Laura Borràs: “Si es busca estabilitat al govern espanyol, per què buscar inestabilitat al català?”

La diputada de JxCat es mostra partidària del govern de concentració i considera que "anem tard"

Laura Borràs (Barcelona, 1970) va acceptar l’aventura de dirigir JxCat a Madrid, fugint de la teòrica estabilitat que la conselleria de Cultura li donava a Catalunya. Des d’allà, veu Sánchez igual que Rajoy i reclama unitat en l’independentisme per esquivar enfrontaments entre socis.

Oriol Junqueras s’ha preguntat: “¿Des de quan l’exercici democràtic del dret de vot afebleix les institucions d’un país?” Què li contesta?

Estem a punt de rebre un cop com a país, que serà la sentència, i necessitem estar més forts, més units i més estables que mai. Haver de competir entre nosaltres, distingir entre adversaris i enemics... No és que votar afebleixi, sinó votar en aquest context.

Per què no vehicular la indignació independentista a través de les urnes? Al 21-D va funcionar.

Sí, i vam recuperar les institucions del 155, però la repressió ha fet impacte i té un efecte paralitzador. Hem d’estar junts per plantar cara a la repressió. Les persones que vam entrar per poder fer front a una situació d’excepcionalitat democràtica com la que vivim, continuem pensant que no és hora d’eleccions sinó que ERC i Junts continuïn governant plegats.

¿No deu ser que ERC es veu amb cor de guanyar les eleccions i vostès no?

Jo parlo en termes de país, no de partits. Si l’Estat pensa que hem tingut una febrada i que ja ens passarà, hem de ser més hàbils i no refredar-nos nosaltres mateixos.

ERC està més cohesionada?

És possible, perquè és un partit que funciona de manera molt jeràrquica, i JxCat representa una diversitat de procedències ideològiques, que fa que sigui un espai molt més complex. L’independentisme ha esdevingut majoritari quan ha arrossegat persones que tenien una procedència diferent. Pensem si el país hi guanya o no, anant a eleccions, perquè si ens va malament, és igual que li vagi molt bé a un partit.

¿Creu que hi ha el risc que no governin els independentistes?

Ara tenim una majoria que ens havia de permetre fer tot de coses i estem veient que no ens permet fer el que pensàvem que podríem fer.

Se’n pot buscar una de nova.

¿Estem segurs que serà més gran, aquesta majoria? I, a més a més, si s’està buscant una estabilitat en el govern espanyol, per què ens busquem una inestabilitat en el govern català? Si afrontar les sentències a l’Estat sense govern ho veuen com una debilitat, per què hauria de ser una fortalesa fer això mateix a Catalunya? L’estabilitat per què hauria de ser bona en un lloc i no en un altre?

¿El no de JxCat en una nova investidura de Sánchez és segur?

Si Sánchez no s’ha mogut ni un mil·límetre, difícilment nosaltres podrem moure ni una coma d’allà on érem. Es comporta com si tingués majoria absoluta. ¿Es pensa que pot no dialogar amb el grup del president de la Generalitat, que representa la força majoritària independentista del Parlament?

¿I si van a eleccions i guanyen la dreta i la ultradreta?

¿Fins quan estiraran el xiclet de la por? Quina diferència hi ha, tècnicament, del govern de Rajoy al govern de Sánchez? Quan vam fer caure Rajoy era perquè hi havia l’esperança que podia ser diferent, i en aquests quinze mesos la repressió no ha fet més que incrementar-se.

¿Entén que Esquerra es plantegi la possibilitat de facilitar la investidura de Pedro Sánchez?

Esquerra decideix el que els sembla que és el millor, però jo tinc molt present Rosa Parks: “Com millor ens portàvem, pitjor ens tractaven”. Fins quan?

¿Creu que hi haurà acord amb Unides Podem o eleccions?

No ho sé. A Madrid l’ambient sí que sembla preelectoral, però jo no ho tinc tan clar, perquè hi ha molta gent que pensa, precisament, que val més gestionar el que tens que no pas anar a una incertesa. Pablo Iglesias va demostrar molta més actitud d’home d’estat que no pas Pedro Sánchez, que va mostrar un menysteniment que voreja la supèrbia.

¿Com va ser l’audiència amb el rei Felip de Borbó?

M’havien assignat mitja hora, però al final vam estar una hora parlant. Li vaig dir: “Jo no sé si vostè és conscient del que va representar el discurs del 3 d’Octubre. Nosaltres diem que vostè és el rei de l’a por ellos, perquè vostè va donar cobertura a aquella violència. Em va escoltar, va parlar, però va tancar files.

Com contestaria a la sentència?

Hi haurà d’haver una part de la reacció del carrer, reacció institucional i política, perquè això ens interpel·la a tots.

Vostè ha parlat de govern de concentració i la CUP ha dit que no.

És que és el que hauria esperat dels meus polítics abans del 21, i ara, des d’allà on soc, continuaré treballant-hi, perquè o ho fem junts o no ho aconseguirem.

Si al final hi hagués eleccions a Catalunya, ¿vostè seria la candidata a la presidència a la Generalitat?

Jo no li he fet cap mal a vostè, no sé perquè vostè em vol tant de mal a mi ara amb aquesta pregunta... [riu].

Més continguts de