La CUP acusa Torra de renunciar al mandat de l’1-O

Vidal Aragonés qualifica la reunió de "dos monòlegs" que suposen un "pas enrere" en l'autodeterminació

La CUP no va mossegar-se a la llengua a l'hora de criticar la reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez després de constatar la negativa del president espanyol a reconèixer el dret a l'autodeterminació de Catalunya. En la seva aposta per construir la República amb la desobediència i la unilateralitat, els cupaires van carregar contra aquesta trobada, que a parer seu suposa un "pas enrere" i renuncia al mandat de l'1-O i les eleccions del 21-D. El diputat Vidal Aragonés va acusar Torra de voler "tancar des de dalt el que la gent va obrir des de baix l'1-O". Després de qualificar la reunió de "dos monòlegs" i no pas de "diàleg", l'anticapitalista va advertir que el dret a l'autodeterminació és col·lectiu i que la renúncia o no a aquest dret no correspon a cap partit ni a cap govern. Aquestes declaracions són la resposta a l'afirmació que va a fer ahir Torra, en què reiterava que el Govern no descarta cap de les fórmules per arribar a la independència. "No els correspon a ells fer aquest exercici de renúncia. No som al 2010 ni al 2012, sinó al 2018, i el 2017 vam fer un referèndum gràcies al conjunt del poble", va remarcar el diputat, que va recordar que "els partits es van comprometre a fer efectiu el dret a l'autodeterminació a les últimes eleccions i només veiem renúncies".

Tot plegat obeeix, segons la CUP, a la voluntat de JxCat i d'ERC de desescalar el conflicte polític, mentre que la CUP defensa mantenir l'embat amb l'Estat. I més quan el govern espanyol, tot i el canvi d'inquilí a la Moncloa, no només continua sense reconèixer el dret a l'autodeterminació sinó que, com va subratllar Aragonés, "posa sobre la taula l'article 2 de la Constitució [de la unitat indissoluble de l'Estat], en una aposta clara per tancar aquest debat".

La formació independentista també va carregar contra el govern socialista per no reconèixer l'existència de presos polítics i exiliats. "Es manté la repressió contra l'independentisme i no hi ha cap element que indiqui que es vulgui rebaixar la persecució que pateixen aquestes persones", va subratllar Aragonés, que va lamentar que l'Audiència Nacional no permeti a la membre del CDR de Viladecans Tamara Carrasco visitar la seva mare, malalta, a Sant Vicenç dels Horts, perquè té prohibit sortir de la ciutat.

Ni tan sols la possibilitat de recuperar les lleis suspeses pel TC a què va fer referència el govern espanyol va acontentar els cupaires, que van advertir que es tracta d'un brindis al sol perquè la portaveu de l'executiu espanyol, Carmen Calvo, va parlar només de "tres lleis". Encara més contundent va ser el CDR, que va fer una piulada al seu compte de Twitter en què instava el president Torra a materialitzar la República i a deixar enrere la via estatuària. "No acceptem pactes ni canvis de rumb. Tireu endavant el que vau prometre en campanya electoral o dimitiu", demanava el missatge.

PDECat i ERC avalen la reunió

La distància entre partits independentistes es va fer evident en el contrast entre les crítiques de la CUP i els elogis a la trobada de PDECat i ERC. La portaveu del PDECat, Maria Senserrich, va apuntar que la reunió és "l'inici" d'un diàleg en què es pot "parlar de tot". "Estem més convençuts que mai del nostre sí a la moció de censura. Hem sacsejat el tauler de joc", va dir Senserrich, tot i que va admetre que el govern espanyol encara no ha donat una sortida al conflicte i que "ha d'afrontar políticament i amb valentia el problema, sense donar excuses de lleis ni constitucions".

El president del grup d'ERC, Sergi Sabrià, va destacar que "el canvi de formes del Govern és d'agrair", encara que va lamentar que no s'avancés més. Sobre la reactivació de les comissions bilaterals, va assegurar que els catalans necessiten un servei de Rodalies "com déu mana", però que això no solucionarà "el conflicte polític". En aquest sentit, va reclamar a Sánchez altura de mires. "Em sembla sorprenent que neguin el dret a l'autodeterminació, quan en democràcies consolidades com el Canadà i el Regne Unit l'han exercit".

Més continguts de