Vox entraria en un Congrés amb més pes de la dreta, segons el CIS

El PSOE aguantaria com la força més votada però tant ells com Podem es desinflarien

La irrupció de l’extrema dreta a Andalusia amb 12 escons ja té una translació directa al baròmetre que elabora cada mes el Centre d’Estudis Sociològics (CIS). Si se celebressin eleccions ara mateix a l’Estat, Vox podria entrar al Congrés de Diputats amb un 3,7% d’estimació de vot. L’enquesta -elaborada després del 2-D i difosa ahir- no ofereix una forquilla d’escons, però els ultres de Santiago Abascal sí que gairebé tripliquen el percentatge de vots recollits fa només quatre mesos en el mateix baròmetre. Al setembre van sortir per primer cop de l’apartat “Altres partits” -juntament amb el PACMA- amb un 1,4%.

L’augment de vots a l’extrema dreta suposa un punt d’inflexió en els equilibris entre el bloc conservador i les esquerres espanyoles al Congrés. Si des de la moció de censura la suma del PSOE i Podem no havia parat de créixer al CIS, ara perd 5,4 punts i aglutina un 43,8% de vot, mentre que el conjunt de la dreta guanya pes fins al 40,7% -gairebé un punt percentual més-. Amb tot, els socialistes es mantenen com a primera força i a gairebé 10 punts del PP malgrat perdre 2,3 punts i passar a un 28,9%. Units Podem és qui pateix més la irrupció de l’extrema dreta: baixa 3,1 punts fins a un 14,9%. El PP i Cs, en canvi, gairebé no la noten: els de Casado es mantenen amb un 19,1% i els de Rivera perden tres dècimes percentuals, fins a un 17,9%.

Amb tot, l’estudi encara dona a Vox poc suport respecte al sondeig publicat per El Mundo,que assenyalava fa només tres dies que Vox entraria amb força al Congrés amb un 13% dels vots i entre 43 i 45 escons. Uns resultats que el partit ha fet servir per pressionar el PP i Cs i encarir el suport a la investidura a Andalusia. Els populars han cedit: s’han ofert a ampliar als homes les ajudes destinades a les dones.

Mínim impacte a Catalunya

Victòria d’ERC, ascens del PDECat, i Vox, irrisori

Vox, en canvi, tindria un impacte mínim a Catalunya i no aconseguiria esgarrapar cap escó. Només un 0,9% dels enquestats els votarien o admeten que els tenen simpatia. A les Balears, directament, ningú opta per aquesta força política, mentre que al País Valencià sí que obtenen un 3,9%, però els costaria treure un diputat: en les eleccions del 2016 el percentatge per treure’n un es va situar al 5%. Pel que fa la resta de partits catalans, ERC es manté amb un 4,7% (una dècima menys), i el PDECat remunta d’un 0,8% a un 1,4%. En Comú obtindria un 2,7%, lluny del 3,55% i els 12 diputats que va obtenir amb Xavier Domènech -ara ja retirat de la política- el 26-J.

Al seu torn, les comunitats on els d’Abascal recollirien més vots són Castella-la Manxa (7,5%), Cantàbria (5%) i la Rioja (5%). A Andalusia, on el 2-D van sumar un 11% del vot, el CIS els atorga un 4,6% en vot directe sumat a la simpatia pel partit. Ara bé, seria a Ceuta i Melilla on obtindrien els millors resultats: un 20% a cada ciutat autònoma. Casado ha encetat l’any en aquestes dues localitats, on es juga un escó. La preocupació per la immigració s’ha disparat 4 punts i ja suposa el sisè principal problema per als enquestats.

El preu d’un escó

IU va aconseguir-ne dos el 2016 amb un 2,67% dels vots a l’Estat

La llei electoral espanyola estableix que arrencar un escó al Congrés surt molt car als partits d’àmbit estatal. No en va, a Esquerra Unida (IU) li va costar més de 461.000 vots el 2015 -Vox ja en va treure 400.000 a Andalusia- i un 3,67% dels vots quan no es va presentar amb Podem. El mínim estatal per treure un escó acostuma a ser un percentatge del 3% -tot i que depèn sempre de la província d’on provinguin els vots-. Un 3,7%, però, podria ser suficient perquè els ultres de Vox entressin amb dos escons al Congrés, com ho va ser en el seu moment amb IU.

Podem, el més perjudicat

Baixa fort al País Valencià, on no tornarà a sumar amb Compromís

La baixada de Podem és més acusada al País Valencià, on la vicepresidenta de la Generalitat i líder de Compromís, Mónica Oltra, ha avançat que no reeditaran la coalició amb la formació lila de cara a les pròximes eleccions espanyoles perquè consideren que els de Pablo Iglesias els resten vots. Al País Valencià, doncs, l’estimació de vot per a Compromís-Podem passa d’un 2,4% el novembre a un 1,9%. A la resta de l’Estat -sense tenir en compte les confluències- Podem baixa d’un 11,9% a un 9,1%, és a dir, perd 1,8 punts. On trauria més vots és al País Basc, amb un 15,5%.

Sánchez, el més valorat

Encapçala el podi dels líders estatals des de la moció

En l’apartat de líders estatals, Pedro Sánchez continua sent el més ben valorat en una escala de 10 -si bé tots suspenen-. Reedita la nota de 3,9 del novembre i es manté així invicte com a número u des de la moció de censura. Ara bé, Albert Rivera i Pablo Casado milloren: el líder de Cs augmenta dues dècimes, fins a un 3,7, i el del PP quatre, fins a un 3,4. Iglesias es manté a la cua amb un 2,9 i una dècima menys.

Més canvis en la cuina

Dures crítiques de l’oposició per l’ampli suport als socialistes

Els múltiples canvis que el CIS, dirigit per l’històric socialista José Félix Tezanos, ha fet des del setembre en la forma en què calcula el vot està portant els sociòlegs a tenir problemes per comparar les dades d’un mes a l’altre. No en va, es continua parlant d’estimació de vot -el percentatge resultant després de passar per una cuina bastant opaca, com ho era en l’època del PP-, però avui en dia el CIS de Tezanos ja no l’anomena d’aquesta manera. Si al novembre tenia en compte el vot directe més la simpatia per un partit, ara parla de percentatge de vot directe sobre el que calcula com a vot emès.

Obliga així els sociòlegs a prendre com a referència el vot directe en l’enquesta -que no ha canviat d’un baròmetre a l’altre-. D’aquesta manera Vox es quedaria en un 2,7% (un punt mes que al desembre), mentre que el PSOE obtindria un 21,3% (+1,9), el PP un 14,1% (+2,6), Cs un 13,2% (+1,8) i Podem es mantindria amb un 11%. És per aquesta raó que tant el PP com Cs van tornar a restar ahir credibilitat al sondeig en considerar que és una arma electoral en mans del PSOE.

Més continguts de