Ciutadans: el pecat de ser catalans

BarcelonaQuan el 16 de febrer el secretari d’organització del PP, Carlos Floriano, es referia al partit d’Albert Rivera amb el nom en català - Ciudatans, en deia, amb dificultats lingüístiques evidents- evidenciava públicament l’estratègia del PP per intentar escampar el missatge que els de Rivera no són Ciudadanos, sinó que són un partit regional i, per a més inri, català, a criteri del PP. I, com a tal, diu l’argumentari popular, sense un projecte per a Espanya. “No volen ser el que són”, insistia aquesta setmana la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que en una entrevista a Antena 3 atribuïa al “complex” dels de Rivera el fet que no es presentin en totes les eleccions amb el seu nom en català, sinó en castellà. Els populars saben, i les enquestes ho confirmen, que Ciutadans - naranjitos, els batejava dijous amb menyspreu el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando- amenaça la seva parcel·la electoral, i han optat per l’espantall català per combatre qui pot accentuar encara més la seva caiguda.

També la líder d’UPyD, Rosa Díez, veu com Rivera amenaça de desinflar del tot les seves aspiracions polítiques. I s’ha apuntat a accentuar l’arrel catalana -malgrat que antinacionalista- de Ciutadans, quan dijous advertia que la solució a les convulsions polítiques a Espanya “no passa ni pel que ha fracassat ni per l’aventurisme” que atribueix a Podem, però tampoc per “les bombolles del cava”, en una clara referència a Ciutadans.

“Floriano, Cospedal, Ciutatangs, català, ara Naranjito. Si no existissin s’haurien d’inventar. Moltes gràcies”, replicava amb ironia dijous Rivera a Twitter. Però el cert és que Ciutadans busca la manera de treure’s de sobre l’etiqueta de partit regional. Si cal, capgirant el discurs, fent bandera que és possible, i per a ells fins i tot desitjable, un partit d’àmbit estatal amb l’epicentre i el gruix de l’estructura a Catalunya. D’entrada, el procés sobiranista ha desaparegut del discurs públic del líder del partit en les seves nombroses intervencions als mitjans espanyols, per bé que continua sent el seu esquer a Catalunya, i més amb l’horitzó del 27-S. “No en parlem més fora de Catalunya perquè ja no interessa a ningú”, defensa Rivera a aquest diari. A Catalunya es parapetava en l’eix nacional i, ara, a Espanya ha hagut de definir-se en el social: liberal és l’etiqueta triada.

Ignorar fora de Catalunya el procés no és, diu la cara omnipresent de Ciutadans, una qüestió “estratègica” en la intenció de construir un discurs amb pedigrí espanyol, sinó que respon a l’interès a posar l’accent en “el que interessa a la gent” i situar l’eix del seu discurs en la nova/vella política i la regeneració. Sap que té camp per córrer erigint-se en contrapès centrista i liberal -impulsat per destacades capçaleres de Madrid- davant l’ascendent Podem i un PP minat de corrupció. De manera que la qüestió catalana és anecdòtica quan creua l’Ebre.

“L’etiqueta ens la traurem a mesura que anem sumant persones destacades al projecte que tenim per a Espanya”, explica una destacada dirigent de la formació, que posava com a exemple la implicació en el seu programa de l’economista de prestigi internacional Luis Garicano. “La crítica per catalans no té recorregut”, opinava una altra dirigent, convençuda que és una “contradicció” que el PP reivindiqui l’espanyolitat de Catalunya mentre fa servir la catalanitat de C’s com a argument inhabilitador per a la política d’àmbit espanyol. Ells s’equiparen al PSOE de Felipe González, que, malgrat la seva matriu andalusa, mai va veure qüestionat el seu ADN espanyol.

Els “mites” que cauen

Rivera vol trencar, diu, dos “mites”. D’ una banda, desmuntar que no és possible que un partit catapultat des de Catalunya tingui un projecte “nacional” espanyol i, de l’altra, demostrar que no cal fer un discurs a Catalunya i un altre de diferent a la resta d’Espanya per buscar rèdits electorals en funció de l’auditori. Es tracta de deixar clar que Ciutadans ja no és només un moviment “antinacionalista” català, sinó que té projecte polític, social i econòmic en positiu per a Espanya, i el sobiranisme passa a ser, per a ells, un afer secundari i regional. Perquè els de Rivera sostenen que el procés ja agonitza i morirà d’inanició.