FI DE LA LEGISLATURA
Política 12/02/2020

Torra refreda les eleccions just després dels pressupostos

Esquerra veu amb recel l’actitud del president però assumeix que té poc marge de pressió

Núria Orriols / Quim Bertomeu
5 min
Meritxell Budó i Quim Torra en la reunió d’ahir del consell executiu.

Barcelona“Aquesta legislatura no té més recorregut polític. Arriba al final”, va sentenciar el president de la Generalitat, Quim Torra, a l’inici de la seva declaració del 29 de gener per respondre a la crisi de Govern amb Esquerra. Ara bé, aquest final pot ser més o menys llarg en funció del que decideixi el cap de l’executiu: ahir la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va refredar la possibilitat de convocar eleccions de forma immediata després dels pressupostos i, fins i tot, va obrir la porta a fer-les un cop passat l’estiu. De fet, no va voler concretar res i va assegurar que la decisió serà exclusiva del president. “Li correspon a ell”, va remarcar. “Un cop aprovats els pressupostos, ell dirà en quina data considera que s’han de celebrar”, va afirmar, sense dir quines variables influiran en la decisió.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Fonts del Govern admeten que la data dependrà sobretot del calendari del Tribunal Suprem, que ha de resoldre el recurs de cassació de Torra contra la seva inhabilitació, però que si això s’allarga -com preveuen els advocats- no es descarta, fins i tot, que els comicis puguin ser a l’octubre. Al debat sobre la data de les eleccions s’hi barreja un altre factor: la reordenació de JxCat i l’elecció del nou candidat més enllà de l’expresident Carles Puigdemont -que no és clar si lideraria la candidatura-. Aspirants a candidats com la diputada al Congrés Laura Borràs -que té una investigació oberta al Suprem- tenen més possibilitats de liderar la llista com més aviat siguin les eleccions, mentre que altres -els menys coneguts com el conseller Jordi Puigneró- en tindran més si són més tard. Fonts properes a Torra diuen, però, que el president no prendrà la decisió en funció de l’espai polític -recorden que no és un home de partit- i que tindrà en compte els interessos generals.

Budó refreda la convocatòria immediata d'eleccions després d'aprovar els pressupostos

Esquerra veu amb recel la posició del president Torra amb les eleccions però, per ara, ho assumeix amb resignació més que no pas amb disgust. “Té el botó vermell”, assenyalava ahir un dirigent republicà, recordant que la competència exclusiva de fixar la data és del president, i ERC, per molta pressió que faci, no hi té gaire a dir. Dilluns la secretària general adjunta, Marta Vilalta, intentava demanar a JxCat “consensuar” la data dels comicis però la petició, per ara, s’ignora. Tant, que Esquerra assegura que Torra no parla amb ells d’aquest tema. Els republicans interpreten que el president no aclareix la data perquè el seu espai polític, JxCat, està pendent de com evolucionen les seves expectatives electorals. Malgrat la resignació, ERC posa en dubte que la vida del Govern es pugui allargar gaire més. “Un cop aprovats els pressupostos no té sentit allargar gaire més la legislatura”, exposava una altra veu dels republicans.

La figura del mediador

La data de les eleccions no és l’únic front obert entre JxCat i Esquerra, ja que en l’última setmana els dos socis de Govern ja s’han tornat a enganxar per la figura del mediador. Budó, quan se li va preguntar per aquesta qüestió en roda de premsa, va mantenir ahir aquesta exigència com una “garantia” de la negociació amb Madrid, malgrat que Esquerra no ho considera una condició necessària. Ahir el vicepresident del Govern i coordinador nacional del partit, Pere Aragonès, va insistir a TV3 que el seu partit no farà d’aquest fet un motiu per trencar el diàleg amb l’Estat. “Molt millor si hi és [el mediador], però tenim la responsabilitat de no desaprofitar la via del diàleg perquè és el que hem defensat sempre”, va concloure. Fonts de la direcció d’Esquerra asseguren que ho mantindran en tot moment: “A favor del mediador, però no pot ser una excusa per no iniciar el diàleg”.

Per contra, la portaveu del Govern va recordar que el Parlament, en l’últim ple, va aprovar reclamar aquesta figura en les negociacions amb els vots de JxCat, la CUP i també els republicans. En tot cas, Budó va explicar que això es portarà a debat de la taula independentista, un primer fòrum que es reunirà aquesta setmana o la que ve -sense focus mediàtic- per consensuar el posicionament del Govern per parlar amb Madrid, tal com vol Torra. En l’última trobada al Palau de la Generalitat, JxCat, CUP, ERC i les entitats sobiranistes només van aconseguir un consens de mínims: reclamar amnistia i autodeterminació. Qui té clar que no hi ha d’haver mediador és la Moncloa: ahir va titllar-ho de “falsa polèmica” i va donar per tancat el debat.

Un cop s’hagi produït aquesta reunió, expliquen fonts del Govern, es crearà un equip tècnic per preparar la trobada amb la part espanyola i esbossar un ordre del dia. I, seguidament, es decidiran els membres de l’executiu català que hi han de participar. Budó va confirmar que la delegació catalana la liderarà Quim Torra acompanyat del vicepresident, Pere Aragonès, però no va concretar si hi serien altres consellers. Ahir, Aragonès va reclamar que la composició sigui “equitativa” entre JxCat i ERC.

Sense data per a la taula de diàleg

Així doncs, malgrat que Sánchez va situar la primera trobada de la taula de diàleg entre el govern espanyol i el català aquest febrer, fonts de Presidència avisen que també es podria situar a principis de març, tenint en compte que primer de tot s’ha de consensuar un posicionament entre els independentistes i constituir l’equip tècnic que ha de preparar la reunió. Aquests treballs, de fet, aniran en paral·lel, segons va explicar Budó, a l’activació de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, prevista a l’Estatut. Ahir, després de la reunió del consell executiu, la portaveu va definir dos espais de negociació diferenciats amb Madrid: va assegurar que en la taula de governs s’ha d’abordar el “conflicte polític” a través de l’autodeterminació i la “fi de la repressió”, mentre que la Comissió Bilateral ha de tractar les qüestions competencials i les reclamacions històriques.

Ara bé, aquesta separació sobre el contingut a negociar amb el govern espanyol ha generat disputa amb ERC. Des de Presidència es vol separar totalment el conflicte polític de les reivindicacions de gestió i que ja formen part de les reclamacions de tots els governs de la Generalitat dels últims anys, entre les quals els 44 punts que Sánchez va posar sobre la taula en la seva reunió amb Torra. Al seu torn, Esquerra tem que amb aquesta decisió JxCat vulgui buidar de contingut la negociació entre el govern espanyol i el català, tenint en compte que Pedro Sánchez ja ha tancat la porta a negociar el referèndum d’independència que reclama Torra. El desacord per aquesta qüestió entre ERC i JxCat es va evidenciar divendres quan el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, que té les competències per convocar-la d’acord amb l’Estat, va considerar que la Bilateral no era prioritària i, just després, el president de la Generalitat va reclamar convocar-la de forma immediata.

Ahir Budó va donar per engegats els tràmits per convocar la Comissió Bilateral, mentre que des de Acció Exterior es considerava que només eren feines “tècniques” i que es prioritzarà la taula entre governs. La legislatura es va acabant, però no les disputes entre socis.

stats