Badalona desacata la prohibició judicial i obre l’Ajuntament
Sis membres del govern estripen la resolució i atenen els ciutadans a l’interior del consistori
BadalonaPassaven pocs minuts de dos quarts de nou del matí quan sis dels deu regidors del govern de Badalona van sortir de l’edifici del Viver, on hi ha les principals dependències municipals. Fora els esperaven desenes de persones i un núvol de periodistes i fotògrafs. Feia just mitja hora que havien entrat a l’Ajuntament, desobeint la prohibició del jutge, que dimarts va obligar el consistori a fer festa aquest 12 d’octubre. Va ser aleshores quan el tercer tinent d’alcalde, Jose Téllez, va voler escenificar el desacatament a l’ordre judicial amb un gest simbòlic però contundent: entre els aplaudiments i el soroll dels flaixos, va estripar una fotocòpia de la resolució judicial que prohibia l’obertura de l’Ajuntament. El xoc ja era evident.
Ahir a la tarda, i arran d’una denúncia del PP, el jutjat d’instrucció número 5 de Badalona va obrir una investigació contra els regidors implicats per un suposat delicte de desobediència. Durant més de quatre hores, els càrrecs electes de l’equip de govern (integrat per Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA) van mantenir obertes les dependències municipals i van atendre, segons van informar, unes 200 persones que van passar-hi per demanar informació i cites prèvies, en cap cas per fer tràmits, ja que no es podien fer gestions que impliquessin un registre.
La resolució de dimarts del magistrat del jutjat contenciós 14 de Barcelona alertava que se suspenia cautelarment qualsevol actuació administrativa que tingués “per objecte o finalitat l’obertura dels locals i dependències al públic o als empleats públics que en depenguin”. Així, no només quedava prohibit fer tràmits burocràtics sinó també l’obertura de les dependències municipals durant el 12-O. L’argument esgrimit pel jutge era no perjudicar “l’interès general, social o col·lectiu” de celebrar el Dia la Hispanitat.
La primera reacció de l’equip de govern, anunciada en una roda de premsa dimarts a la tarda, va ser obeir la interlocutòria i afirmar que “lamentablement” no obriria l’Ajuntament per “no posar en risc” els treballadors municipals, amb els quals havien arribat a un acord per poder treballar el 12-O a canvi de poder lliurar un altre dia. Ara bé, l’estratègia va canviar unes hores després, quan es va organitzar una concentració a través de les xarxes socials. L’equip de govern va admetre aleshores que estava estudiant obrir en funció de l’èxit de la concentració.
No involucrar els funcionaris
L’equip de govern tenia clar que qualsevol gest de desobediència havia de fer-se protegint els funcionaris. Així, van aconsellar a una desena de treballadors que havien acudit al seu lloc de feina que no treballessin perquè no els podien garantir seguretat jurídica, de manera que els sis regidors carregaven amb tota la responsabilitat del desacatament. Mantenint els funcionaris al marge, el govern municipal va donar contingut polític a l’acte de desobediència: el pols és entre el govern municipal i la Delegació del govern espanyol. Pel mig, això sí, s’hi va voler posar el grup municipal del PP, que va interposar una denúncia al jutjat de guàrdia contra els sis regidors, als quals acusen d’un delicte de desobediència: Oriol Lladó i Agnès Rotger, d’ERC, i Jose Téllez, Laia Sabater, Francesc Duran i Fátima Taleb, representants de Guanyem Badalona en Comú. Davant la denúncia, el jutge va decidir obrir una causa penal per investigar si hi ha delicte. Si fos així, podria comportar la inhabilitació dels regidors, que ahir en acabar la jornada laboral, sobre la una del migdia, admetien “certa inquietud” per les conseqüències judicials del desacatament.
La via penal anirà en paral·lel a la via administrativa, oberta arran de la denúncia de la Delegació del govern, dilluns. Per aquesta querella, l’equip de govern està citat a declarar aquest matí, a les 11 h a la Ciutat de la Justícia. Davant del magistrat, l’equip de govern defensarà l’acord al qual va arribar amb els sindicats dels treballadors, que permetia anar a treballar ahir a canvi de fer festa un altre dia, i provaran de donar una pàtina de “normalitat” a la decisió d’ahir. “El que hem fet aquí ho fem molts dies, molts diumenges i molts festius. No estem fent res excepcional”, va assegurar el primer tinent d’alcalde, Oriol Lladó, que ahir substituïa l’alcaldessa, Dolors Sabater, de viatge oficial a Colòmbia.
Discrepàncies al govern
Quan arribi, l’alcaldessa haurà d’afrontar les crítiques que ha generat l’acte de desobediència entre els seus socis de govern. L’executiu municipal està format per un conglomerat de partits, que van unir-se per fer fora l’aleshores alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, del PP. Els cinc regidors de Guanyem Badalona en Comú (format per la CUP, membres de Podem i moviments socials) van tancar un acord de govern amb els tres representants d’ERC i els dos d’ICV-EUiA, i tenen el suport puntual del PSC. Ahir els ecosocialistes no van acudir a les dependències municipals pel desacord amb la gestió de la polèmica. En un comunicat emès a primera hora del matí, van lamentar també que el govern espanyol “s’interposi” entre els acords de l’equip de govern de Badalona i els sindicats.
Més contundent va ser el PSC, que va avisar que actuacions com la d’ahir “posen en qüestió” el pacte d’investidura. “Les posicions independentistes no representen la majoria de veïns de Badalona i el govern municipal no vol adonar-se’n”, van criticar els socialistes a través d’un comunicat, en què lamentaven també “l’ús i abús” de la vara d’alcaldessa en les manifestacions a favor de la independència.
Suport d’ERC, la CUP i Òmnium
En canvi, fins a Badalona hi van acudir els diputats Eulàlia Reguant, Mireia Boya i Albert Botran, de la CUP, així com Chakir el Homrani i Ester Capella, d’ERC. Reguant va defensar que l’Ajuntament “té tot el dret del món” a atendre els ciutadans i va esgrimir que el 12-O remet a la celebració d’un “genocidi”. La mateixa idea va assegurar el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que va criticar també que María de los Llanos de Luna destini recursos públics a “combatre opcions ideològiques” i va titllar de “despropòsit monumental” l’actuació de la delegada del govern espanyol.
Tot i el rebombori, Badalona no és un cas aïllat i ahir una quarantena d’ajuntaments van obrir les portes com un dia laborable més. En molts consistoris governats per la CUP o ERC, com Berga, Capellades, Linyola i Celrà, es va facilitar als funcionaris anar a treballar, mentre que en d’altres, com a Girona i Sant Pere de Riudebitlles, no hi van acudir treballadors municipals però sí alguns regidors per fer feina al despatx. El cas de Badalona és singular perquè és l’únic que ha sigut denunciat a la justícia. L’equip de govern denunciava ahir que al darrere hi ha la mà de Xavier García Albiol. Explicitada la desobediència, el cas ja sobrepassa l’àmbit polític i inicia el camí dels jutjats.
