Què en sabem del nou fons sobirà que ha de servir per construir 15.000 habitatges a l'any?

MadridPedro Sánchez va anunciar fa just un mes la creació d'un fons sobirà dotat amb 10.500 milions d'euros provinents dels préstecs dels fons europeus del Pla de Recuperació espanyol. Un punt de partida al qual se sumen 2.800 milions també d'aquest mannà però provinents de les transferències no executades. Aquest dilluns s'ha fet la posada de llarg d'aquesta nova palanca d'inversió i el president del govern espanyol ha dit que servirà, entre altres coses, per construir 15.000 habitatges a l'any en règim de lloguer assequible i social. Però com s'hi arribarà? Aquestes són les claus de l'eina que ho ha de fer possible.

Què és un fons sobirà?

D'entrada, cal recordar que un fons sobirà és un instrument financer a través del qual un estat inverteix el seu superàvit en els mercats internacionals de capital i de deute. L'objectiu d'aquests fons, doncs, no és sinó gestionar els estalvis públics dels estats. Tradicionalment els països que han aconseguit tenir aquesta palanca inversora és perquè són productors de petroli o gas. A Espanya, per exemple, entre els tres fons sobirans amb més volum d'inversió hi ha Mubadala, dels Emirats Àrabs Units; GIC, amb arrels a Singapur, i el noruec Norges Bank.

El govern espanyol ha decidit batejar aquesta palanca inversora com a fons sobirà –sota el nom España Crece– tot i que no gestionarà superàvit de l'Estat, i la intenció no és invertir en mercats internacionals sinó en qüestions estratègiques a Espanya. En tot cas, el punt de partida són diners públics: els fons europeus antipandèmia, que han suposat, precisament, un impuls per a certs sectors de l'economia espanyola. Els fons europeus s'acaben aquest mes d'agost i l'executiu espanyol vol donar-los "continuïtat" amb aquesta nova palanca inversora.

De quants diners parlem?

Estem parlant de 10.500 milions provinents dels préstecs dels fons europeus i 2.800 milions de les transferències (13.300 milions en total). Amb aquests recursos es preveu mobilitzar fins a 120.000 milions d'euros a través de deute privat, però també inversions internacionals i estatals. Unes xifres que el PP no ha tardat a titllar de "fum i propaganda".

L'encarregat de gestionar el fons serà l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). En termes generals, la idea és que "coinverteixi" amb el sector privat mitjançant diferents instruments financers: préstecs, finançament de projectes i injecció de capital sota condicions favorables. Per això dels 120.000 milions d'euros que es preveu mobilitzar, la meitat (60.000 milions) seran recursos propis de l'ICO. L'organisme preveu poder concedir aquest finançament gràcies a la injecció inicial de més de 13.000 milions.

Les seves inversions prioritzaran sectors clau –i estratègics– per a la millora de la productivitat de l'economia: habitatge, energia, digitalització, intel·ligència artificial, reindustrialització, economia circular, infraestructura, aigua i sanejament i seguretat. "Ens donarà autonomia, i per això és un fons sobirà", ha insistit el president de l'ICO, Manuel Illueca, en una entrevista al canal 24 Horas.

Per què s'aposta pel lloguer assequible?

Sánchez ha explicat que del total de diners que es mobilitzaran, 23.000 milions es destinaran a la construcció d'habitatge en règim de lloguer assequible i social. El govern espanyol entén que impulsar aquest àmbit és una via imprescindible per afrontar el que és un dels grans reptes de l'economia espanyola: l'accés a l'habitatge. Però alguns dels seus socis, com Podem i Sumar, insisteixen en mesures per intervenir el mercat del lloguer, com ara una pròrroga extraordinària dels contractes.

D'aquests diners, uns 14.000 milions seran recursos propis de l'ICO i la resta seran inversió privada. Tot plegat ha de servir per edificar 15.000 pisos a l'any, segons Sánchez. "Volem estendre a l'inversor privat una catifa vermella per construir habitatge", ha afirmat el president espanyol, que ha dit que el finançament "no pot ser un coll d'ampolla".

Com es finançaran les promocions?

La idea és que l'ICO doni resposta als promotors privats (empreses) que no troben en la banca tradicional prou instruments de finançament que s'adaptin a l'edificació d'aquest tipus d'habitatge assequible, que requereix un repartiment dels riscos que sí que pot assumir l'ICO.

A diferència de les promocions per construir habitatge que després es posa a la venda al mercat, en què els promotors troben més fàcilment finançament de la banca, en el cas d'aquest tipus de construccions costa més. Cal tenir en compte que en aquestes promocions es necessita un horitzó de finançament a llarg termini, i a més hi té importància el perfil de renda: són lloguers assequibles (habitatge a preus limitats) i la rendibilitat de la promoció pot no recuperar-se ràpidament.

Per això l'ICO planteja combinar finançament a llarg termini –és a dir, préstecs en condicions favorables (s'obre a trams no reemborsables, és a dir, bonificats, per assegurar la viabilitat econòmica i la capacitat de retornar el deute sense posar en risc la promoció)– amb solucions d'inversió en capital de certs projectes (com més capital, més fàcil és obtenir després altres tipus de finançament). "La participació pública contribueix a millorar la viabilitat de les operacions, accelerar-les i mobilitzar recursos addicionals", asseguren des del govern espanyol.

Quan es posarà en marxa el fons?

La idea és que l'instrument es posi en marxa el segon trimestre d'aquest any. De fet, els fons europeus que el nodriran ja estan aprovats per la Comissió Europea i ara només s'han de rebre i injectar a l'ICO.

El fons España Crece s'havia de presentar en públic fa un mes, però l'acte es va suspendre, com tota l'agenda institucional, pel tràgic accident de tren d'Adamuz (Còrdova). L'escenari escollit aquest dilluns per llançar, ara sí, aquesta eina d'inversió ha estat el Col·legi d'Arquitectes de Madrid, on han assistit representants d'algunes de les principals empreses en què l'Estat està present, com Indra i Correus, així com membres de patronals sectorials i alts directius.

A Sánchez també l'han acompanyat gairebé tots els ministres socialistes, entre els quals el titular d'Economia, Carlos Cuerpo, i la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, que han participat a l'acte. "El que volem és consolidar el cercle virtuós actual de l'economia perquè les empreses creixin, innovin, paguin més salaris i siguin pols d'atracció de talent", ha dit Cuerpo, un dels artífexs d'aquest nou fons sobirà.