Un cap de setmana per evitar que la legislatura explosioni definitivament. És el temps que tenen ERC, JxCat i la CUP per consensuar una resposta que faci compatible la reivindicació que el president de la Generalitat, Quim Torra, continuï de diputat, amb la certificació que la Junta Electoral Central ha decidit que ja ho ha deixat de ser i el Tribunal Suprem no ha admès les cautelars presentades. Els republicans -que ostenten la presidència del Parlament- han mogut fitxa i ja s’han posat en contacte amb JxCat i la CUP per abordar la qüestió durant el cap de setmana. Amb una evidència: si dilluns Torra vota a l’hemicicle -el primer punt de l’ordre del dia del ple és l’aprovació del pressupost del Parlament- la mesa s’arrisca a una querella per desobediència i les votacions a partir d’ara serien impugnades, incloent-hi la dels pressupostos o les ajudes pel temporal. Malgrat l’aval del Tribunal Suprem, Torra no està disposat a acceptar la legitimitat de la Junta Electoral Central (JEC) per deixar-lo sense escó -ahir mateix va reclamar a la de Barcelona que anul·li la decisió- i, de moment, es veu capaç de resistir esgrimint el consens votat el 4 de gener per la majoria independentista: “El Parlament ratifica com a diputat i president de la Generalitat el molt honorable president Quim Torra”.

A diferència de la celeritat amb la qual es va situar al costat de Torra quan la JEC va disparar el 3 de gener, el president del Parlament, Roger Torrent, ha optat pel silenci des que dijous va parlar el Tribunal Suprem. Fonts pròximes a Torrent remeten als contactes del cap de setmana, que haurien d’acabar configurant la resposta per la qual l’independentisme optarà dilluns. Aquell dia, a les 12.30 h es reunirà la mesa per decidir si dona tràmit a les peticions de Cs i PP d’acatar la resolució de la JEC. Torrent té, de fet, un requeriment personal de l’organisme electoral perquè certifiqui que ha acatat i, com a conseqüència, retirat l’escó del president. A les 15 h hauria de començar el ple. I, si Torrent no dona l’ordre, podria acabar fent-ho el secretari general de la cambra, Xavier Muro, a qui la Junta Electoral de Barcelona ha donat de termini fins dilluns perquè notifiqui el substitut de Torra.

Divendres va ser el mateix Torra qui va decidir afegir pressió sobre Torrent. Conscient dels dubtes que s’han generat des de l’aval del Suprem a la JEC, el president del Govern va fer públic un comunicat en què amenaçava amb querellar-se contra qualsevol que intentés obligar Torrent a canviar d’opinió. “Qui, sense estar autoritzat legítimament, obligui un altre a realitzar el que no vol, sigui just o injust, estarà incorrent en un presumpte delicte de coaccions”, va advertir. El president de la cambra catalana està, de fet, entre dos fronts. Un, el de la JEC, el Suprem i també partits com el PP i Cs. L’altre, el que lideren Torra i JxCat, que ahir també van deixar clar que no acceptaran una solució intermèdia com la de dir que segueix sent diputat però ha de deixar de votar als plens. El vicepresident del Parlament, Josep Costa, i la diputada Elsa Artadi van garantir a Twitter que això no passarà en cap cas.

El Tribunal Suprem obvia la Fiscalia i deixa Torra sense escó

No renuncia a votar
Al silenci de Torrent s’afegeix el d’Esquerra, que ha preferit mantenir les seves deliberacions en secret. Aquest diverses fonts situaven el president del Parlament a la presó de Lledoners, on tenia previst reunir-se amb els presos polítics per preparar la compareixença que alguns d’ells faran dimarts que ve al Parlament. S’espera que les reunions durant el cap de setmana vagin en la mateixa tònica i molts ja pensen que no hi haurà una decisió fins a última hora, potser el mateix dilluns.

JxCat sosté, per la seva banda, que el ple ja va decidir què fer per oposar-se a la inhabilitació i que el Parlament ha de defensar la seva “sobirania” davant les “ingerències” de la Junta Electoral Central. “El president segueix sent diputat, no ens imaginem que Torrent prengui una decisió diferent”, explicaven ahir fonts de JxCat, que no es plantegen cap altre escenari, asseguren, que no sigui el manteniment de l’escó. Recorden que en la votació del 4 de gener la majoria independentista va declarar que “l’únic marc jurídic aplicable” és el reglament. Aquesta norma només preveu que un diputat perdi l’escó en cas d’una sentència judicial ferma, cosa que ara per ara no es dona (el Tribunal Suprem només ha rebutjat les cautelars). “Som on érem”, sostenen.

Què passa si Torra es queda finalment sense acta de diputat? Tot i que fonts oficials de la Presidència de la Generalitat asseguren que no preveuen aquest escenari, algunes veus de JxCat reclamen convocar eleccions si passa això, ja que significaria la “ruptura total” dels acords amb Esquerra. “Seria carregar-se dos presidents. No podem passar pel mateix lloc que el 30 de gener”, afirmen, en al·lusió al ple que havia d’investir Puigdemont. Ara bé, aquest no és un posicionament unànime dins del grup, ja que bona part de la cúpula reclama aguantar i que sigui ERC qui doni explicacions si acaba acatant la Junta Electoral. Tant els presos com l’expresident Carles Puigdemont aposten de moment per intentar mantenir la legislatura. Sigui com sigui, el botó per convocar eleccions és només del president.

El Parlament reafirma Quim Torra com a president l'endemà de la resolució de la JEC

President sense escó
L’enfrontament entre JxCat i ERC està servit. Com el 30 de gener del 2018, quan, contra pronòstic, Torrent va ajornar el ple d’investidura de Carles Puigdemont, o com quan l’estiu d’aquell mateix any els dos socis de govern van protagonitzar una batalla oberta per la suspensió dels presos polítics. Ara la legislatura pot estar vivint els seus últims dies, i això que tothom assumeix que la presidència de la Generalitat no està en risc: ni el Suprem ni la JEC qüestionen que Torra pugui continuar sent president sense escó.

El trencament entre socis podria ser definitiu dilluns i acostar encara més unes eleccions que ja es preveien per a aquest mateix any. Si això passa, els primers afectats serien els pressupostos de la Generalitat, pactats tres anys després de l’última vegada.