que "el mal ja està fet". "Qui els repara el dany que els han causat?", s'ha preguntat el líder de JxCat, que ha subratllat que s'ha tractat Adrià i Tamara Carrasco com a terroristes i han estat "assenyalats per dirigents unionistes". 

Més continguts de