ENTREVISTA
Política 01/09/2016

Carme Forcadell: "Això va començar a les urnes i acabarà a les urnes"

La presidenta del Parlament rep l’ARA minuts després que la mesa de la cambra decidís per unanimitat presentar al·legacions davant del Tribunal Constitucional. Afirma que “el dret de defensa s’ha d’exercir sempre, no et pots tancar portes”

i
Antoni Bassas
5 min

BarcelonaLa presidenta del Parlament rep l’ARA minuts després que la mesa de la cambra decidís per unanimitat presentar al·legacions davant del Tribunal Constitucional, que va suspendre les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent aprovades pel ple el 27 de juliol.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Finalment, han decidit presentar-hi al·legacions. En la lògica del procés, no era una ocasió per desconnectar?

El dret de defensa s’ha d’exercir sempre, no et pots tancar portes, i a més el Parlament representa tot el poble de Catalunya, i s’ha de defensar.

Els membres de la mesa també han de presentar un informe individual. Ja ha presentat el seu?

No, encara. Jo tinc fins al dia 15, però no crec que esgoti el termini. Defensaré la llibertat d’expressió, el dret de participació i que al Parlament s’ha de poder parlar de tot, per això es diu Parlament. I el que vaig fer va ser complir escrupolosament amb el Parlament de Catalunya.

Presentant l’informe al TC, es reserven l’opció de recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans?

Evidentment, aquest és un altre factor molt important. Els 7 membres de la mesa tenim l’opció oberta de recórrer al tribunal d’Estrasburg.

La Fiscalia va sol·licitar al TC que informés als tribunals sobre la seva actuació, i el retret jurídic va des d’una multa i una suspensió de funcions fins a una exigència de responsabilitat penal.

Jo no contemplo aquesta possibilitat. Vaig fer el que em pertocava, dins de les meves funcions com a presidenta del Parlament.

Si vostès continuen fent el que fan perquè el Parlament representa el poble de Catalunya, i l’Estat considera que ha de continuar aplicant la llei, estarem permanentment en el joc del gat i la rata. Fins quan podrà continuar la desobediència?

No m’agrada parlar de desobediència o desacatament, perquè això és entrar en el joc de judicialitzar la política, i aquest és el veritable problema que tenim. Sempre estem en el mateix i això ja dura molt. A la Gran Bretanya, el senyor Cameron va veure que tenia un problema polític amb Escòcia i el va resoldre políticament. Aquí l’únic diàleg que hi ha és a través dels tribunals.

El problema polític també es pot donar a Catalunya si la part de la cambra que no està pel procés no vol participar d’actes que des del seu punt de vista suposen desobediència. Es pot trobar un dia amb l’hemicicle mig buit.

Fixi’s que en el ple, en aquest ple del 27 de juliol, absolutament tothom es va poder expressar.

Sí, però a l’hora de la votació no tothom es va quedar a l’hemicicle.

Però tothom es va poder expressar, fins i tot els membres de la mesa que no hi estaven d’acord. Qualsevol país democràtic ha de defensar que tothom pugui expressar-se. Després passarà el que passarà i això ho hauríem de preguntar a les persones que se’n van.

Carme Forcadell: “El dret de defensa s’ha d’exercir sempre, no pots tancar portes”

Vostè és la presidenta, però és també diputada de JxSí. Vostès han decidit que van a la topada?

Aquí hi ha una majoria parlamentària molt clara i sempre, sempre, amb respecte a la minoria, el que farà el Parlament és el que decideixi aquesta majoria parlamentària. Ara, a JxSí tenim un full de ruta que parla de tres lleis de desconnexió, però esclar, tot es pot canviar. Tenim una qüestió de confiança el 28 de setembre i entenc que llavors es podrà explicar com culmina aquest procés.

Quina seria la millor manera que culminés?

Que tots poguéssim votar. Al full de ruta està marcat que hi haurà unes eleccions en 18 mesos, que seran constituents, i que després s’aprovarà la Constitució. Però la qüestió de confiança pot afegir-hi coses, sempre es pot millorar. Això va començar a les urnes i s’acabarà a les urnes.

El RUI li semblaria una bona opció?

No és al full de ruta, però ja li dic que tot és millorable, i entenc que a partir del 28 de setembre això serà una de les qüestions que es plantejaran.

Quina diferència hi hauria entre un referèndum unilateral i el 9-N?

El 9-N va ser un procés participatiu, i això hauria de ser un referèndum amb tot el que comporta, que vol dir que el resultat fos vinculant.

I com se’l pot fer vinculant si l’Estat no el reconeix?

Això és una de les coses que el Govern i la majoria parlamentària hem de decidir com es fa. Si es pot fer i com es pot fer.

Si no ha pressupostos, no hi ha confiança, no? Si no s’aproven els pressupostos del 2017 té algun sentit continuar la legislatura?

Estic totalment d’acord que no pot continuar la legislatura sense que hi hagi pressupostos, i caldria convocar eleccions.

Hi ha molta gent enfadada amb vostès perquè esperaven les partides d’aquells pressupostos.

El que m’ha sabut més greu és el fet de no poder ajudar aquestes persones. El que ha fallat més en aquesta legislatura ha sigut no poder ajudar-les. Ho dic com a ciutadana i com a presidenta del Parlament.

L’11-S del 2014 va ser el previ al 9-N, el de “President, posi les urnes”. El del 2015, el previ al 27-S. El del 2016, de què va? Per què ha de sortir la gent al carrer?

Cadascú que ho visqui com vulgui, però que ho commemori. Un motiu per sortir a la Diada és defensar les institucions, en aquest cas el Parlament de Catalunya. No tant a persones com a les institucions. Tenim un any per davant molt intens. Tenim uns pressupostos per aprovar, una qüestió de confiança... Hi ha molts motius.

Què li semblen les assistències d’Ada Colau i Xavier Domènech a la manifestació?

És una molt bona notícia per al sobiranisme, tant la participació de l’alcaldessa de la capital de Catalunya com d’en Xavier Domènech.

Tant el representant d’ERC al Congrés, Joan Tardà, com el del PDC, Francesc Homs, van adreçar-se a Pedro Sánchez durant el debat d’investidura de Rajoy i li van dir: “Si accepta el referèndum a l’escocesa podem parlar de formar govern”. No hi ha hagut resposta. Seria una bona opció?

Sempre he dit que a mi m’agradaria un govern de l’Estat dialogant, que acceptés el dret a decidir, el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, i que per tant acceptés el referèndum. Ho veig molt difícil, complicat, però evidentment si Pedro Sánchez acceptés, endavant.

Tornaria a acceptar formar part d’una llista de JxSí?

En les circumstàncies que ho vaig acceptar, sí. Ara, en unes altres circumstàncies, no ho sé.

Ara fa 10 mesos que és presidenta del Parlament de Catalunya. Què hi ha descobert?

Que hi ha molt bons professionals, gent molt generosa i també gent que no ho és tant. I hi he descobert alguna misèria de la política, evidentment, però també alguna grandesa. Està prou compensat.

stats