Chacón planteja consultar sobre el cost de la independència

La consellera va lamentar que, fins ara, l’independentisme no hagi vinculat la independència amb “cap sacrifici”, fet que, segons ella, ha de canviar

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va proposar aquest dilluns que es fixi “un preu” per definir el cost d’assolir la independència de Catalunya i que es pregunti a la ciutadania si està “disposada a pagar-lo”. En una entrevista a SER Catalunya, la consellera va lamentar que, fins ara, l’independentisme no hagi vinculat la independència amb “cap sacrifici”, fet que, segons ella, ha de canviar. Ara bé, va reconèixer la complexitat de fer aquest exercici teòric de calcular els costos que haurien d’assumir els catalans en cas que vulguin completar el procés cap a la consecució d’una república.

Tot i que abans del referèndum de l’1 d’octubre ni partits ni institucions parlaven d’aquests sacrificis, des de fa uns mesos que estan en boca dels principals líders polítics. També de la del president del Govern, Quim Torra, que ha advertit de la necessitat d’assumir-los per completar el procés cap a la independència. La setmana passada, per exemple, Torra es mostrava alineat amb les tesis de l’expert en desobediència civil Paul Engler. “Si els catalans voleu guanyar heu de polaritzar molt més, escalar molt més i acceptar als nivells de sacrifici”, deia l’autor en una entrevista a Vilaweb. “Unes reflexions que tot l’independentisme hauria d’escoltar atentament”, comentava el president al seu compte de Twitter.

Chacón, en canvi, es va desmarcar dilluns de les paraules d’Engler: “No estic d’acord amb aquesta polarització radical”. No és la primera vegada que la consellera discrepa públicament de l’estratègia de bloqueig, que defensa una part de l’independentisme. Ja va ser la veu més clara des del Govern contra l’aturada indefinida de país, quan es va plantejar com una de les opcions per respondre a la sentència del Tribunal Suprem en el judici al Procés. “Anar a proclamar aturades indefinides per sistema, sense saber a què porten, què volem aconseguir i amb quin full de ruta no ajuda l’economia productiva”, va dir aleshores.

Ara per ara, l’independentisme no té una posició unànime sobre la intensitat de les protestes. Els CDR van apostar per mobilitzar-se durant diverses setmanes a les principals ciutats catalanes -enfrontant-se a la policia-, els estudiants van ocupar la Plaça Universitat de Barcelona i el Tsunami Democràtic ha preferit accions puntuals a l’aeroport i tallant l’autopista a la frontera amb França.

Mobilització “desobedient”

En la línia del que havien avalat Engler i Torra, dilluns la portaveu del nou secretariat nacional de la CUP, Maria Rovira, va apuntar que fins que a Catalunya no hi hagi un nivell de “conflictivitat i mobilització latent i desobedient” als carrers i a les institucions serà “difícil” assolir el referèndum d’autodeterminació. Els cupaires criden a la mobilització permanent “en clau de ruptura”.

I encara en la línia de la desobediència ahir es va tornar a expressar el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que en una entrevista a Vilaweb va donar suport a totes les mobilitzacions no violentes: “Paralitzar el país és un dret”.

Més continguts de