Les negociacions amb la CUP aixequen recels a Convergència

Felip Puig considera “improbable” pactar un model de governança amb l’esquerra alternativa

L’hermetisme és la tònica general en les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. Aquesta actitud ocupa, de fet, el primer graó de les prioritats d’unes converses que marcaran la nova legislatura. La manera de fer discreta, però, no evita que la remor interna que existeix a Convergència sobre les negociacions amb l’esquerra independentista acabi sortint a la superfície. L’encarregat d’aixecar la veu va ser el veterà Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació en funcions, que va aprofitar una jornada organitzada per l’escola de negocis Esade a Sant Fruitós de Bages per avisar que veu improbable “pactar un model de governança amb la CUP”. “No estem en condicions d’acceptar segons quins dels seus plantejaments”, va defensar Puig, que té molts números de no formar part de l’executiu que ja dissenyen CDC i ERC a l’espera de l’acord amb l’esquerra alternativa.

Puig es va encarregar de verbalitzar les inquietuds que, des de la nit del 27-S, apareixen en sectors de Convergència. “Dependre de la CUP pot fer que hi hagi eleccions al març, i que el sobiranisme en surti debilitat”, assenyalava pocs dies després de la cita amb les urnes un alt dirigent consultat per l’ARA. L’esquerra independentista, liderada per Antonio Baños als comicis, havia deixat clar en campanya que no volia investir Artur Mas com a president de la Generalitat, i això havia disparat les alarmes al quarter general de CDC. “Seran els culpables de fer descarrilar el procés, si són tan maximalistes”, apuntava l’endemà de les eleccions un membre de la cúpula del partit.

Qüestió de model

“Sóc dels que diuen que nosaltres [Convergència] hauríem de marcar també les nostres línies vermelles. No parlo del president Mas, també parlo d’altres coses. O accepten aquestes línies vermelles o no estarem junts”, va determinar Puig des de Sant Fruitós del Bages.

El pla de xoc que la CUP exhibia en campanya -i que es concretarà durant la negociació en una quarantena de mesures globals- té una dotació estimada de 6.900 milions d’euros. Les negociacions, estructurades en quatre taules, “avancen”, tot i que els esculls són evidents. Les declaracions del conseller Puig, en certa manera, van enrarir ahir l’ambient. “Totes aquelles persones que diuen que l’acord no és probable, i ja situen la pròxima pantalla en les eleccions, és perquè tenen interès a no donar curs als resultats del 27-S”, va defensar Anna Gabriel, diputada electa de la CUP, sobre el conseller. Venia a advertir així de sectors de Junts pel Sí que, diu, busquen un motiu per diluir el mandat independentista.

Puig, enquadrat tradicionalment en el sector sobiranista de CDC però que en aquesta legislatura ha moderat els seus plantejaments -ho va fer en una reunió del Govern a principis del 2013-, va considerar que el Parlament de Catalunya no investirà cap president ni en la primera ronda ni en la segona, que se celebraran el 9 i l’11 de novembre, respectivament. La normativa estableix que la data límit per triar el líder del Govern és el 9 de gener. Si en aquesta data no en surt cap, Catalunya anirà cap a noves eleccions, previsiblement al març. “En cap dels nostres imaginaris hi ha la convocatòria de noves eleccions. Algú que estigui en aquesta lògica potser és que les vol promoure [les eleccions]”, va defensar Gabriel.

Cessions amb Madrid pel mig

“Tothom haurà de cedir”, resumeix un membre de la direcció de Convergència. L’escenari de les eleccions espanyoles, que se celebraran el 20-D, no ajuda a dispersar les boirines que proliferen a l’horitzó sobiranista. De fet, l’actual camp negociador porta a donar pràcticament per fet que el tauler no es mogui fins després dels comicis estatals. ¿Un canvi de majories al Congrés de Diputats pot fer canviar l’equilibri al Parlament? En altres paraules: ¿pot ser que algun partit -el PSC, per exemple- canviï de parer i es replantegi la possibilitat de votar la investidura de Mas? “La política és l’art del que és possible, potser després de les eleccions [espanyoles] s’obren altres escenaris”, va defensar Puig. Durant aquesta legislatura Mas ha apuntat en privat -en moments de tensió amb ERC- que els socialistes de Miquel Iceta estaven disposats a donar-li suport.

“No es tracta tant de la investidura com del que ve després”, assenyalen pràcticament a l’uníson dos dirigents consultats de Convergència. “¿Es podran aprovar uns pressupostos amb la CUP?”, es pregunta un altre membre de la direcció, que tem que el sobiranisme perdi “fins a deu diputats” en uns nous comicis “on de nou els partits anirien per separat”. “I això suposa descarrilar”, afegeix aquest alt dirigent.

“Tothom s’ha de fer valer en un procés de negociació, però és evident que hi ha aspectes en què estem a anys llum”, reflexiona un altre membre de la direcció de Convergència. Durant la campanya Mas va advertir que el vot a la CUP podia debilitar el procés amb la vista posada a Europa, tenint en compte que l’esquerra alternativa és partidària de sortir de la Unió Europea (UE) i de l’euro. Alts càrrecs del Govern han insistit, sempre en privat, que les institucions internacionals han “dubtat” del paper de la CUP en el procés arran de les seves propostes econòmiques i exteriors.

“Fer-se valer”

Una gran part de dirigents i alts càrrecs de CDC observen les negociacions des de la distància en la mesura que només un nucli reduït de persones en coneixen els detalls. Això no evita, però, que opinin sobre el seu desenvolupament. “Més enllà que necessitem la CUP, ens hem de posar en valor”, apunta un membre de la direcció. “Tenen 336.000 vots, i Junts pel Sí en va obtenir més de 1.600.000”, reflexiona un altre dirigent consultat, que tem per les conseqüències de fer moltes cessions a la CUP. “El nostre electorat no s’ho empassaria tot”, argumenta.

Les negociacions sobiranistes aparenten ser un bloc de gel, però es comencen a constatar algunes fissures. A mesura que s’acosta la data límit per constituir el Parlament -dilluns que ve, dia 26-, tot es manté obert. Els recels de sectors de Convergència a un pacte amb la CUP i l’amenaça de noves eleccions ja són al mapa.

 

Més continguts de