DECLARACIÓ DE RUPTURA

El Constitucional permet el debat però prepara una sentència severa

Els magistrats rebutgen per unanimitat la petició de mesures cautelars que van fer Ciutadans i el PP

El Tribunal Constitucional va desestimar ahir al vespre, per unanimitat, adoptar cap tipus de mesura cautelar que afecti el ple del Parlament de dilluns, que debatrà i aprovarà la moció de Junts pel Sí i la CUP que donarà el tret de sortida al procés perquè Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. Els onze magistrats es van limitar a admetre a tràmit els recursos de C’s, el PSC i el PP contra la mesa per la seva actuació i els acords de la junta de portaveus per haver possibilitat la celebració del ple sense informe jurídic sobre el text i amb el grup del PP sense constituir-se (ho va fer ahir). Els escrits de queixa els estudiaran més endavant i no sembla que de la futura deliberació n’hagin de sortir mesures rellevants més enllà d’una possible amonestació a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, sense cap efecte.

La decisió de l’alt tribunal de desestimar les mesures cautelars és un revés a Ciutadans, promotor de la idea d’evitar el debat, i al PP, que els va secundar per no quedar-se enrere en plena pugna per l’hegemonia de l’unionisme dretà. El PSC i Miquel Iceta, més murris, van fer només un escrit contra Forcadell sense sol·licitar la suspensió del ple.

Tanmateix, les interlocutòries d’ahir una de resposta al PP i una altra que contestava a la petició de Ciutadans auguren una sentència dura i inequívoca contra la resolució quan s’aprovi i es recorri. De fet, el govern espanyol i Mariano Rajoy haurien preferit que el PP no se sumés a C’s demanant una mesura que estava condemnada al fracàs atesos els precedents i la preocupació del tribunal per actuar amb peus de plom per poder seguir prenent totes les mesures per unanimitat.

Albiol no se sent desautoritzat

Ahir al vespre, a l’hora que el TC ultimava la providència, Rajoy insistia davant la junta directiva nacional del PP que la secessió no tirarà endavant i que l’Estat “té recursos per frenar-la” i seguirà en contacte amb les forces lleials al marc constitucional. I va deixar anar una frase que era una clatellada al PP català i a Xavier García Albiol per haver fet seguidisme de C’s: “El govern presentarà el recurs quan l’hagi de guanyar”, va dir. I quan serà? Rajoy va explicar abans-d’ahir que ho farà dimarts o dimecres que ve, després del ple que aprovi la declaració. L’escrit ja el tenen a punt els serveis jurídics de l’Estat. A diferència del que ha passat amb les mesures cautelars -i del que pot passar amb la queixa sobre Forcadell- en el cas del recurs contra la moció ja aprovada de Junts pel Sí i la CUP, ningú dubta, dins i fora del TC, que aquest recurs prosperarà i que, a més, ho farà per unanimitat. Albiol va intentar sortir al pas assegurant que quan Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría no avalaven fa uns dies la presentació del recurs per impedir el debat es referien “al govern i no al partit” i va negar que se senti desautoritzat.

I què és el que argumenta el TC per no atendre la petició de mesures cautelars? Doncs que no pot “condicionar el debat polític” i que tampoc està instaurada en aquest cas la figura del recurs d’inconstitucionalitat previ per revisar normes o pronunciaments abans de l’aprovació definitiva per part del legislador. De fet, el TC ja va rebutjar al seu dia els recursos del PP contra la tramitació del pla Ibarretxe, que preveia una consulta, al Parlament basc, i també va negar l’empara als diputats del PP al Congrés que, el 2005, van demanar que no es tramités la reforma de l’Estatut de Catalunya, un text que ja assenyalaven com a inconstitucional. En tots dos casos va prevaldre el dret dels Parlaments a la iniciativa política, malgrat que després, un cop aprovat per la cambra basca el primer i per les Corts i en referèndum el segon, l’alt tribunal va fer sentències contra el pla Ibarretxe i l’Estatut. Aquest cop passarà igual, i més tenint en compte que la resolució que dilluns debatran i votaran els 135 nous diputats conté un compromís explícit de no complir les resolucions del TC.

Els jutges, conscients del “risc”

En la no-acceptació de les demandes del PP i C’s hi han pesat els arguments jurídics i els antecedents, com és lògic, però també la voluntat política de preservar la unanimitat al TC, que va quedar molt tocat com a institució després del debat de l’Estatut, quan va mostrar la imatge d’un tribunal dividit, polititzat i permeable a les pressions després de trigar quatre anys a posar-se d’acord sobre què calia fer amb un text votat pels catalans en referèndum. Ahir van evitar la divisió, tot i que hi havia algun dels magistrats conservadors partidari de les mesures cautelars (la resolució afirma que és coneixedora del “risc” que comporta la moció i recorda al Parlament les seves competències i obligacions).

Després de debatre-ho, van fer el previst i van evitar forçar la màquina i que la resolució morís amb la foto d’un TC dividit que no deixa discutir-la. Prefereixen la instantània d’un TC unànime tombant-la amb la sentència inequívoca que ahir ja van deixar entreveure. Avisen que ho faran “amb prudència i determinació”. I recorden que, malgrat que s’aprovi la moció, seran a temps d’aturar-la i impedir-ne els efectes pràctics. Serà, esclar, si el Parlament i el Govern l’acaten.

La Hisenda pròpia segueix en suspens

Fa cinc mesos que el govern de Rajoy va recórrer la Hisenda pròpia i la figura del comissionat per a la Transició Nacional. Atenint-se al privilegi que té l’executiu central, van quedar automàticament suspeses encara que no hi hagi una sentència que entri en el fons de la qüestió. L’alt tribunal encara no ho ha estudiat i ahir va acordar mantenir la suspensió “atesa la gran rellevància constitucional” de l’assumpte.

Més continguts de