Ciutadans escull Manuel García Bofill com a president de la gestora que haurà de pilotar el procés de renovació

MadridLa desfeta del 10-N va obrir una profunda ferida a Ciutadans, un partit creat al voltant d'un únic líder omnipotent que ara intenta trobar una nova brúixola enmig del desert. Albert Rivera ja no hi és, i fins que el 15 de març s'esculli la nova direcció, que sembla reservada a la seva número 2, Inés Arrimadas, aquest dissabte el consell general del partit ha escollit la comissió gestora que haurà de pilotar el procés de renovació durant els pròxims quatre mesos. Manuel García Bofill (Barcelona, 1959), desconegut fora del partit però molt vinculat a Arrimadas durant la seva etapa de lideratge a Catalunya, n'és el president, i tindrà al seu costat José Manuel Villegas (Barcelona, 1968), que continuarà exercint de secretari general fins al congrés del març tot i haver anunciat ja la seva intenció de deixar la cúpula.

Arrimadas ha preferit no integrar-se en la gestora; ja està preparant el seu assalt a la presidència d'un partit què que considera que calen "canvis estructurals". Bofill, a qui tocava ser president de la gestora perquè també presideix el consell general de Ciutadans, s'ha compromès a supervisar un "procés ordenat de transició, que serà plenament participatiu", en què "es donarà veu a totes les propostes". "Només Cs pot portar a Espanya polítiques centrades, liberals, que donin suport a les famílies i els autònoms, que plantin cara al nacionalisme i que avancin cap a la regeneració democràtica", ha expressat en un discurs encara mimètic al d'Albert Rivera.

Des que el president va dimitir l'endemà de les passades eleccions generals, han sigut diversos membres del seu pinyol els que també han anunciat un pas al costat. No és el cas d'Inés Arrimadas, que, malgrat haver crescut a l'ombra del líder, ha decidit que el pas havia de ser cap endavant.

La comissió gestora

La gestora, formada per quinze persones, la completen Melisa Rodríguez (Londres, 1986), que exercirà com a portaveu; Joan Mesquida (Felanitx, 1962), com a portaveu adjunt; l'exvicepresident del Parlament José María Espejo-Saavedra (Madrid, 1976), com a responsable d'acció institucional; Fran Hervías (Tossa de Mar, 1983); Marina Bravo (Saragossa, 1978), com a responsable de programes; Guillermo Díaz (Màlaga, 1978), com a responsable de comunicació; Beatriz Pino (Vigo, 1975), com a responsable adjunta de comunicació; la tinent d'alcalde madrilenya Begoña Villacís (Madrid, 1977), com a responsable de política local; el vicepresident de l'Assemblea de Madrid, Ignacio Aguado (Madrid, 1983), com a responsable de política autonòmica; Marta Rivera (Lugo, 1970), com a responsable de relacions institucionals; l'eurodiputat Luis Garicano (Valladolid, 1967), com a responsable d'afers internacionals; Miguel Gutiérrez (Madrid, 1964), com a responsable de formació; i Andrés Betancour, que serà el vocal secretari jurídic.

Es tracta d'una gestora continuista amb la direcció sortint, ja que segueixen Villegas, Hervías, Cuadrado o Espejo-Saavedra, entre d'altres, i els canvis més importants arriben en l'àrea de comunicació: Fernando de Páramo sí que surt de la cúpula i és rellevat per Guillermo Díaz, i la portaveu passa a ser Melisa Rodríguez. Luis Garicano, figura crítica amb Rivera, també forma part d'aquesta gestora.

Justament el caràcter continuïsta de la gestora ha provocat crítiques a dins del consell general. El portaveu de Ciutadans al Parlament de Catalunya, Carlos Carrizosa, ha sortit en defensa de la gestora i ha carregat contra els crítics del partit que han reclamat fer autocrítica pels mals resultats del 10-N. "No ens obrirem en canal davant d'uns mitjans de comunicació que estan desitjant agafar-nos per les vísceres" ha dit en la reunió del consell general del partit que ha triat la gestora, segons unes gravacions que ha fet públiques El Periódico. Carrizosa ha respost així les intervencions crítiques que havien fet abans que el vicepresident de Castella i Lleó, Francisco Igea, i l'exdiputat Ignacio Prendes. El primer ha denunciat que "havien decebut" el país per no ser capaços de pactar amb el PSOE. I el segon ha denunciat que la manca d'explicacions era un "missatge dolentíssim a la societat espanyola".