Colau vira l’estratègia i situa Maragall com el rival a batre

Els comuns i ERC es disputen una bossa de més de 10.000 vots a l’Eixample que pot ser clau per al resultat

“Això va de Maragall o jo”. L’alcaldessa de Barcelona i candidata a la reelecció, Ada Colau, va virar ahir l’estratègia que ha mantingut des que va començar la campanya. En el míting central dels comuns, en un barri afí com el Carmel i acompanyada del líder de Podem, Pablo Iglesias, i el coordinador federal d’Esquerra Unida (IU), Alberto Garzón, va passar de la tàctica defensiva que ha mantingut fins ara a una posició clarament d’atac. I ho va fer situant, per primera vegada, el republicà Ernest Maragall com el rival a batre. El canvi arriba després que les últimes enquestes publicades coincideixin a col·locar ERC lleugerament per davant dels comuns. Si fins ara Colau havia insistit en la necessitat de confrontar model de ciutat amb les dretes i només s’havia avingut, per exemple, a fer un cara a cara amb Elsa Artadi, de Junts per Catalunya, ahir la candidata de BComú ja va dibuixar un terreny de joc amb dos únics aspirants: o continua ella -i “continuen les polítiques valentes”, segons va remarcar- o serà Maragall qui agafi el timó de la ciutat.

I per això ahir va ser el republicà l’objectiu principal de l’artilleria de la candidata, que el va acusar d’haver-se “doblegat durant dècades” davant dels poderosos, de no haver plantat cara als lobis i, sobretot, d’haver canviat de partit, passant del PSC a ERC, per entrar al Govern de Quim Torra i fer costat “a la dreta més corrupta del país”. “Això és el que vol per a Barcelona?”, li va preguntar insistint en la idea -aquesta sí, reiterada durant tota la campanya- que Maragall prioritza l’entesa amb Junts per Catalunya i vinculant-la a “retallades i paràlisi”.

També va atacar l’alcaldable republicà, no per la seva edat -com sí que han fet altres candidats-, però sí per portar dècades vivint de la política professional i allunyat de problemàtiques com la preocupació per si tindrà dret a la jubilació o per si pot patir un tall de subministraments bàsics. I, per uns moments, va tornar la Colau del 2015, la que es presentava com a alternativa al règim establert i volia trencar amb tot. La Colau activista i no alcaldessa. La campanya que han fet els comuns durant la primera setmana ha sigut més aviat a la defensiva, posant en valor l’obra de govern d’aquests quatre anys, insistint que buscaran l’entesa amb les forces progressistes per governar amb una majoria més estable que fins ara i esperant, des de la distància, l’error dels rivals. Ahir, però, hi va haver una sacsejada. I Colau, aquest cop sí, va entrar al cos a cos amb Maragall i va dibuixar ja de forma clara el duel que fa setmanes que pronostiquen les enquestes.

L’actual alcaldessa va insistir que el PSC ja ha quedat “descartat” de la pugna per l’alcaldia i va fer una crida a capitalitzar el vot d’esquerres erigint-se com l’“única garantia” que Barcelona tindrà un govern progressista. La batalla a dos que van verbalitzar ja ahir els comuns arriba poques hores abans que els presos polítics participin, demà, en la constitució del Congrés. Un factor que està per veure si condiciona el vot a les municipals.

La distància entre Colau i Trias en les últimes eleccions municipals va ser de poc més de 17.000 vots. I l’escenari extremadament fragmentat que es dibuixa per al 26-M pot fer que el pròxim alcalde o alcaldessa de la ciutat s’acabi decidint fins i tot per menys vots. El duel es preveu més que ajustat i, tot i que tothom assumeix que les eleccions tindran un partit de tornada amb els pactes per fer govern, ser la força més votada serà determinant a l’hora de liderar el consistori. En aquest escenari, un dels terrenys que s’han erigit com a clau per decantar la balança a favor d’uns o dels altres és el districte de l’Eixample, el més poblat de la ciutat i on, segons estimacions dels partits, hi ha entre 10.000 i 15.000 vots que ballen. En les últimes eleccions generals -i en un context molt condicionat pel vot útil per frenar l’extrema dreta- ERC es va imposar als comuns a l’Eixample per uns 15.000 vots. I en les municipals del 2015, quan va guanyar CiU al districte, la distància entre uns i altres va ser d’uns 11.000 suports. Els de Colau han posat tota la carn a la graella per convèncer els votants de classe mitjana que, a hores d’ara, encara puguin dubtar entre comuns i republicans.

Menys cotxes

La carta de presentació de la candidata, encara en precampanya, va ser una proposta per fer front a l’excés de trànsit a l’Eixample -amb la idea de pacificar-hi un de cada tres carrers i fins i tot reformular “autopistes urbanes” com la Gran Via- i també mesures per reduir la contaminació als entorns escolars. “Ho dic com a alcaldessa i també com a mare de l’Eixample”, ha repetit Colau aquests dies en més d’una ocasió empatitzant amb les queixes de les famílies de la zona pel problema de la contaminació.

La campanya dels comuns, de fet, va començar a la superilla de Sant Antoni. Un escenari perfecte per als interessos dels de Colau, que podien, d’una banda, treure pit per la feina feta fins ara -amb la reforma del mercat i el guany d’espai al vehicle privat a la ronda- i, de l’altra, sentenciar que tots aquests canvis per millorar la vida dels veïns han d’anar molt més enllà.

ERC, al seu torn, també està mimant l’Eixample, que és un dels seus feus importants i on es jugarà el partit. És aquí, de fet, on concentrarà més actes de campanya i on ahir va fer el seu míting central. Els republicans tenen, d’altra banda, el repte de mantenir el terreny que van guanyar a JxCat en districtes com Sarrià o Gràcia. Per als comuns, l’altre front important és assegurar-se el suport en districtes que els van abraçar de manera clara el 2015 i on fins llavors havia dominat el PSC. L’exemple per excel·lència és Nou Barris, la zona que BComú va escollir, de nou, per al primer gran míting. Aquí, el discurs, tot i recollir la idea de les pacificacions, es va centrar més en la necessitat de fer front a la dreta. I va apujar el to contra el PSC, el guanyador de les generals.

Més continguts de