EL PRESIDENT, ALS TRIBUNALS

L’última bala de Boye per evitar un final de legislatura precipitat

Instarà el Suprem a elevar el cas al TJUE abans de la sentència

Un dels efectes immediats del judici al president de la Generalitat, Quim Torra, és que la sentència pot posar data de caducitat a la legislatura catalana. Una condemna d’inhabilitació per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que després confirmés el Tribunal Suprem -i, per tant, esdevingués ferma- provocaria el cessament immediat de Torra com a cap de l’executiu català. Ara bé, dilluns la defensa del president va disparar una darrera bala que pot allunyar aquest escenari i evitar la fi prematura de la legislatura. En la fase d’informe final, l’advocat Gonzalo Boye va demanar a la sala presidida per Jesús María Barrientos que elevés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, fins a cinc qüestions prejudicials sobre el dret a la imparcialitat del jutge. Barrientos va declinar la petició, però Gonzalo Boye ja va avançar que ho tornaria a presentar, si hi hagués condemna, en el recurs de cassació al Tribunal Suprem.

Des de la defensa sostenen que, tal com recull l’article 267 del Tractat de Funcionament de la UE, en última instància el tribunal en qüestió estaria “obligat” a portar-ho al tribunal de Luxemburg abans de dictar sentència. Això allargaria el calendari del procediment fins a “un any més” -apunten fonts jurídiques-, evitaria la inhabilitació i, de facto, un avançament electoral per aquest motiu l’estiu del 2020, que és quan es calculava que estigués llesta una sentència ferma si el cas arribava al Suprem.

L’elecció dels magistrats

La qüestió prejudicial és una de les vies que contempla el TJUE per harmonitzar la interpretació de la legislació comunitària. És a dir que les sentències dictades pels tribunals nacionals siguin compatibles amb les directives i els reglaments de la Unió Europea. Ahir Gonzalo Boye va plantejar fins a cinc preguntes a la sala pensades per anar al TJUE i destinades a posar en dubte la neutralitat dels magistrats. La primera pretén ser un torpede en el sistema d’elecció dels jutges del TSJC, un terç dels quals són a proposta del Parlament -tot i que validats sempre en última instància pel CGPJ, que és qui tria entre les propostes que fa la cambra-. L’advocat vol que Luxemburg es pronunciï sobre si és compatible garantir el dret a un jutge imparcial i que la instrucció de la causa del president hagi recaigut en un magistrat que va promoure, en el seu dia, la cambra catalana. Boye es refereix al jutge Carlos Ramos, que ha pilotat la investigació del cas malgrat les recusacions. L’advocat manté que la seva candidatura va ser impulsada pel PSC el 2006.

La segona pregunta que Boye vol fer al TJUE és si les declaracions de Jesús María Barrientos sobre el llaç groc qüestionen la seva imparcialitat per jutjar el president. L’advocat fa referència a unes declaracions del president del TSJC just després que la Junta Electoral Central (JEC) ordenés al president retirar la pancarta que reclama la llibertat dels presos polítics del Palau de la Generalitat. “[La decisió de la JEC] és tan òbvia que no hauria de ser necessària”, va dir Barrientos segons l’escrit de Boye, al qual ha tingut accés l’ARA.

També recull el mateix plantejament sobre un dels altres magistrats del Tribunal, Joaquín Elias Gadea, que va fer declaracions a 13TV. D’acord amb l’escrit de l’advocat del president de la Generalitat, aquest magistrat va queixar-se dels efectes de les autoinculpacions per la sentència del Procés -una acció que també va fer Torra- i va afirmar que hi havia actuacions del Govern que “incomodaven molt”. Així, Boye vol preguntar al TJUE si això és compatible amb garantir el dret a un jutge imparcial. A aquestes qüestions, la defensa n’hi afegeix dues més sobre el delicte de desobediència. Per una banda, l’escrit demana si és compatible la inhabilitació per càrrec públic en l’àmbit europeu per no haver retirat la simbologia del llaç groc dels edificis públics; i, per l’altra, si una condemna per desobediència pels fets jutjats compliria amb el principi de “legalitat penal” basat en la “previsibilitat” i “tipicitat” de les conductes.

Malgrat la tesi de Boye, el precedent més immediat d’una qüestió prejudicial s’ha produït al Suprem sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Ara bé, en aquell cas -encara no s’ha resolt, però l’advocat general del TJUE ha defensat que té immunitat- el Tribunal no va esperar la resposta per dictar sentència.

Més continguts de