L'Audiència Nacional confirma el processament de Trapero per sedició i organització criminal

El tribunal considera que es va simular un dispositiu enganyós per l'1-O

L'Audiència Nacional ha confirmat el processament del major dels Mossos Josep Lluís Trapero per organització criminal i dos delictes de sedició pels fets dels dies 20 i 21 de setembre, davant la Conselleria d'Economia, i per l'1-O. També ha ratificat els de l'ex secretari general d'Interior de la Generalitat César Puig, de l'exdirector dels Mossos Pere Soler, tots dos per organització criminal i un únic delicte de sedició per l'1 d'octubre, i el de la intendent Teresa Laplana, únicament per sedició pels fets del 20 i 21 de setembre.

Això vol dir que els magistrats de la secció segona desestimen els recursos d'apel·lació presentats pels quatre investigats contra l'ordre de processament dictat per la instructora d'aquesta causa, Carmen Lamela.

Aquest dijous l'Audiència ha considerat que, pel que fa a l'1-O, les diligències "demostren sens dubte la cooperació del recurrent en el pla secessionista". Segons el tribunal, la investigació revela que els responsables dels Mossos, amb Trapero al capdavant, van incomplir el mandat judicial simulant per a la jornada electoral i les hores prèvies "un dispositiu enganyós, merament formal, amb designi no només de permetre la celebració de la il·lícita consulta, sinó de soscavar l'actuació que  desenvolupessin els altres cossos de seguretat de l'Estat".

Aquesta postura, afegeixen, que "a l'inici es va plasmar en moderades indicacions donades per Trapero, apel·lant als postulats d'oportunitat i proporcionalitat", més tard es va traduir "en pautes d'actuació ambigües al principi i contràries a les ordres del TSJC després".

A més a més, continua la Sala, es va preveure un mecanisme de comunicació entre els agents de servei i els seus comandaments per a possibles incidències lent i ineficaç. "El sistema era de totes totes inadequat per la demora que exigia", considera el tribunal, que afegeix que "l'operatiu no va obeir a raons tècniques, inabastables amb la perspectiva que només hi havia 8 agents de mediació per a tot Catalunya i actuaven en parella, al designi de possibilitar el referèndum".

L'acta argumenta que la mobilització dels agents va ser escassa, de 7.000, quan, asseguren, en jornades electorals s'ha arribat a 12.000. "Per la resta, l'actuació d'aquests efectius dels Mossos durant la jornada va ser de total passivitat, quan no d'enfrontament amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat per impedir la clausura dels centres, obstaculització de les seves actuacions, falta d'intervenció quan els agents de la policia estatal eren agredits i fins i tot vigilància dels seus moviments i advertiment de la seva arribada als centres de votació, cosa que va frustrar o si més no dificultar la seva actuació ", conclou la Sala.

Per als magistrats, Trapero, seguint les consignes rebudes dels seus superiors i responsables polítics, "va incomplir les ordres emanades del TSJC i les decisions del Tribunal Constitucional per aconseguir la celebració del referèndum il·legal. A més a més, asseguren que "va fer de corretja de transmissió amb els seus subordinats".

Sobre el 20 i 21 de setembre, asseguren que és "evident que les tèbies mesures de seguretat i suport a la comissió judicial formalment prestades emmascaraven una mera absoluta condescendència amb els fets". "No resulta una altra cosa de la passivitat observada, ja que l'edifici comptava amb la protecció única dels Mossos d'Esquadra, sense cap reforç al llarg del dia, que no establia el perímetre de seguretat repetidament sol·licitat pels comandaments de la Guàrdia Civil", apunta el tribunal, que afegeix "o que consentís el setge sense mesura eficaç que permetés entrar i sortir de l'immoble i frenés els episodis violents o pogués afrontar una eventual invasió de l'edifici per la multitud".

En l'acte relatiu a Puig, la Sala considera que com a responsable polític i segona autoritat del departament d'Interior, va prendre part "en el pla i l'estratègia" per aconseguir "la desconnexió de Catalunya de la resta de l'estat espanyol, la declaració unilateral d'independència i la proclamació d'una República Catalana".

Per a l'Audiència, l'actuació dels més alts responsables de la conselleria d'Interior, "en connivència i col·laboració amb l'estructura de comandament del cos dels Mossos d'Esquadra i dels organitzadors i grups de defensa del referèndum il·legal, va ser decisiva per impedir el compliment de les resolucions judicials dictades".

Dilluns la fiscalia de l'Audiència va demanar que es mantingués el processament i les defenses van al·legar que a la Moleskine de l'ex secretari general d'Economia, Josep Maria Jové, es recull que els Mossos obeirien sempre l'autoritat judicial. "Consta en totes les actuacions i reunions prèvies, i imputar qualsevol connivència dels Mossos està fora de lloc", va considerar Alonso-Cuevillas.

Més continguts de