ELECCIONS 28-A

“Cayetana és el nostre Messi”

Casado presenta a Barcelona la candidatura d’Álvarez de Toledo, el seu fitxatge per al PP català

Com en el món del futbol, dijous al PP català tocava presentació de fitxatge estelar. No hi faltava res. Hi era la flamant incorporació: Cayetana Álvarez de Toledo. També el president del club, Pablo Casado, i els 300 aficionats de torn que no es volien perdre els primers tocs de pilota del seu nou estendard, que va acabar posant per als fotògrafs amb l’uniforme de l’equip, en aquest cas, una rojigualda prou gran. Tampoc hi van faltar, esclar, les glosses hagiogràfiques de qui fitxa -Casado va arribar a dir que amb Cayetana el PP aconsegueix “el seu propi Messi, amb el mateix accent i el mateix talent”- i les promeses d’amor etern al club per part del fitxat que, en aquest cas, inicia una segona etapa a l’equip després de marxar durant un temps, disgustada amb la política de Mariano Rajoy.

Per guanyar-se l’afició, Cayetana va rememorar els millors moments de l’anterior etapa, inclòs aquell dia del 2006 en què va participar en un míting a Martorell amb Josep Piqué i Ángel Acebes i en què “uns energúmens que tiraven pedres i escopien” els van tenir “hores tancats” al lloc on se celebrava l’acte. Un acte que va servir a Cayetana per dir que “el que està passant” ara a Catalunya ja feia anys que s’estava covant, però del qual va obviar que si va passar a la història va ser pel cop de puny que un jove Xavier García Albiol va etzibar a un dels manifestants.

El públic li va perdonar l’oblit perquè estava entregat al seu nou referent i perquè, habituat a mítings més viscerals, prou feina tenia a seguir el discurs pausat en la forma -no en el fons- i a estones exigent de la seva cap de llista per Barcelona. Sort que abans havia pres la paraula l’inclassificable Josep Bou -penúltim fitxatge popular i candidat a l’alcaldia de Barcelona-, que va animar els presents però va dinamitar en un tres i no res tota l’arquitectura discursiva de Cayetana a favor de la igualtat entre ciutadans, distingint el civisme de la gent de Barcelona i el de la “gent de comarques”.

Aquesta distinció no entrava, però, en la disquisició que Cayetana va fer sobre la “xenofòbia” latent, segons diu, de l’independentisme, a qui va acusar de qüestionar la seva llibertat per concórrer a les eleccions generals per Barcelona tot i no ser catalana. Li va donar suport el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, que va afirmar que a catalans que han fet carrera a Madrid com Albert Boadella o Núria Espert ningú els ha demanat mai “un examen de xotis”.

Els veterans, relegats

Qui va tancar l’acte, però, va ser Casado, que, conscient que té part de l’equip disgustat perquè els nous fitxatges obliguen a relegar a un segon pla alguns dels veterans -molts d’ells, com Jorge Fernández Díaz, Alícia Sánchez-Camacho, Alberto Fernández Díaz i Enric Millo, asseguts a les primeres fileres-, va intentar aixecar la moral de la tropa destacant l’esforç que ha fet fins ara la gent del partit -“Sou gent que està donant la cara i la vida per salvaguardar la Constitució”- i assegurant, fins i tot, que el PP a Catalunya és “un bon planter de dirigents”, i que per això molts d’ells han anat a fer política a Madrid.

Ara, però, al PP català li toca confiar-ho tot als nous fitxatges, i per això ahir es va presentar a bombo i platerets Cayetana, que es va acomiadar abraçada a la rojigualda i amb nova versió de l’himne dels populars, més canyera i amb aires de Joc de trons. Una melodia que de ben segur resulta més adient si del que es tracta és d’impulsar la Reconquesta. Una èpica tronada que potser li caldrà a Cayetana, que no va prometre títols però sí derrotar “els que volen condemnar Catalunya a ser una tribu groga”. No ho tindrà gens fàcil, perquè l’equip està en hores baixes i Ciutadans i Vox l’amenacen en la seva particular classificació.

Més continguts de