Política 25/10/2015

CDC accelera el debat intern sobre la refundació

Rull i Turull apareixen com a aspirants favorits a liderar la nova estructura dels nacionalistes

Oriol March
5 min
CDC accelera el debat intern sobre la refundació

BarcelonaEl debat intern a Convergència sobre la refundació del partit ha entrat en una fase decisiva. Avança amb discreció -bàsicament perquè la formació que lidera Artur Mas està afrontant unes negociacions cabdals amb la CUP- i amb els sotracs externs dels nous episodis vinculats als casos de presumpta corrupció que sacsegen CDC. En tot cas, però, els dirigents nacionalistes ja mantenen converses per definir la seva nova estructura, que molt probablement canviarà de sigles arran del “desgast” que, segons fonts del partit, acumula una formació nascuda l’any 1974 a Montserrat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La caiguda en desgràcia de Jordi Pujol, confessió de fortuna oculta a l’estranger inclosa, va motivar l’arrencada de la renovació. Les polèmiques judicials que han esquitxat després el partit -amb fotos incòmodes com els escorcolls a la seu- l’han accelerat. Aquest procés intern culminarà amb un congrés que s’hauria de celebrar l’hivern del 2016, tot i que podria allunyar-se en el calendari en cas que fracassi l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP i s’hagin de convocar unes noves eleccions al març. No és l’escenari desitjat pel president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, però cap dels seus col·laboradors el descarta. El termini legal per evitar els comicis és el 9 de gener, la data límit perquè el nou Parlament que es constitueix demà investeixi el pròxim cap de govern de Catalunya.

Què està en joc en aquest procés de refundació que afronta CDC? El repensament que cal fer, apunten tots els sectors de la formació, és “global”. De moment, segons assenyalen fonts de la direcció, el debat se centra més en el model de partit que no pas en els noms de lideratges. “Centrar-ho tot en això seria de partit antic, i ara el que està en joc és una cosa més profunda”, apunta un alt dirigent consultat. Els tres noms que apareixen com a aspirants a secretari general, però, són Josep Rull, coordinador general; Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí, i Germà Gordó, conseller de Justícia. Aquest últim, segons la gran majoria de dirigents, és qui menys opcions té. El futur de Convergència Democràtica es juga en els pròxims mesos.

Candidats

Noms diversos per comandar el futur de la formació

Rull i Turull apareixen com a favorits. L’actual coordinador general, a qui Mas va encarregar comandar la refundació fins al congrés, és ben vist per les bases i forma part del sector més socialdemòcrata. Té opcions d’entrar al futur Govern -encara pendent de l’èxit de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP- com a conseller i el seu entorn està constituït, a grans trets, pels mateixos que ja l’acompanyaven en els temps en què liderava les joventuts del partit.

D’altra banda, Turull ha anat guanyant protagonisme al llarg dels últims anys, especialment després que l’adéu d’Oriol Pujol -imputat per les ITV- el fes ascendir a la presidència del grup parlamentari de CiU. Durant vuit anys Turull va ser president de la federació de Barcelona Comarques del partit, una de les més fortes. “És el convergent perfecte”, el defineix un dels seus companys al partit en referència a la seva “discreció” i a la “capacitat de treball”. És ben vist pel conseller de la Presidència en funcions, Francesc Homs, que també és vicesecretari d’estratègia del partit. Un dels noms que sonen per acompanyar-lo, en cas que sigui el secretari general -el càrrec del futur líder no té el nom definit, això sí- és Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Els detractors de Turull, sempre en privat, li retreuen la proximitat amb els Pujol, però ell es defensa assegurant que és un home que ha crescut amb Mas. Així ho ha assegurat a alts dirigents del partit -alguns dels quals consellers- que li han preguntat explícitament per aquesta relació amb els Pujol.

Gordó, el tercer dels aspirants, és qui compta amb menys opcions de partida. Membre de l’extint pinyol, al llarg dels últims anys ha vist deteriorada la seva relació amb Homs, segons fonts consultades. Els tres aspirants han mantingut reunions entre ells. De moment, Mas no s’ha pronunciat internament sobre les seves preferències, però el més probable és que s’arribi al futur congrés amb una sola candidatura de consens que pot integrar membres de tots els sectors.

Sigles i estructura

Canvis de fons per afrontar una etapa sense rèmores

La gran majoria de dirigents tenen assumit que el partit canviarà de sigles. “Estan desgastades”, sostenen. “S’ha de repensar tot”, afegeixen dirigents consultats. Hi ha dues opcions damunt la taula per fer evident aquesta nova etapa. La primera és fer un sol congrés, que permeti dur a terme tots els canvis -inclòs el de sigles- que s’estan dissenyant. La segona és celebrar-ne dos: un que tanqui l’etapa de CDC i, seguidament -al cap d’uns mesos-, un altre que solemnitzi la nova etapa.

Hi ha un altre aspecte que ja apareix en els contactes que mantenen els quadres del partit, ja sigui en dinars, sopars o grups de WhatsApp multitudinaris que s’organitzen per repensar la formació. Es tracta de l’estructura del partit i de la direcció, que també estan subjectes a canvis. Això porta a una altra pregunta: ¿el secretari general -o màxim dirigent- ha de ser automàticament el candidat a la Generalitat? Aquesta és una qüestió que encara no està resolta i que s’anirà definint. Un dels altres assumptes que estan damunt la taula és si cal que el partit mantingui dos òrgans similars -el comitè de direcció i el secretariat permanent- i si el comitè executiu nacional ha de tenir més de setanta membres, com passa ara.

Ideologia

Entre els més socialdemòcrates i el sector liberal del partit

Convergència, des de la seva creació, ha integrat diverses famílies ideològiques que han conviscut amb més o menys comoditat. Des que va assumir el lideratge col·legiat del partit, Rull ha impulsat un gir a l’esquerra que no ha agradat al sector més liberal, que fa mig any li va entregar un document de quatre pàgines en què resumia el posicionament de Llibergència. Un dels punts clau, segons assenyalava aleshores un dels representants d’aquest sector, Marc Guerrero, era deixar clar que l’espai socialdemòcrata “ja està ocupat per ERC” a Catalunya.

“Caldria seguir ocupant el centre”, assenyalen diversos dirigents consultats. El cert és que Convergència ha protagonitzat un viratge en els últims anys: va començar la legislatura del 2010 fent una defensa de l’austeritat -al costat del PP- i ha acabat fent una campanya de perfil social amb Junts pel Sí. La majoria de dirigents aposten per una defensa de l’activitat econòmica -amb un toc liberal- i pel blindatge de l’estat del benestar com a línies mestres de la formació.

La successió

Munté comença a aparèixer a les travesses per a l’endemà

Junts pel Sí, segons consta al seu full de ruta, preveu la celebració d’eleccions constituents en un termini màxim de divuit mesos després del 27-S. “Això situa la concreció de la successió de Mas a l’estiu del 2017”, assenyala un alt dirigent en una conversa amb l’ARA. Aquesta és una qüestió soterrada en la mesura que l’escenari d’eleccions al març no està del tot descartat. I en aquests hipotètics comicis, assenyalen totes les fonts, el president continuaria sent el candidat de CDC.

Al llarg dels últims mesos ha guanyat pes Neus Munté, actual vicepresidenta en funcions, com a nom per rellevar Mas en qualitat de cap de files. En l’horitzó també apareix el nom de Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, que “vol jugar un paper” en el futur de Convergència. Si algun d’ells lidera alguna llista, el més possible és que ja tingui un altre nom.

stats