Sánchez pacta amb Cs i el PNB el seu suport a la pròrroga de l'estat d'alarma

Necessitava com a mínim l'abstenció dels nacionalistes bascos si el PP votava en contra

MARIONA FERRER I FORNELLS / OT SERRA / MIREIA ESTEVE

Pedro Sánchez ha aconseguit al darrer instant els suports necessaris per tirar endavant la quarta pròrroga de l'estat d'alarma. Després d'assegurar-se els 10 vots de Cs a última hora de dimarts, després d'arribar a un acord amb Inés Arrimadas, el president espanyol ha assolit un pacte amb el PNB, que era clau per validar la pròrroga davant del possible vot en contra del PP. El PNB ha anunciat avui, just abans del ple, que donarà suport a la pròrroga de l'estat d'alarma i amb els vots de Ciutadans, que ahir va arribar a un acord amb el PSOE, el decret tirarà endavant. "Després d'haver rebut la confirmació oficial de la Moncloa que el govern central accepta la proposta de resolució que vam presentar en el dia d'ahir, el PNB  votarà avui a favor del la pròrroga del decret d'alarma, de manera que aquest prosperarà", ha exposat en una piulada al seu compte de Twitter la formació basca.

El PNB supeditava el seu acord a la cogestió de la desescalada amb el govern espanyol, cosa que l'executiu de Sánchez hauria acceptat, segons els jeltzales. "És una gran notícia que el Govern hagi accedit a acordar amb cada CCAA aspectes clau de la lluita contra la pandèmia com la circulació de persones o mesures de contenció, i que aquestes les apliqui el president de la CA, el Lehendakari Urkullu en el cas d'Euskadi", ha afegit la formació en el mateix fil a Twitter. 

Amb el suport de Cs, Arrimadas aconsegueix així situar el seu partit en escena: un dels punts de l'acord és que el govern mantindrà contactes setmanals amb la formació taronja per dialogar i, si es donés el cas, consensuar mesures per a la implementació del pla de desconfinament. L'executiu i Cs remarquen la necessitat de prorrogar l'estat d'alarma però només durant el temps "estrictament necessari", de manera que s'analitzaran mesures alternatives per a quan conclogui la situació d'excepcionalitat, fet que no es concreta quan serà. Finalment també obriran converses per buscar fórmules que permetin adaptar els ERTO i les ajudes a petites i mitjanes empreses i autònomes sense el requisit de mantenir l'estat d'alarma. 

Ahir va ser un dia de negociacions i contactes, i també de peticions públiques, tot i que d'un to més baix que el que va mostrar el ministre de Mobilitat, José Luis Ábalos, dilluns, quan va afirmar que el PP seria responsable del "caos" que provocaria la caiguda de l'estat d'alarma. Així, en la seva primera compareixença a una sessió de control al Senat des que es va iniciar la crisi del coronavirus, Sánchez va demanar un gest al PP. "Dels dos principals partits s'espera i es desitja un acord perquè hi hagi una pròrroga de l'estat d'alarma", va afirmar el cap de l'executiu en resposta al senador del PP Javier Maroto, que en la línia del que defensa el seu partit va reblar que hi ha alternatives. "El mes de març era una eina per protegir els espanyols, però allargar-lo sine die només és per protegir-se a vostè", li va etzibar Maroto.  

Sánchez va apel·lar a la "cooperació" i va recordar que ha celebrat vuit conferències de presidents autonòmics per argumentar que s'està "cogovernant" en la gestió del covid-19. En aquest sentit, va apuntar que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, celebra reunions bilaterals amb les comunitats autònomes per abordar si els territoris poden passar o no a la següent fase del desconfinament. Aquest dimarts ja s'ha reunit amb Balears, Extremadura i Múrcia.

Negociació contra rellotge

Esquerra, per la seva banda, va anunciar que per primer cop rebutjarà la pròrroga, després d'abstenir-se en les tres ocasions anteriors. El govern espanyol portava tot el matí pressionant tant els socis d'investidura com el partit taronja, així com també burxant en les diferències al PP per tirar endavant la quarta pròrroga, que ahir al matí el consell de ministres va aprovar portar de nou al Congrés en gairebé els mateixos termes que fa vuit setmanes. L'única diferència que inclou és la "col·laboració" amb les comunitats autònomes pel que fa al desconfinament, tot i que la Moncloa no ha detallat com. La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, va defensar durant la roda de premsa posterior al consell de ministres que l'estat d'alarma és una "eina imprescindible i necessària" per als sanitaris, mentre que Illa, va advertir que "no és el moment d'apostar per experiments", en referència a les veus que demanen tirar endavant sense estat d'alarma.

Amb el PP tancat en banda, acusant Pedro Sánchez de "coaccions" i "amenaces" però sense detallar si votarà en contra o s'abstindrà, la Moncloa malda per intentar arrencar suports sobretot del PNB, o almenys que no hi votin en contra, tal com van anunciar dilluns al vespre els republicans. Segons fonts de la Moncloa, també hi ha hagut negociacions amb ERC, tot i que la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ho va negar en declaracions a TV3. Prèviament fonts d'ERC havien confirmat a l'ACN contactes de Calvo amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. En el terreny dels contactes amb el PP, la Moncloa ha optat per pressionar els presidents populars de comunitats autònomes, que aposten per permetre una última pròrroga de l'estat d'alarma.

Sánchez amenaça amb el caos si cau l’estat d’alarma

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, va agafar la batuta negociant directament amb la cúpula d'ERC i dels nacionalistes bascos. És un cas, doncs, que ja transcendeix a les altes esferes. En va quedar relegada la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, que acostuma a negociar la intenció de vot d'ERC amb el seu portaveu a Madrid, Gabriel Rufián.

Fonts de la direcció d'ERC admetien aquest dilluns que sempre estan disposats a negociar, però que aquest vegada no hi veien marge i estaven “clarament” a favor del no a l'estat d'alarma. Aquest dimarts lamenten que la Moncloa “està més interessada en filtrar que parlem que en parlar” i veuen poc marge per canviar el seu no, informa Quim Bertomeu. De fet, Vilalta ha assegurat que no hi ha hagut cap contacte i que ho estaven "llegint com un nou xantatge i pressing a ERC per evitar dialogar". Mentrestant Unides Podem també pressiona ERC. El diputat dels comuns, Joan Mena, ha demanat als republicans a través d'un missatge a Twitter que no es deixin "arrossegar" pel president de la Generalitat, Quim Torra.

Què passarà si no hi ha pròrroga de l'estat d'alarma?

Abstenció del BNG, EH Bildu i Coalició Canària

En les últimes hores la Moncloa es va garantir dues abstencions que l'ajudaven a decantar la balança, però que no eren suficients fins avui: el diputat del BNG ha anunciat que s'abstindrà, i Coalició Canària té intenció de fer el mateix. En contra són segurs ja els 52 vots de Vox, els 2 de la CUP i els 8 de Junts per Catalunya. ERC també va decidir dilluns que els seus 13 diputats hi votarien en contra.

ERC votarà no a la pròrroga de l'estat d'alarma

El PP posa condicions

El PP té la intenció de mantenir la incògnita del sentit del seu vot fins al final. Si s'abstingués, el govern espanyol no necessitaria una negociació d'última hora amb els seus socis d'investidura. En una entrevista a Antena 3, el número dos dels populars, Teodoro García Egea, va denunciar les "coaccions" i amenaces" del govern de Pedro Sánchez però ha reiterat que estan "oberts a totes les possibilitats", fins i tot al suport. Ara bé, també posen unes condicions: en primer pla, han registrat una esmena al reial decret llei d'ajudes econòmiques per desvincular els ERTO del manteniment de l'estat d'alarma. S'escuden així en el fet que no caldran més pròrrogues per mantenir mesures socials clau per salvar comerços.

Calvo va trucar directament al president gallec, Alberto Núñez Feijóo, per informar-lo del reial decret que portaran al Congrés per prorrogar l'estat d'alarma. A diferència de Casado, Feijóo s'ha mostrat disposat a acceptar aquest cop la pròrroga a l'espera que el govern espanyol aporti una solució per desvincular les mesures. També han advocat per donar una última oportunitat a Sánchez la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el d'Andalusia, Juanma Moreno.