ENTREVISTA

Bernat Pegueroles: "La casa se'm fa gran, però tenir la família al costat m'ajuda. Sense els fills seria molt més dur"

Entrevista al marit de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, empresonada a Alcalá-Meco

Bernat Pegueroles és el marit de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, empresonada a Alcalá-Meco des del 23 de març. A mesura que passen els dies intenta acostumar-se a l'absència, a la logística que comporta la presó, a les trucades de cinc minuts… Mentre dura l'entrevista li sona el mòbil: és ella.

¿L'expresidenta Forcadell va viatjar a Madrid assumint que la tancarien a la presó?
Havia preparat la bossa per si la feien quedar. Quan érem allà vam tenir l'esperança que la deixarien en llibertat perquè va poder sortir a dinar un cop va haver declarat. Però no, la van empresonar. Almenys vam poder passar aquella estona junts.  

I després d'aquell dia, l'ha tornat a veure més?
Sí, hem pogut fer els dos vis-a-vis [trobades sense vidre] a què tenim dret cada mes. Un per als quatre membres de la família i un altre per a ella i jo sols, l'íntim.

Com la va veure?
Estava trista. Ha passat de no parar a no poder fer res.

Acaben de ser avis.
Sí. A ella li encanta poder estar amb el seu net, però ara ja fa més de 20 dies que no el veu. La setmana que ve el portarem en la visita a través del vidre. Té 7 mesos. […] En aquesta època canvien molt i fan moltes coses noves. Tot això s'ho perdrà.

Com és el seu dia a dia a la presó?
Es lleva a dos quarts de vuit, fa cua per esmorzar i llavors té una estona de pati. Després dina, la tornen a tancar de dos quarts de tres a les cinc i després pot sortir al pati un parell d'hores més fins a l'hora de sopar. Llavors, a la cel·la. S'hi passen entre 15 i 16 hores. Durant les hores del pati poden trucar, només a qui els ha autoritzat la presó: 10 trucades en una setmana, 50 minuts en total.

Passa ràpid.
Sí, normalment es talla sense que ens hàgim pogut dir adeu. Hem establert un protocol. Ella primer em diu què necessita, jo li dic el que és important i, si ens sobra temps… el que sigui.

Suposo que l'ajuda estar amb la consellera Dolors Bassa.
Sí, està acompanyada l'ajuda. Comparteixen una cel·la de 18 metres quadrats, amb dues lliteres, un lavabo i un prestatge de ciment. Ara han demanat dues cel·les individuals per si l'empresonament dura gaire. La Dolors l'ha ajudat a apuntar-se a activitats, ja que per a tot s'ha de demanar permís. M'ha explicat que vol fer anglès, francès, ceràmica, màquines i aeròbic […].

Quina relació hi ha amb les preses?
Són al mòdul B2, que és de respecte. La majoria són dones entre 30 i 40 anys tancades per passar droga, d'origen sud-americà i en tot moment m'ha dit que hi té bona relació. Li pregunten coses, la coneixen, surt a la televisió. Amb els funcionaris també hi té bon tracte.

I vostè com està?
La casa se m'ha fet gran. Tinc una empresa i els meus fills hi treballen. Molts dies venen a casa i els faig el dinar. Tenir la família al costat m'ajuda. Sense els fills seria molt més dur.

Creu que s'ha parlat menys de les preses?
Sí, se'n parla menys. No sé si té a veure amb el fet que siguin dones. Era diferent quan la Carme era a fora. Quan anava pels llocs tothom la parava. Sempre explico que tenim un mapa de Catalunya, petit, penjat a la paret de casa i allà marcava amb agulles tots els pobles que havia recorregut des del 2012 sent presidenta de l'ANC i després presidenta del Parlament. N'hi ha quatre-centes!

Com ho heu viscut a Sabadell?
Amb molt suport dels veïns. La gent em para i em dona suport i força. Em pregunta com està. Dic que bé.

Funciona la xarxa de solidaritat de les famílies?
Sí, soc de l'associació que han fet els familiars. T'ajuda i et dona facilitats. La majoria són dones i són molt fortes. És un no parar.

Tenia por del que podia passar, s'ho imaginava?
M'ho podia imaginar o no, però era la vida de la Carme. Tampoc m'hauria fet cas del que li hagués dit. Ella feia la seva feina, que era ser presidenta del Parlament, i jo li donava suport.

Quina esperança té ara?
Ara no en sé veure. Pel que diu la premsa de Madrid, a l'octubre hi haurà el judici i per Nadal la sentència. Però el jutge podria deixar-los lliures demà, si volgués. No hi ha cap sentència. No té sentit que la Carme sigui a la presó.

I a escala internacional?
Serà molt important si Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i Suïssa diuen que no a l'extradició. És on es veurà que la rebel·lió no té fonament.

Com ha viscut que uns se n'hagin anat i els altres siguin a la presó?
Viure a fora, lluny de la família, també ha de ser molt dur. La presó és dura, però l'exili també.

Heu pensat d'anar a explicar-vos també a Espanya?
S'ha provat, des de l'associació de familiars, però és molt complicat. Tenen assumit un relat fet al revés: que aquí no es pot parlar, que es trenquen les coses, que hi ha hagut violència […]. Jo confio més en l'exterior.

Més continguts de